L'Imperi Carolingi: Renovació política, cultural i econòmica

L'Imperi Carolingi: Renovació política, cultural i econòmica

Denominem com a “Carolingis” a la dinastia germànica que va governar la major part de l’Europa centro-occidental entre els segles s. VIII i IX i ocupaven, majoritàriament, els territoris de les actuals França, Alemanya i nord d’Itàlia. La figura més rellevant fou la de Carlemany, com a referent d’una nova Europa, llavors ja continentalitzada i allunyada de la Mediterrània.

S. VII

Majordoms de palau

Poder real

Pipí d’Heristal (c. 635-714)

Carles Martell (686-741)

Pipí el Breu (715-768)

Carles Martell (714-741)

Va defensar la cristiandat per sobre de tot, magnificada rere la Batalla de Poitiers (732),

Va tenir molta cura de les relacions amb el clero i el papat, juntament amb l’educació i la disciplina del mateix. Utilitzà el patrimoni eclesiàstic i delmes i primícies per a consolidar el poder. Més tard, rere la seva mort, una assemblea de notables francs escollí Pipí el Breu, fill de Carles Martell.

Cop d’estat dels Soissons

L’any 750 Pipí fou proclamat rei, segons els costums francs, ungit pel bisbe Bonifaci. Un cop al poder, va tonsurar i tancar a un monestir a Xilderic, el qual sense dret es feia dir rei. El nou rei va aprofitar la situació problemàtica del papa Esteve II, amenaçat pels lombards i el seu rei Astolf.

El papa viatjà a França i va aprofitar per ungir al nou rei, a més de a la seva família, demanant-li també ajuda per a fer front als lombards. El rei va intervenir a Itàlia i va destruir als lombards, donant lloc a la creació dels Estats Pontificis. Després d’això el papa s’inventà la “Donació de Constantí”, denunciada posteriorment per Lorenzo Valla al s. XV. El cop de força papal va ser frenat per l’emperador de Bizanci, que reconegué a Pipi el Breu la dignitat que corresponia als exarques imperials, sent nomenat “Patrici dels romans”.

Els espais geogràfics del mon franc

Itàlia: intervenció sistemàtica i reiterada. Amb Pipí el Breu comença la creació i reconeixement dels “Estats

Pontificis” que són la contrapartida que rep el papa per haver ungit com a rei Pipí el Breu i la seva descendència

Làmbit meridional: els Pirineus, la zona per la quepenetren els musulmans a partir de 720.
El seu propi territori i la seva defensa, els pip?nides creen les anomenades marques.

Carlemany (768-814)

Va heretar grans territoris i una dinastia consolidada i va dur a terme conquestes territorials que doblaren l’espai del regne franc; conquerint així les terres dels saxons (772-804), imposant-los una cristianització forçosa i violenta. També va annexar el regne lombard (774). I va crear una xarxa de bisbats que controlaren el territori conquerit, a més de formar Marques com a element dissuasori, d’entre les que destaca la Marca Hispànica amb el lliurament a Carlemany de les ciutats de Girona (785) i Barcelona (801). Va mostrar preocupació per l’ortodòxia, sent un clar defensor de l’església i perseguí als pagans i heretges com Feliu d’Urgell i Elipand de Toledo i als seus seguidors. Una de les seves mesures fou també la neteja total del clero autòcton, sumada a la imposició de la litúrgia franca, que incloïa la introducció del santoral franco-romà dedicat a Sadurní de Tolosa, Martí de Tours i Galderic. També introduccí dels benedictins a Catalunya i Aragó. Amb aquestes mesures van desaparèixer totalment els ritus visigots i el seu monaquisme, a excepció de Sant Llorenç de Morunys.

Coronació imperial (Nadal del 800)

Amb la coronació de Carlemany es restaurà l’Imperi d’Occident que ara era continental i germànic, ubicat a l’interior d’Europa. La repartició fou la de: Roma pel Papa i Aqusgrà per a l’Emperador, amb un distanciament de Bizanci. La coronació es va dur a terme el sant dia de Nadal, quan el rei va anar a la basílica del benaurat Pere i, després de dur a terme el ritual, el poble aclamà: “A Carles, August, coronat per Déu, emperador gran i pacífic dels romans, vida i victòria”.

