L'Impacte de la Crisi Econòmica i el Feixisme a Europa

Feliços anys 20: EUA té un paper de proveïdor (1er inversor mundial) i 1er exportador substituint França, Alemanya i Regne Unit. Augmenta la seva balança econòmica. Van tenir una transformació productiva centrada en tots els sectors de la tecnologia (químic, automobilístic "model T", construcció, electricitat, petroli, ràdio, frigorífics, telèfon). Els consumidors es revolucionen i el consum augmenta; això ajuda a l'expansió de l'economia. El sector de l'automòbil va ajudar a desenvolupar sectors ja existents (siderúrgic, elèctric, vidre) i altres de nous (pneumàtics, carburants), gratacels... Els resultats positius no es van distribuir, ja que els salaris no van augmentar. Els pagesos continuen cultivant després de la guerra i provoquen un augment de stock. Els treballadors de la indústria tradicional van haver de canviar de feina perquè tenien poc capital i emigraven als barris baixos. Els inversors enfoquen cap a la borsa (accions). Auge i crisi de la borsa: bombolla especulativa (augment de la demanda d'accions i, com a conseqüència, pujada d'aquestes). Es guanyen més diners per especulació que per dividends. Tothom volia jugar a la borsa i es van demanar crèdits. El 24 d'Octubre de 1929 (dijous alegre) es rumoreja que les accions no pujaran i la gent les ven per perdre el mínim. 29 d'Octubre de 1929 (dimarts negre) els bancs comencen a exigir que retornin els crèdits, cosa que provoca que la gent vengui les seves accions. Les accions no van deixar de baixar fins al 1932. Depressió econòmica: Causes: crac borsa, endeutament amb els bancs, caiguda del consum. Consequències: empreses enfonsades, augment de l'atur, aturada d'inversions a Europa, deflació, baixada de preus de productes, sobretot agrícoles, menys consum, fallides de bancs (1930-1933) que arrosseguen a les famílies i empreses. Això fa que l'atur augmenti fins a 12 milions de persones; l'economia és incapaç de regular els desequilibris entre l'oferta i la demanda. Depressió a Europa: La crisi dels EUA afecta Europa, que patia les conseqüències de la Gran Guerra. Les inversions i importacions a Europa van tornar-se nules. A Alemanya va tancar el Darnustä der Bank (principal), que va arrossegar tots els altres. Va provocar la baixada de producció empresarial i inversió estrangera. A Gran Bretanya, la lliura esterlina va caure en picat i va deixar de ser la moneda mundial (va passar a ser el dòlar); el govern va transformar la lliura amb el patró or. A França van adoptar el patró or i es va tornar a implantar el proteccionisme. Crisi del comerç internacional: Amb la crisi es va devaluar la moneda per afavorir les exportacions i fomentar l'activitat interna. Es va augmentar el proteccionisme (sobretot als EUA, Gran Bretanya, França i Alemanya). Els que van patir més van ser els exportadors d'aliments i matèries (Àfrica i Sud-amèrica) per culpa dels països desenvolupats. 2. Recuperació de l'economia. 2.1 Keynes: Keynes era un economista anglès que va fer un diagnòstic del que estava passant i va proposar unes solucions reflectides al llibre "Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner". Deia que el principal problema econòmic era la manca de demanda; per això els empresaris no inverteixen i, per tant, no es contracten obrers. Ell proposava a l'estat una inversió pública (consumir i invertir); així augmentaria la renda dels treballadors, que sortirien de l'atur, l'estat recuperaria els diners a través d'impostos i així es sortiria de la crisi econòmica. Els països nòrdics van posar en pràctica aquesta teoria i França, Gran Bretanya i Bèlgica augmenten la despesa pública, però amb una quantitat insuficient, juntament amb altres mesures econòmiques que contradeien el que deia Keynes. Això dona resultats negatius. New Deal de Roosevelt: Consistia en una baixada d'impostos i retall de despeses. Era la teoria de Keynes aplicada a l'Amèrica (1932). Les principals mesures van ser: pla d'obres públiques finançades per l'estat, facilitar el crèdit públic per rellançar les inversions, devaluació del dòlar, augment dels preus de productes agrícoles i limitació agrícola, política industrial de col·laboració entre estat i empresa privada amb la finalitat de reduir el descens de preus i els beneficis empresarials, nou marc legal de relacions laborals (sindicats -> negociació salarial i seguretat social). Els empresaris desconfiaven de la intervenció de l'estat en els preus del mercat i consideraven excessives les proteccions donades per l'estat als sectors més desprotegits. Hi ha noves eleccions entre el 1936-1937. La crisi no es soluciona fins al 1939, que comença la II Guerra Mundial, ja que els parats van anar a la guerra a fabricar armament. Feixisme: doctrina italiana promulgada per Mussolini, que té una reacció violenta contra l'expansió de la democràcia i el socialisme. Punts: Polítics: subordinació de l'individu a l'estat, avolició de llibertats (rebuig del sistema democràtic), prohibició de partits polítics i sindicats (partit únic i sindicat del règim), violència per aconseguir fites (s'elimina el contrari sense convèncer-lo), burocràcia (integrada per militants del règim que ocupen llocs administratius importants de l'estat). Economics: autarquia (autosuficiència fronterera i intervenció estatal en l'economia), imperialisme (ocupació de territoris per trobar mercats i primeres matèries), megabomania (grans obres públiques per exaltar el poder del líder). Socials: víctimes propiciatòries (justificació de la política agressiva cercant culpables en diversos grups socials), veneració del líder (idolatrar el líder com un déu), propaganda i concentracions de masses (adorar el líder, l'estat monopolitza els mitjans de comunicació, adoctrinant des del jovent, garantia de supervivència del règim). 