Imperi Bizantí i Carolingi: Història i Cultura

L'Imperi Bizantí: Orígens i Expansió

Les conquestes realitzades per Roma durant la República i l'Imperi contribuïren a la formació d'un gran imperi entorn de la Mediterrània. Aquest imperi es trencà l'any 395 amb les invasions dels pobles germànics.

Divisió de l'Imperi Romà

• Imperi Romà d'Occident: Desaparegué l'any 476 quan el cap dels hèruls, Odoacre, deposà l'últim emperador romà, Ròmul Augústul.
• Imperi Romà d'Orient: Conegut més tard com a Imperi Bizantí, sobrevisqué a les invasions germàniques i es mantingué fins al 1453.

La denominació de l'Imperi Bizantí procedeix de Bizanci, ciutat reconstruïda per l'emperador Constantí l'any 330. L'emperador la va convertir en la capital de tot l'Imperi i la batejà amb el nom de Nova Roma.

L'Esplendor de l'Imperi Bizantí

A principis del segle VI, el territori de l'Imperi Bizantí estava format pels Balcans, Grècia, Àsia Menor, Síria i Egipte. Durant el regnat de Justinià I, l'Imperi Bizantí va assolir la màxima esplendor. Va conquerir diversos territoris a Occident: el nord d'Àfrica, Sicília, Itàlia i el sud-est d'Hispània.

Crisi i Decadència de l'Imperi Bizantí

Des de mitjan segle XI, l'Imperi Bizantí entra en una profunda crisi. A Occident, els normands expulsaren els bizantins d'Itàlia, i a Orient, l'imperi va haver de fer front als croats cristians.

Govern, Economia i Societat Bizantina

L'emperador bizantí adoptà des del segle VII el títol grec de basileus, i concentrà tot el poder com a cap polític, governava i dirigia l'administració i l'exèrcit. L'administració central comptava amb una burocràcia ben organitzada, formada per distints funcionaris. L'exèrcit, que comptava amb una poderosa cavalleria, i l'armada, desenvoluparen un paper important en la supervivència de l'imperi.

Economia

• Agricultura: Principal activitat econòmica, organitzada en latifundis o grans propietats pertanyents a la noblesa o als monestirs.
• Artesania: Fabricació d'articles de luxe com ara seda, tapissos, orfebreria, ivori i esmalts.
• Comerç: Afavorit per l'estratègica situació geogràfica de l'imperi i de la seva capital, Constantinoble. Els principals productes del comerç eren la seda i les espècies procedents d'Orient.

Societat

La societat s'organitzava en tres grups:

1. Aristocràcia
2. Monjos i funcionaris de l'estat
3. Serfs i esclaus

Religió i Art a l'Imperi Bizantí

L'emperador intervenia en assumptes de l'Església, ja que era ell mateix qui nomenava el patriarca de Constantinoble. La rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma per la seva primacia sobre la cristiandat finalitzà el 1054 amb la separació entre les esglésies orientals i occidentals: el Cisma d'Orient.

Art Bizantí

• Arquitectura: Influència romana i grega. Utilització de materials pobres com la rajola. Elements principals: columnes, arcs semicirculars i cobertes planes o amb volta, especialment la cúpula sobre petxines o triangles corbats. L'edifici principal fou l'església, que utilitzà diversos tipus de plantes.
• Mosaics: Decoració de parets i cúpules de l'interior de les esglésies. Entre els mosaics més famosos figuren aquells que representen l'emperador Justinià i la seva esposa Teodora amb els respectius seguidors.
• Icones: Imatges de temàtica religiosa, majoritàriament pintades sobre taula, en les quals s'utilitzava habitualment la tècnica del daurat.

L'Imperi Carolingi

La forma de govern dels regnes germànics fou la monarquia, que concentrava en els reis el poder polític i militar. L'economia es basava en l'agricultura. La societat estava dividida en l'aristocràcia laica i eclesiàstica, propietària dels latifundis. La cultura i l'art patiren una forta davallada.

Carlemany i la Restauració de l'Imperi

El principal rei carolingi fou Carlemany, que es proposà restablir la unitat de l'antic Imperi Romà d'Occident. El govern de l'imperi residia en l'emperador, que concentrava el poder polític i militar. Va assumir el paper de defensor de la cristiandat i arribà a intervenir en els assumptes de l'Església.

Economia i Societat Carolíngia

Les activitats agràries eren les predominants. La base de l'alimentació eren els cereals, que es complementaven amb una ramaderia escassa i amb les fruites i la caça que proporcionaven els boscos. Les grans propietats de la terra eren en mans de laics i eclesiàstics. La resta de les persones lliures eren, en la seva majoria, camperols. Els serfs ocupaven la posició social més baixa.

Cultura Carolíngia

El llatí s'imposà com a llengua administrativa, i en l'ensenyament es restablí el programa de l'antiguitat. Entre els seus centres més importants destacà l'Escola Palatina d'Aquisgrà.