Organització de l’Imperi

El control superior estava en mans dels “missi dominici”, els quals s’encarregaven de l’administració de l’Imperi. Aquest càrrec el formaven els notables i savis més reflexius i raonats, tant arquebisbes, com bisbes, així com venerables abats i pietosos laics. El seu paper era el de representar la justícia i la llei allà on estaven “assignats”, segons la voluntat i el temor de Déu, tant en les esglésies, com en els homes, en els infants, en les vídues, els desvalguts i, en sí, el poble sencer.

Organització territorial

• Ducats, comtats, marquesats (frontera)

• Tendència a conservar la tradició autòctona i respecte pels líders o caps naturals de cada territori.

 Molt visible a la Marca Hispànica.

– Són gots els primers comtes catalans: Berà de Barcelona, Borrell d’Urgell-Cerdanya, Rostany de

Girona i Ermenguer d’Empúries, i Asnar Gal·lí a l’Aragó.

La capital

La ciutat que esdevingué capital de l’Imperi fou Aquisgrà, capital també de la cultura carolíngia (Escola palatina). Tenia múltiples centres i una cort i presència imperials itinerants, que

utilitzava, sobretot, els monestirs.

La administració de l'imperi

Tres alts funcionaris:

Comte palatí presideix el tribunal superior de justícia

Cambrer administració del fisc reial. Rep els comptes dels missi.

Canceller cap de la Cancelleria d’on surten tots els documents reials. Dóna forma i valida

aquests documents.

Economia i societat

CANVIS

• Canvi de conjuntura econòmica ,• Creixement sostingut de la població

POLÍPTICS

• Canvi en la concepció del matrimoni

• Canvi en la societat

– Nova organització militar milites / persones no lliures

ORGANITZACIÓ DE L'ESPAI RURAL

Comunitats de vall ,Petites explotacions pageses ,Grans dominis „vil·la carolíngia

Les vil·les

Dividides en dues parts:

- Reserva senyorial:

- Mà d’obra esclava

- Pagesos  corvees, opera

- Tinences pageses

Explotacions comunes: boscos, pastures, aigües,

pedreres, etc.

Fiscalitat

Es basava en la propietat de la terra i el monarca era el més gran de tots els terratinents, sent seves les terres fiscals i gestionant-les com a cosa privada. Es regien pel “Capitular de villis”.

Tributs

Existien diferents tributs que s’havien de dur a terme o pagar: el primer eren les prestacions obligatòries com guàrdies, hospitalitat dels senyors, prestació o aliments de cavalls, etc. La segona eren els censos a pagar (quatre cànons anuals, pagats pels homes lliures), els quals eren obligatoris per a tothom, tant els personals com els de possessió de terres i que s’havia de pagar allà on ho havien fet els seus pares i avis. S’exigia, fins i tot, als pagesos dels dominis eclesiàstics. Un altre tipus d’impost era el “teloneum” que es gravava sobre la circulació i venda de béns i s’exigia als mercaders.

Vida urbana i activitat comercial

Es va produir una revifada de l’activitat comercial a la Plana del Po, la França nord, Frísia i Anglaterra. Així doncs, en el capitular de 744, Carles manà la creació i protecció dels mercats rurals a cada “vicus”. Més tard, Pipí el Breu manà als bisbes de tot l’Imperi la creació de mercats a cada diòcesi. Carlemany en el capitular “De villis” (800) va ordenar que es vigilés els servents per a que no perdessin el temps vagareant pels mercats.

Les dues àrees comercials més actives foren els “portus” del nord i el Rhin, que estaven sota la protecció de l’autoritat pública. També ho eren les zones a través del Sena i del Mossa, que s’obre a la Mar del Nord. Altres rutes molt actives foren: la ruta Roine-Saona-Mossa-Maastrich, la vall del Po (Itàlia) i altres rutes de la Mediterrània. Amb el temps Firsons i Lombards es van convertir en sinònim de “mercatores” o “negociatores”. A l’Elba i al Danubi és on es concentrava el major tràfec d’esclaus. El comerç es va veure afavorit per la pau interior i la seguretat dels camins. Els “bellatores” feien la guerra a la perifèria i s’hi obtenien botins molt abundosos, cosa que també afavorí l’intercanvi comercial.

Amb el temps van aparèixer els “fabourgs”, poblats de mercaders a l’exterior de les muralles, cosa que comportà un increment poblacional important a ciutat i que, en conseqüència va conduir a la construcció de moltes esglésies (a Metz: 24 esglésies) i la de la catedral de Colònia iniciada l’any 800.

