Imperi Bizantí, Carolingi i Islam: Edat Mitjana

L’Imperi Bizantí

L’Imperi d’Orient era més ric que l’Imperi d’Occident i va resistir les invasions germàniques. La seva capital va ser Constantinoble (antiga Bizanci, l’actual Istanbul), construïda per l’emperador Constantí. L’emperador bizantí més important va ser Justinià.

Govern i Organització

Per governar el seu Imperi calia una bona organització: l’emperador o basileu concentrava tots els poders. Disposava d’una àmplia xarxa de funcionaris i un exèrcit molt poderós. Va crear el famós codi de Justinià. Després de la mort de Justinià, l’Imperi Bizantí va entrar en decadència. Al 1453, l’Imperi Bizantí va desaparèixer, sota el poder dels turcs.

Economia i Cultura

• Les ciutats van conservar les seves funcions d'intercanvis comercials.
• Les monedes bizantines van ser el principal mitjà de pagament al Mediterrani durant molt temps.
• Després del regnat de Justinià, el grec va substituir el llatí com a llengua oficial.
• Es va produir el Cisma d’Orient, amb la prohibició del culte de les imatges (icones).

Art Bizantí

L’art bizantí era molt ric, amb obres religioses com les esglésies, amb planta de creu grega (+) i cobertes amb cúpules. Un element típic de l’art bizantí van ser els mosaics, que cobrien les parets i els sostres de les esglésies i palaus.

L’Imperi Carolingi

Després de la desintegració de l’Imperi Romà al segle V, als territoris de la França actual s’hi va establir el regne franc. En aquest regne, els reis eren dèbils i van deixar el govern en mans dels alts funcionaris, els majordoms de palau.

Carles Martell i Pipí el Breu

El majordom més important va ser Carles Martell, que l’any 732 va derrotar els musulmans a la batalla de Poitiers i va impedir que el regne franc caigués sota domini musulmà. Pipí el Breu, fill de Carles Martell, va derrocar l’últim monarca franc l’any 751 i es va fer coronar rei.

Carlemany

El successor de Pipí va ser el seu fill Carlemany, que va intentar reconstruir l’Imperi Romà d’Occident. Carlemany va tenir tant poder, que el dia de Nadal de l’any 800 el Papa el va coronar a Roma com a nou emperador d’Occident. Per governar-lo millor, el va dividir en províncies, anomenades comtats, perquè estaven governades per un comte. A les zones de frontera va crear les anomenades marques, territoris amb un exèrcit comandat per un marquès. Els comtes i els marquesos li havien de jurar fidelitat.

Divisió de l'Imperi

A l’imperi hi predominava un tipus de vida de caràcter rural. Quan un rei franc moria, el regne es dividia entre els seus fills. A Carlemany només el va sobreviure un fill, Lluís el Piadós, però quan aquest va morir, l’imperi es va repartir entre els seus descendents: Carles, Lluís i Lotari. Els germans es van enfrontar entre si, i finalment van firmar el tractat de Verdun (843), pel qual reconeixien el repartiment de l’imperi. Després de la mort de Lotari, el seu regne es va repartir entre els seus dos germans.

L’Islam

Mahoma és el fundador de l’Islam. Aràbia és una extensa península de l’Àsia situada entre el mar Roig i el golf Pèrsic, amb un clima desèrtic.

Els Àrabs abans de Mahoma

• Els àrabs estaven organitzats en tribus.
• Eren nòmades i politeistes.
• Es dedicaven al pasturatge.
• No els unia cap poder polític.
• La seva ciutat sagrada era la Meca.
• A Aràbia hi havia dues ciutats importants, la Meca i Medina, on es concentrava el comerç.

Mahoma i el Naixement de l'Islam

Mahoma era un comerciant de la ciutat de la Meca. Coneixia les dues religions monoteistes: el judaisme i el cristianisme. Després de tenir una aparició, va abandonar la seva feina i es va dedicar a predicar l’Islam. Els comerciants de la Meca van reaccionar contra Mahoma, que va haver de traslladar-se a la ciutat de Medina l’any 622. Aquesta data rep el nom d’hègira i marca el principi del calendari musulmà. A Medina, Mahoma va reclutar un exèrcit i va conquerir la Meca. Des d’aquesta ciutat va dirigir l’expansió de l’Islam per tot Aràbia. Quan Mahoma va morir, gairebé tots els àrabs practicaven l’Islam.

La Religió Islàmica

Les predicacions de Mahoma es recullen a l’Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans. Els musulmans han de complir cinc obligacions fonamentals:

1. Alà és l’únic Déu.
2. Pregar cinc cops al dia.
3. Fer el pelegrinatge a la Meca, almenys una vegada a la vida.
4. Fer dejuni durant el mes del Ramadà.
5. Donar almoines per ajudar els pobres.

