Immunologia: fenòmens d'autoimmunitat, malalties autoimmunes i immunodeficiències

Els fenòmens d'autoimmunitat

Els fenòmens d'autoimmunitat: són reaccions de base immunològica, persistents i de llarga duració en les que intervenen antígens propis (autoantígens), que esdevenen immunògens. S'observa acumulació d'immunocomplexes.

La tolerància

La tolerància carència de reactivitat immunològica enfront un antígen, ja sigui (autoantigen) o (tolerogen), com a resultat d'una exposició a aquest antígen.S'adquireix: -Durant el desenvolupament fetal - primers mesos de vida.

Mecanismes per obtenir tolerància en LT:

A) Tolerància central: Implica l'eliminació en el Tim de LT autoreactius per apoptosi.B) Tolerància perifèrica provocada per: -Anergia clonal: -Supressió immunitària-Mort cel·lular induïda per activació: -Fallada en la presentació Ag: els Ag surten d'aquests òrgans i llavors són reconeguts induint tolerància.

Mecanismes per obtenir tolerància en els LB:

A) Tolerància central: Selecció del LB immadurs a la medul·la òssia, per proteïnes.B) Tolerància perifèrica-Parada de la migració de LB als tx limfoides perifèrics:.-Anergia:.-Inducció a l'apoptosi per Fas-Fas lligant:.-Eliminació dels LB autoreactius en centres germinals:.

Malalties autoimmunes

Malalties autoimmunes degudes a:-Ag propis segrestrats accidentalment durant la gestació, Ag propis molt semblants a molècules estranyes (Fenòmens de mimetisme molecular, Factors genètics,-Factors ambientals: (Agents físics, Agents químic, Agents biològics [agents infecciosos]),-Factors hormonals, Factors immunològics. Autoanticossos òrgan-específics i no òrgan-específics.Poden venir generats per:1)Els LB producció d'Auto-Ac òrgan-específics i òrgan no específics, que poden:Actuar com a activadors de l'òrgan, provocar una situació d'hipofunció, provocar l'activació del SC i la desgranulació i activació de cèl·lules fagocítiques: 2)Els LT poden causar danys per efecte:-LTc: perforines, granzims (serinproteasa) i apoptosi. -LTh: alliberament de citocines inflamatòries.

Tipus de Malalties Autoimmunes:

A.Sistèmiques: Hiperactivitat dels LB per fracàs de l'autoregulació provoca un nombre ampli i variat d'Ac.A.1. Lupus eritematós sistèmic Malaltia autoimmune sistèmica crònica caracteritzada per l'existència de LB i LT autoreactius i la inhibició dels LTr, donant elevada producció d'autoanticossos. A.2. Dermatomiositis Miopatia inflamatòria, afectats músculs i la pell. presència d'Ac antisintas. A.3. Artritis reumatoide Malaltia inflamatòria, crònica, multisistèmica, afecta articulacions perifèriques, destrucció cartílag erosions òssies a més de deformacions articulars. B. Específiques d'òrgan.Els Ac es dirigeixen específicament contra un òrgan o tipus cel·lular concret, degut a alguna alteració dels Ag d'aquest són de caràcter endocrí.Miastenia gravis Malaltia neuromuscular autoimmune i crònica caracteritzada per debilitat dels músculs esquelètics defecte en la transmissió del senyal al múscul, degut a que els Ac bloquegen, alteren o destrueixen els receptors de l'acetilcolina cosa que evita la contracció del múscul. Tiroïditis de Hashimoto: presència HLA-DR3, DR4 i DR5. Es generen Ac contra el teixit de la glàndula tiroides, que provoquen inflamació d'aquesta i pèrdua de la funció. Pèmfig: El SI crea Ac contra les proteïnes de membrana específiques de les cèl·lules de la pell i les mucoses. aparició de butllofes doloroses.

IMMUNOFLUORESCÈNCIA DIRECTA (IFD)

IMMUNOFLUORESCÈNCIA DIRECTA (IFD) per al diagnòstic de malalties autoimmunes relacionades amb auto-anticossos òrgan específics, s'incuben talls de teixit lesionat, peri-lesional o aparentment sa, o el frotis o l'extès amb diversos Ac conjugats amb fluorocroms per detectar la presència de diferents tipus d'Ig, complement o altres. IMMUNOFLUORESCÈNCIA INDIRECTA (IFI) en els estudis d'autoimmunitat. Es basa en el reconeixement dels Ac d'estructures Antigèniques cel·lulars natives. La interacció s'observa mitjançant un Ac antiinmunoglobulina humana de conill, cabra o cobai, dirigit contra les fraccions constants (Fc) de les inmunoglobulines IgG, IgA i/o IgM. Aquest anticòs antiimmunoglobulina humana està conjugat a un fluorocrom.Actualment s'utilitza per a estudis d'autoimmunitat per la detecció: (DNAcd) o (DNAn) utilitzant com a substrat la mitocòndria (cinetoplast) -Ac anti-nuclears (ANA i usen com a substrats línies cel·lulars epitelials humanes Ac anticitoplasma de neutròfils (ANCA), s'usen neutròfils fixats amb etanol i formalina.