Església i cultura

La cristianització del paisatge „
esglesia parroquial i cementiri, visibles arreu del territori. Es revaloritzen els santuaris
(reliquiaris i sepulcres de martirs) i els llocs sagrats
Admonitio generalis
És un dels més importants Capitulars de Carlemany, publicat després de posar en marxa el seu projecte organitzatiu del territori (comtats, ducats,En ser tan gran i tan desigual, cerca el suport de lEsglésia: per governar i per cohesionar gent tan diferent.

Admonitio generalis (789)

És un dels més importants capitulars de Carlemany, després de posar en marca el seu projecte organitzatiu del territori (comtats, ducats i marques). En ser tan gran i desigual el territori, cercà suport en l’Església per a governar i cohesionar gent tant diferent, però no per a dependre de la mateixa Església. D’aquesta manera el mateix Carlemany, va proclamar i reivindicar l’autoritat exclusiva i presidí i convocà concilis. Va dur a terme diferents actuacions, com ara: la definició de veritats de fe, la persecució d’heretges, el nomenament de bisbes i abats i es presentà com el guia de poble cristià, en la seva funció d’establir en el regne la pau, la concòrdia i la justícia. Així, amb el temps, es creà confusió entre lo temporal i lo espiritual, entre política i religió. S’obsessionà per la concordia pacis, inspirat en la “Ciutat de Déu” de Sant Agustí. Curà dels jutges i de les seves funcions, amb una visió estàtica de la societat, afirmant que l’ordre social responia a un ordre diví immutable. La societat, doncs, es dividí en: clergues, monjos i laics. Més endavant en: oratores, bellatores i laboratores.

En el seu interès per la cultura, obligà als monestirs i catedrals a fer llegir i ensenyar: salms, càlcul, cants, gramàtica, llibres pietosos i cant romà, ampliant-ho amb l’epístola “De litteris colendis”, motiu pel qual els clergues havien de llegir els clàssics. La enciclica tenia una obsessió per la correció del llatí i buscava la restauració de la llengua llatina en els llibres sagrats i litúrgics. D’aquesta manera imposà l’obligatorietat de l’ensenyament en els monestirs i escoles capitulars, en els quals es va expandir la minúscula carolingia. També assenyalà els pecats dels seu temps: la luxúria (amb dones, cavalls i homes), condemnant l’adulteri i el rapte. També ho foren l’avarícia, l’enveja, el robatori, el frau i la ubriaquesa, a més dels falsos juraments i els falsos testimonis.

Reforma eclesiàstica

La reforma eclesiàstica es prèvia al gran projecte de reforma de l’estat. Es va reformar la vida cononical i monàstica, per mitjà de la Regla d’Aquisgrà, encomanada per Benet d’Aniana. Aquest va refer i i va posar al dia la Regla de Sant Benet, tal com

avui la coneixem. Tingué cura en l’elecció de bisbes o imposà la litúrgia franco-romana a tot l’Imperi, amb un bandejament de litúrgies tradicionals com a l’Ambrosiana (Milà) o la Visigòtica (p. Ibèrica). A més, es convocaven sínodes, presidits per l’emperador.

Correctio o Renaixement?

Es va cridar als italians: Pere de Pisa, Pau el Diaca, Paulí d’Aquilea, a l’anglosaxó: Alcuí de York, a l’irlandesos: Climent d’Irlanda i a l’hispànic: Teodulf d’Orleans i obligà als seus clergues d’Orleans a ensenyar a tots els nens a llegir i escriure, cridant més tard a Eginard de Fulda.

La fi

Lluís el Pietós heretà a la mort de Carlemany (814)

Reforç del centralisme:Ja no hi ha escites… ni lombards, ni francs, ni alamans, sinó només un sol poble, el poble de Crist Agobard de Lió (818)

Ordinatio Imperii (817)

Defineix la seva successió:
Lotari: co-emperador, hereu a la corona de tots els regnes francs, excepte els dels germans.

Pipí: rei d'Aquitània (Gascunya, Tolosa)

Lluís: rei de Baviera (+ marques)
Jurament d’Estrasburg (842)

El jurament fou escrit en francès, alemany i llatí, com a primer testimoniatge de llengües vernàcules.

A la fi de l'imperi carolingi es dóna un quàdruple procés: 1- Es manté la idea imperial limitada a un regne germànic otònides ,2- Es fixa un anomenat “regne de França” capets

3- S'enforteixen els “principats territorials”,4- Es reconeixen les senyories jurisdiccionals en poder de la noblesa laica i eclesiàstica