La Il·lustració i el pensament il·lustrat

El columpio de Fragonard:

Fragonard: Jean-Honoré Fragonard va ser un rococó francés

Els reis d’Espanya en el segle XVIII són:

• Felipe V

• Fernando VI

• Carlos III

• Carlos IV Títul:El Bosco Pintor:Jheronimus van Aken

  ·Taxa fecunditat: Estadística demogràfica que indica el terme mitja de filla que una dona tindria si visqués fins a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills d’acord a la taxa de fertilitat per a cada grup d’edat.

  ·Taxa creixement Natural: És la diferència entre el nombre de naixements i de defuncions d’una població durant un determinat període de temps, normalment un any.

  ·Esperança de vida: És la mitjana d’anys que encara resten per viure a una persona que ha assolit una edat exacta, si en el temps que li resta de vida fos sotmesa a les condicions de mortalitat actuals.

  ·Crisi de subsistència: Era cada un dels períodes crònics de fam característics de les societats agràries anteriors a la Revolució Industrial, provocats per un descens important de les collites de cereals durant dos o més anys consecutius.

Què és la Il·lustració?

• La Il·lustració és un moviment intel·lectual, desenvolupat a l’Europa del segle XVIII, que va qüestionar tots els principis de l’Antic Règim.

• Presentava aquests principis: concebia la raó com a l’únic mitjà per entendre el món; creia en l’educació i el progrés humà per aconseguir el coneixement i la felicitat; defensava la tolerància i criticava la intransigència religiosa; i lluitava per la llibertat i la igualtat de tots els éssers humans.

El pensament il·lustrat

• El pensament il·lustrat va teoritzar sobre:

– Economia (fisiocràcia: sistema econòmic que vincula la riquesa natural a l'explotació de recursos d’un país) i (liberalisme econòmic doctrina que proposa que la riquesa de les nacions es basa amb el lliure mercat i defensava la propietat privada i la llibertat de comerç i d’indústria). En oposició al mercantilisme, teoria que defensava l’acumulació de metalls preciosos com la principal font de riquesa i el comerç, s’hi va imposar la fisiocràcia.

– Política (liberalisme polític). Propugnava per la divisió de poders (Montesquieu imatge llibre anys que va viure i la seva teoria), el principi de sobirania nacional (Rousseau) i la necessitat de limitar el poder reial per mitjà d’un parlament (Voltaire).

– Societat. Els filòsofs del Segle de les Llums es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals. Defensaven la mobilitat social i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.

• La Il·lustració va configurar una nova doctrina: el liberalisme.

Montesquieu:

Montesquieu (18/01/1689-10/02/1755) era un filòsof que tenia la teoria de la separació dels poders de l'Estat a propòsit de la realització de la llibertat com a objectiu polític.

• El espíritu de las leyes(1748)

Rousseau:

Rousseau (28/08/1712-2/07/1778) era un polímata, en el qual la seva teoria és la següent: per a viure en societat, els éssers humans pacten un contracte social implícit que els hi atorga uns certs drets a canvi d'abandonar la llibertat que disposarien naturalment.

• El contracte social (1762)

Voltaire:

Voltaire (21/11/1694-30/05/1778) va ser un escriptor i filòsof francès del segle de les llums. Va marcar el segle XVIII. Amb ell, s'inicia la figura de l'intel·lectual compromès al servei de la veritat, de la justícia i de la llibertat de pensament.

• El fanatisme o Mahoma (1736)

René Descartes:

René Descartes (31/03/1596-11/02/1650). Va ser un important racionalista francès del segle xvii, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna.

• Discurs del mètode (1637).

Isaac Newton (21/12/1642-20/03/1727). És reconegut com un dels més grans matemàtics i científics més influents de tots els temps i com una figura clau en la revolució científica.

• Principis matemàtics de a filosofia natural (1687)Denis Diderot: Va ser escriptor, filòsof francès i també crític d’art. Va dirigir juntament amb D’Alembert entre 1751 al 1772 la redacció de la primera enciclopèdia universal editada a França.