Reaccions d'hipersensibilitat

REACCIONS D'HIPERSENSIBILITAT:quan l'organisme produeix una RI adaptativa exagerada enfront un agent extern que provoca reaccions inflamatòries i dany als teixits. pot produir-se enfront un:Aloentigen,alergen o patogen. Hipersensibilitat de tipus I. reacció al·lèrgica que apareix immediatament mecanismo IgE lesio per mastocits i mediadors manifestacions anafilaxis i al.lergiesTipus de proves cutànies:- Prick: gota d'Ag sobre la pell i es punxa a través de la gota a (90º). -Prick modificada: gota de l'extracte amb una agulla es travessa la gota a 45º i s'eleva.-Prova intradèrmica:S'inocula dosis d'un extracte per formar una bombolla Més sensible que la de Prick però més dolorosa Prick by prick: al·lèrgies alimentàries, es punxa un aliment i es realitza un prick a la pell. Altres proves que poden realitzar-se:QuimioluminiscènciaELFAImmunoCAP Assaig lineal multiplicat, RadioimmunoassaigRIST i PRIST:RAST:Citometria de flux,Assajos d'alliberació d'histamina,Proves de provocació.Hipersensibilitat de tipus II. al voltant de les 5-8 hores després de l'exposició a l'Ag. regulades per Acs tipus IgG o IgM. i inicien:a.Activació de la via clàssica del complement:b Citotoxicitat depenent d'Ac (ADCC):c.   Disfunció cel·lular:Proves diagnòstiques:Prova de Coombs….Immunofluorescència i proves anti receptor.Hipersensibilitat tipus III. per l'existència d'immunocomplexes circulants (ICC) fan l'activació del SC per la via clàssica i dels polimorfonucleats i macròfags amb el conseqüent dany tissular.Proves de diagnòstic:Presència IC en els òrgans: i dissolts al plasma Hipersensibilitat de tipus IV: per l'acció de LT tarden més de 12h a manifestar-se. Inclou l'acció de:LTCD4+, Citotoxicitat regulada LTCD8+, Polimorfonucleats i macròfags. reclutament de LT sensibilitzats i induïts a produir citocines que regularan la inflamació local. Es divideix en dues fases:1)Fase de sensibilització:L'al·lergen penetra a per primer cop 2)Fase efectora: segon contacte amb l'Ag. Requereix unes 24h i el màxim entre 48 i 72 Existeixen 3 tipus d'HPS IV:Per contacte regulada per LTCD4 i macròfags.Tuberculínica:injectar tuberculina subcutàniament.12h després s'observa un infiltrat de LT en regions perivasculars i augmenta fins a les 48h. Granulomatosa. producte de l'aparició de canvis patològics en els macròfags, que els inutilitzen formació de granulomes.Proves diagnostiquesA) Proves epicutànies s'aplica l'extracte al·lergènic directament sobre la pell.-Test del pegat apòsits 48h, es retiren i s'avalua la RI al cap de72-96h. B) Proves intracutànies. s'introdueix l'al·lergen via intradèrmica. -Prova de la tuberculina o Mantoux injecció intradèrmica d'un extracte proteic de cultius de Mycobacterium tuberculosis angle de 15-20º La reacció comença a les 48h, però no s'observa fins a les 72h,

