L'Imperi Carolingi i l'Origen del Feudalisme

L'Imperi Carolingi

Carlemany i la Unificació d'Europa Occidental

Al segle VIII, Carlemany, rei dels francs, va unificar bona part de les terres d'Europa occidental. Es va proclamar emperador l'any 800, intentant ser el successor dels antics emperadors romans. Va elaborar lleis (capitulars) i va organitzar l'administració del territori dividint-lo en comtats. Per defensar les fronteres va crear les marques, que disposaven d'un exèrcit poderós dirigit per un marquès.

Orígens del Feudalisme

El poder dels monarques era molt dèbil. Per poder governar i mantenir el regne, els monarques van haver de comptar amb els nobles i van establir un sistema de relacions personals (vassallatge). El vassallatge s'establia mitjançant la cerimònia de l'homenatge, en què el vassall jurava al rei fidelitat i li prometia consell i ajuda militar i econòmica. A canvi, el rei li lliurava el feu (investidura). Aquest va ser l'origen del feudalisme. Molts dels antics comtes es van convertir en senyors feudals. El càrrec es transmetia per herència. Els cavallers o guerrers cedien part de les seves terres (feus) perquè hi visquessin, les governessin i mantinguessin un petit exèrcit. El veritable poder es trobava en mans d'aquests senyors feudals, que amb el temps es van convertir en l'única autoritat dels diversos territoris del regne i es van fer gairebé independents. Els pagesos, atemorits davant la inseguretat i mancats de la protecció del rei, acudien als senyors feudals en cerca de la protecció que necessitaven.

Privilegiats i No Privilegiats

• Privilegiats: rei, alta noblesa, alt clero, cavallers, monjos (sector petit que gaudia de tots els privilegis. Posseïen una gran part de les terres i detenien el poder militar, econòmic i religiós).
• No privilegiats: pagesos (imensa majoria de la població), artesans (grup reduït). No tenien cap mena de dret i havien de treballar i mantenir els altres dos estaments.

El Rei i els seus Vassalls

A la cúspide de la societat feudal s'hi situava el rei. L'Església cristiana havia establert durant els primers segles medievals que els monarques eren representants de Déu a la Terra amb la missió de governar el seu poble i mantenir el seu regne unit. El rei tenia poques atribucions exclusives:

• Dirigir campanyes militars, a les quals havien d'anar els vassalls amb els seus exèrcits (mainades), si no volien ser considerats traïdors i perdre els seus feus.
• Demanar impostos en cas de guerra, de coronacions, de casaments, etc.
• Exercir de jutge suprem en litigis o plets, però no podien interferir en els feus dels seus nobles o dels de l'Església.

La Cort Reial

Per governar, el rei comptava amb l'ajuda de la cúria o consell reial, formada per un grup de nobles (bisbes, comtes, ducs o marquesos), que l'aconsellaven en les seves decisions. El rei sempre estava envoltat per un seguici de persones que formaven la cort: família, amics, guerrers i consellers (clergues, juristes, etc.).

La Noblesa Guerrera: Un Grup Privilegiat

A la societat feudal, la funció principal de la noblesa i la del mateix rei era la de ser guerrers. Eren els cavallers, els que es dedicaven a l'ofici de les armes. Posseir l'equipament, el cavall i les armes en aquella època era molt car, i només els senyors feudals podien exercir aquest ofici. Els nobles feien la guerra per defensar el seu territori o per enfrontar-se a altres nobles. La guerra proporcionava als vencedors terres i riqueses. La seva funció social permetia a la noblesa viure amb privilegis.

Viure al Feu

El feu el constituïen les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor feudal. El senyor feudal reservava les millors terres per a ell, la reserva senyorial, i les treballaven els seus serfs. En aquestes terres hi solia haver el castell, i també prats i boscos. El senyor feudal tenia també el dret de jurisdicció sobre totes les terres del feu, les pròpies i les d'altres propietaris, és a dir, podia dictar ordres i lleis, impartir justícia, controlar tots els serveis, cobrar impostos per aquests serveis i imposar tributs.

Els Pagesos del Feu

Els pagesos representaven el 90% de la població.

• Pagesos lliures: podien ser propietaris de la seva terra, però això era molt rar, i disposar lliurement de si mateixos (casar-se, deixar el feu, tenir ofici).
• Els serfs: no tenien llibertat personal. Estaven lligats a la terra del senyor. No podien fer el contrari dels altres.

Els dos grups havien de treballar molt per sobreviure i es practicava la rotació biennal, és a dir, es treballava la meitat de la terra i la resta es deixava reposar. L'economia pagesa era d'autoconsum (vivien d'allò que produïen).

Els Clergues

A l'edat mitjana, els homes i dones dedicats a l'Església eren privilegiats.

Una Europa Cristiana

L'any 1000 eren quasi tots cristians (cristiandat). L'Església regulava la vida social: el naixement, el matrimoni i els funerals (cerimònies religioses). L'Església va establir la Pau de Déu i la Treva de Déu. Si algú desobeïa alguna obligació, podia ser excomunicat.

Organització de l'Església

L'Església medieval era molt rica. Tenia feus immensos i cobrava el delme. Capellans, rectors i bisbes formaven el clero secular. El clero regular estava format per monjos, dirigits per un abat. Les monges estaven sota l'autoritat d'una abadesa.

Art Romànic: Un Art Religiós

Del segle XI fins al segle XIII va predominar l'estil artístic que ha rebut el nom de romànic. Era representatiu del món feudal i les seves manifestacions artístiques eren principalment religioses.