La Mesquita

La mesquita és el lloc on es reuneixen els musulmans per pregar. Totes les mesquites estan inspirades en la casa de Mahoma a Medina. Tenen:

• Un gran pati on hi ha la font en què els creients purifiquen el cos abans de resar (ablucions).
• Un minaret, una torre des de la qual el muetzí crida a l’oració cinc cops al dia.
• Una sala de columnes on els fidels preguen (haram).
• Un mur anomenat alquible, on hi ha el mihrab, un nínxol buit situat en direcció a la Meca.
• Els creients resen agenollats davant l’alquible, ordenats en files paral·leles.
• El minbar, el púlpit des d’on l’imam dirigeix l’oració.

Les parets interiors de la mesquita o dels palaus es poden decorar amb motius vegetals, geomètrics o cal·ligrafia àrab. Mai amb figures humanes, perquè la religió musulmana ho prohibeix. La mesquita també es fa servir com a escola.

L’Expansió de l'Islam

Després de la mort de Mahoma, els exèrcits musulmans van expandir la nova religió mitjançant la guerra santa. Es va crear un gran imperi. El califa era la màxima autoritat, i el visir era el seu conseller. L’any 661, el califa Alí (era família de Mahoma) va ser assassinat, i va arribar al poder la família dels omeies. Van traslladar la capital a Damasc i van conquerir molts territoris, des de Pèrsia. L’any 750, la família omeia va ser eliminada, i el poder va passar a la família dels abbàssides. La nova capital serà Bagdad. Al segle XIII, l'imperi es va desintegrar, i els turcs van conquerir tot el món islàmic.

La Civilització Islàmica

• L'agricultura era molt productiva, amb tècniques de regadiu i molins. Van difondre cultius com l’arròs, la taronja, el safrà i la canya de sucre.
• L'artesania era de gran qualitat (ceràmiques, armes, teixits, etc.).
• Comerç: caravanes (terra) i vaixells (mar), amb rutes a Àsia i Europa.
• L’esplendor econòmica va provocar el creixement de les ciutats, com Damasc, Bagdad, Còrdova i el Caire.
• Van portar de l’Àsia noves tècniques (fabricació del paper) i nous objectes (la pólvora, la brúixola), que d’aquesta manera van arribar a Europa.
• Van fer innovacions pròpies, com ara en l’astronomia, les matemàtiques (ús del zero, nombres aràbics, l’àlgebra) i la medicina, amb metges com Avicenna i Averrois.

Els Camperols a l'Edat Mitjana

A l’Edat Mitjana, el 90% de la població estava formada per camperols. Treballaven pel senyor, i pocs eren propietaris de terres.

Serfs i Camperols Lliures

• Alguns camperols eren serfs, totalment sotmesos a l’autoritat del senyor. No podien abandonar el feu ni casar-se sense el seu permís. Els serfs treballaven gratuïtament pel senyor, cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domèstiques. A canvi, el senyor els alimentava. La condició de serfs passava de pares a fills.
• Els camperols lliures podien abandonar el feu. Treballaven els masos de la senyoria i, a canvi, pagaven rendes al senyor, però podien disposar de la resta de la collita. Pagaven el delme a l’Església, un percentatge de la collita.

La Vida de la Família Camperola

• Els camperols vivien en petits pobles, en cases molt pobres fetes de fang, fusta i canyes. Aquests habitatges constaven d’una sola habitació en què tota la família menjava i dormia.
• Els mobles eren molt escassos. Era molt habitual que compartissin aquesta mateixa habitació amb els animals domèstics.
• El pare era el cap de família i l’havien d’obeir.
• Els camperols eren autosuficients, produïen tot el que necessitaven. S’alimentaven del que cultivaven i es vestien amb les robes que teixien les dones.
• Tenien un nivell de vida molt baix. Menjaven malament, no tenien medicines i la vida era molt curta. Una sequera, una inundació, una epidèmia o una plaga comportava moltes morts.

La Feina al Camp

La feina de camperol era molt dura, treballaven tots de sol a sol. No tenien adobs, i cada any cultivaven només la meitat de la parcel·la. L’altra meitat es deixava en guaret. La producció agrícola era molt baixa.

Els Clergues a l'Edat Mitjana

L’Església catòlica estava present a tota l’Europa occidental. El Papa de Roma era el cap de l’Església, governava els Estats Pontificis i tenia els seus propis exèrcits. Tenia molta influència: si un rei no es comportava adequadament, l’excomunicava, l’expulsava de l’Església. L’excomunicació era un càstig molt greu; si un rei era excomunicat, els súbdits quedaven alliberats del jurament de fidelitat.

Els Ordres Religiosos

L’ordre religiosa més important de l’Edat Mitjana va ser el dels benedictins, fundat per Sant Benet de Núrsia a Itàlia al segle VI, i que es va estendre per tota Europa. Cada ordre tenia una regla que detallava com s’havia d’organitzar. Per ingressar en un ordre religiós calia jurar obediència a aquesta regla. Els monjos vivien als convents i monestirs, es dedicaven a pregar i meditar. Cultivaven l’hort i cuidaven els pobres i els malalts. Els monestirs solien situar-se en indrets aïllats, a les rodalies dels pobles. Els monjos copiaven a mà manuscrits a la biblioteca dels monestirs i els decoraven amb petites il·lustracions anomenades miniatures.