Les immunodeficiències

Les immunodeficiències són malalties en les que es produeix una fallada en algun dels elements del sistema immunitari.:IMMUNODEFICIÈNCIES PRIMÀRIES O CONGÈNITESSón malalties poc freqüents. Es solen patir en la infància. component genètic important, lligades al cromosoma X i recessives, més freqüents en homes.Dins de les primàries o congènites diferenciarem les:Específiques: relacionades amb dèficits de LB, LT od'ambdues.Inespecífiques: relacionades amb dèficits en el sistema complement i cèl·lulesfagocítiques.Relacionades amb LB:AGAMMAGLOBULINÈMIA O SÍNDROME DE BRUTON.Lligada cromosoma X, defecte primeres fases de maduració dels LB. incapaços de madurar a LB per mutacions en el gen btk IMMUNODEFICIÈNCIA SELECTIVA DE IgA i IgG anomalies en la diferenciació dels LB. cèl·lules plasmàtiques productores de IgA molt disminuïdes. HIPERGAMMAGLOBULINÈMIA M Defecte en el gen que codifica pel lligand CD40 incapaços de variar la síntesi de IgM, per donar lloc a IgG, IgA o IgE.IMMUNODEFICIÈNCIA VARIABLE COMUNA (IVC)Afecta als 2 sexes. disminució de totes les Ig. Els LB incapaços de diferenciar-se a cèl·lules plasmàtiques.HIPOGAMMAGLOBULINÈMIA TRANSITÒRIA:LB són normals però els LTCD4 no els envien senyals necessaris per diferenciar-se.RELACIONADES AMB LT:SÍNDROME DE DIGEORGE:Defecte congènit que afecta diferents òrgans inclòs el tim que provoca un dèficit de LT. Ulls més separatsPosició baixa dels auditius, llavi petit, malformacions cor.SÍNDROME DE WISKOTT-ALDRICH:Malaltia recessiva lligada al cromosoma X. Els LT no funcionen correctament, presenten trombocitopènia, infeccions recurrents, èczemes, concentracions IgM baixes.RELACIONADES AMB DÈFICITS DE LT I LB IMMUNODEFICIÈNCIA COMBINADA DE GRAVE :Anomalia cel·lular hereditària més greu que pateixen els infants. alteracions funcionament LB i LT. “Nens bombolla.Defecte gen IL-2, impedeix cèl·lules mare créixer i diferenciar-se. ATAXIA-TELANGECTIASI HEREDITÀRIA autosòmic recessiu. Els gens que codifiquen per TCR presenten greus desperfectes, i  no poden realitzar correctament la seva funció.

IDF PRIMÀRIES INESPECÍFIQUES PER DEFICIÈNCIES DEL SC

Deficiències: C1q, C1r, C1s, C4 i C2Dèficits de C3, factor I i factor HDèficits de C5, C6, C7, C8 i C9) i dels components de la via alternativa (FD i P)Edema Angioneuròtic hereditari Dèficit en l’inhibidor de C1.IDF PRIMÀRIES INESPECÍFIQUES PER DEFICIÈNCIES CÈL·LULES FAGOCÍTIQUES.Malaltia granulomatosa crònica:Defecte capacitat produir mort intracel·lular dels m.o. fagocitats. Defectes en l’adherència leucocitària provocats per defectes en les membranes de les cèl·lules fagocítiques i molècules d’adhesió endotelials.Defecte CR3, receptor C3, Anomalies en LFA-1 responsable de l’adherència dels leucòcits amb ICAM-1 de l’endoteli.IMMUNODEFICIÈNCIES SECUNDÀRIES O s’adquireixen després del naixement. Factors que les provoquen:Disfunció orgànica.Infecció víricaIrradiacióFàrmacsDesnutricióMalalties prèvies.PRODUÏDA PER INFECCIÓ VÍRICASíndrome de la immunodeficiència humana adquirida (SIDA) destrucció progressiva de la població de LTh.PRODUÏDA PER FÀRMACSCORTICOSTEROÏDES actuen com a moduladors del SI. efecte hormonal i d ela mobilitat cel·lular. PRODUïDA PER DESNUTRICIÓ efecte immunomodulador. A)Proves de primera etapa Hemograma,VSG, Frotis de sang Electroforesis de proteïnes sèriques, Diagnòstic per la imatge: B)  Proves de segona etapa1.Quantificar els nivells sèrics Ig i dels diferents tipus, per determinar-ne deficiències. 2.Mesurar l’immunitat regulada per LT   3.Mesurar l’activitat de les cèl·lules fagocítiques 4. Mesurar l’activitat del SC Determinació dels nivells de C3 i C4, Determinació de la capacitat hemolítica CH50 C)Proves de tercera etapa.Estudi LB, LT, i cèl·lules fagocítiques. La citometria de flux (CF) tècnica d’anàlisis cel·lular es fa passar una suspensió de partícules alineades per davant d’un feix de làser focalitzat. El contacte de cada cèl·lula amb el raig de llum produeix senyals que corresponen a diferents paràmetres de la cèl·lula converteixen les senyals llumíniques en senyals electròniques.