3. La Itàlia feixista: 1918, després de la I Guerra Mundial, és una monarquia parlamentària constitucional; el rei és Víctor Manuel de Savoia. Les conseqüències que provoca la G.M són: "victòria mutilada" (no aconsegueixen tot el que volien) i gran endeutament amb EUA i GB (augmenta la inflació i pugen els preus dels productes i l'atur), pèrdues materials i humanes (fam, epidèmies, misèries, protestes a les ciutats). Les classes mitjanes i altes comencen a tenir por d'una revolució comunista. Al 1919 hi ha eleccions on guanyen els socialistes per primer cop. Al 1929 es produeix una onada revolucionària (vagues i manifestacions; ocupacions de terres per part dels pagesos, els obrers es fan amb les fàbriques, sobretot al Piemont i Llombardia; els empresaris o bé no fan res, o bé tanquen les fàbriques, o bé recorren a la policia). Al 1921 hi ha unes noves eleccions on tornen a guanyar els socialistes, però el PNF obté 30 escons. La democràcia i el pacifisme al març de 1919 funda el "Fasci Italiani di Combattimento" (camises negres) i quadres de combats amb l'objectiu de perseguir violentament els obrers i assaltar locals d'esquerres amb total impunitat. A l'agost de 1922 es convoca una vaga general. Al novembre, Mussolini fa una crida a tots els camises negres que vagin cap a Roma a agafar el poder. Al arribar, ningú els impedeix el pas. Ocuparan tots els llocs estratègics. Al poble, el rei nomena Benito Mussolini president del govern. Al 1924, en les eleccions, Mussolini obté majoria absoluta: 5.000.000 de 7.000.000. L'opositor Matteotti es va queixar que les eleccions eren molt brutes; va ser assassinat després. Al dia següent es van retirar 125 diputats no feixistes en senyal de protesta, però el rei no va fer res (l'Aventí). Mussolini fa una llei com a president que li dona el poder total; això va ser fins al 1943. La dictadura comença. Es nomena "Il Duce"; suprimeix el dret de vaga, implanta un sindicat feixista com a únic representant dels treballadors. Tots els partits polítics són il·legals, excepte el PNF. Crea un tribunal i una policia (l'OVRA) per detenir i jutjar opositors. Es tanquen tots els diaris. S'instaura la pena de mort. Focus de la política de Mussolini: Política interior: poder absolut, persecució de l'oposició (gran nombre d'aliats polítics), repressió de sindicats o altres polítics, excepte el seu; control dels mitjans de comunicació, foment de la natalitat, propaganda feixista. Política exterior: expansionisme territorial (invasió d'Abissínia), signatura del pacte de Laterà al 1929 (reconeixement del Vaticà i retirada a l'església del territori). Política econòmica: proteccionisme, habilitació de conreus, corporacions de treballadors (contractats per l'estat), prohibició dels drets a vaga i manifestació, creació de l'Institut de Restauració Nacional. Política educativa: organitzacions infantils i juvenils feixistes; creació de l'Institut Feixista de la Cultura, obligació del professor a jurar lleialtat al règim, ensenyament del catolicisme a les escoles (pacte de Laterà). Al 1943, el seu partit el va expulsar, però va ser retornat (per causes de la II Guerra Mundial); al poc temps va ser executat per intentar fugir amb la seva amant i uns ministres (27 d'abril de 1945). 4. L'ALEMANYA NAZI: després de la derrota a la I G.M, el kàiser Guillem va abdicar i immediatament es va proclamar la República de Weimar amb el president Ebert. Després de Hindenburg, Hitler, votat per majoria absoluta, es va proclamar dictador. Els problemes de la república eren els arrasaments que va provocar la I G.M, el Tractat de Versalles els va provocar una pèrdua territorial i econòmica. Es van enfrontar Hitler (dretes) i comunistes (esquerres); hi havia 6 milions d'aturats. Al 1920 es va crear el partit nacional socialista dels treballadors (NSDAP), el partit nazi. Al 1921, Hitler i els seus seguidors es fan amb el control del partit, creant la bandera (esvàstica) i adoptant la salutació romana; té una organització jerarquitzada, uniformes lluents, parafernàlia sorollosa (màrqueting), servei de SA, creació del SS (èlit de l'exèrcit). El programa polític constava de 25 punts. A mesura que anava augmentant la crisi, augmentava el nombre d'afiliats al NSDAP; s'afiliaven l'alta burgesia, la classe mitjana, els funcionaris i els treballadors a conseqüència del seu programa (ordre, prosperitat i exaltació nacional). Al 1913 es produeix el Putsch de Munic (Baviera), on es dona un cop d'estat a una cerveseria amb la intenció d'apropiar-se del govern de Berlín, però Hitler va ser detingut i empresonat.