El Feudalisme

La fragmentació de l’Imperi Carolingi va dividir Europa en nombrosos regnes. Els reis eren molt dèbils i no tenien exèrcit. Com que no disposaven de la protecció del rei, els camperols van anar a buscar la dels nobles que tinguessin un exèrcit propi i un castell on la població de la zona es pogués protegir. A canvi de protegir-los, els camperols havien de treballar per a ells i eren sotmesos a la seva autoritat. Els camperols es van convertir en serfs dels nobles.

Característiques del Feudalisme

• El feudalisme és un nou sistema social en què cada gran noble va assolir el domini total de les seves terres.
• El poder del rei va quedar limitat als territoris que controlava.
• Els nobles acceptaven la primacia del rei mitjançant un pacte anomenat vassallatge.
• Els nobles es convertien en vassalls del rei en una cerimònia que rep el nom d’homenatge: agenollats i besant la mà del monarca, li juraven fidelitat, ajuda militar i consell en el govern.
• El rei feia la investidura, per la qual cedia una porció de terra, el feu, al seu vassall.
• Els nobles podien tenir vassalls propis, que solien ser nobles menys importants. A canvi de jurar fidelitat al seu senyor, aquest els atorgava un feu més petit.
• Es va formar una cadena de vincles personals que lligava el rei amb els nobles, i va provocar guerres freqüents.

El Feu o Senyoria

Aquestes terres rebien el nom de feu o senyoria. Hi havia un castell, que era la residència del senyor, diversos poblets on vivien els camperols que depenien del senyor, i terres de conreu, pastures i boscos. Les terres es dividien en la reserva i els masos.

• La reserva era la part del senyor.
• Els masos eren porcions de terra que el senyor concedia als camperols per cultivar-les. A canvi, pagaven unes rendes.
• Les rendes podien ser diners, productes o serveis personals.
• Els boscos eren propietat del senyor, que decidia en quin moment els camperols podien caçar-hi o buscar-hi llenya.
• Als feus, els senyors impartien justícia i cobraven impostos per utilitzar el molí, el forn i la premsa.
• També cobraven peatge quan es passava per camins i pontatge quan es creuaven els ponts.

La Noblesa a l'Edat Mitjana

Alguns nobles eren amos de grans feus i d’immenses riqueses, d’altres només tenien les armes i un cavall. La guerra era la seva activitat principal. Lluitaven a cavall, i les seves armes eren una llança, l’escut i la maça. Els fills dels nobles començaven l’educació militar des que eren nens. Eren patges i escuders d’un noble. A la majoria d’edat, es convertien en cavallers després d’una cerimònia específica. En cas de guerra, el rei convocava els nobles i els demanava ajuda militar. Els nobles havien d’estar sempre preparats per anar a la guerra. Una de les formes d’entrenament eren els tornejos, molt importants per guanyar prestigi i respecte.

Les Dames

La funció de les dones nobles era casar-se i tenir fills. Els matrimonis els concertaven els pares. Les dones que es quedaven solteres ingressaven als monestirs. Les dones dirigien la feina dels servents, educaven els nens més petits, bordaven i teixien. Rarament sortien del castell i estaven sotmeses al marit.

El Castell

Els castells eren la residència dels nobles i de les seves famílies, servents i soldats. Per protegir-se, estaven envoltats de fossats i tenien muralles amb torres. L’interior tenia estables, grans patis on entrenaven els militars, una ferreria, pous, graners i una capella pròpia. A la torre de l’homenatge hi vivia el senyor i la seva família. Dins la torre hi havia el gran saló, on el senyor rebia els cavallers i celebrava festes i banquets.

La Societat Feudal

Les Segones Invasions

A Europa, la segona meitat del segle IX i el segle X es van caracteritzar per la divisió i la inseguretat. La desaparició de l’Imperi Carolingi va debilitar el poder polític i la capacitat defensiva del territori, fet que va facilitar una segona onada d’invasions. Els nous invasors eren els víkings, els magiars i els sarraïns.

• Víkings: procedien d’Escandinàvia, van conquerir les illes Britàniques, etc. Eren guerrers ferotges i cruels.
• Magiars: provenien de les estepes asiàtiques i van formar el regne d’Hongria.
• Sarraïns: eren pirates musulmans que van protagonitzar molts saquejos i pillatges al llarg de les costes mediterrànies europees.

Aquests fets es van interpretar com un càstig de Déu i l’anunci de la fi del món, que hauria d’arribar l’any 1000.

Una Societat Estamental

La societat medieval es dividia en tres estaments: nobles, clergues i treballadors.

• Els nobles tenien com a missió defensar la resta de la població.
• Els clergues eren els monjos i els sacerdots. Havien de resar per la salvació espiritual de tothom.
• Els treballadors eren camperols, artesans i comerciants. S’ocupaven de produir i vendre aliments i els productes que necessitava la societat.

Es pertanyia a cada estament per naixement. Els nobles i els clergues eren estaments privilegiats: no pagaven impostos, no feien treballs manuals i controlaven els càrrecs més importants de l’administració.