La Il·lustració i la Música del Classicisme

La Il·lustració i el seu Impacte en la Música

El Segle XVIII: El Naixement de la Raó

La Il·lustració, sorgida al segle XVIII, representa la sortida dels homes d'una autoimposada minoritat d'edat, caracteritzada per la incapacitat d'utilitzar el propi enteniment sense la guia d'altri. Aquest moviment preconitza una raó no dogmàtica fonamentada en l'experiència, aplicada a la moral, la religió i la política (abans prohibida en l'àmbit racional). Aquest nou pensament inicia una revolta contra les institucions feudals i els privilegis socials, amb una idea de progrés que cerca la felicitat i la llibertat. A més, neix l'enciclopèdia com a instrument de difusió de les idees il·lustrades. La música s'internacionalitza. El despotisme il·lustrat consisteix en l'aplicació de les idees il·lustrades per part dels monarques, sovint per al seu propi benefici. (Francmaçoneria: perfeccionament humà, llibertat, igualtat...). Aquest període desemboca en la Revolució Industrial i el capitalisme, fomentant l'aparició de productes culturals per al consum propi i augmentant la impressió musical.

Escoles i Tendències Musicals del Classicisme

Mannheim: Es confereix a la dinàmica un poder d'expressió, s'introdueix el minuet, el baix continu subsisteix però va perdent eficàcia. Es caracteritza per una alta disciplina i precisió en l'execució orquestral, la utilització de cops d'arc uniformes i el desenvolupament de la instrumentació. Es generalitza el crescendo.

Berlín: Preponderància de simfonies en tres moviments, per influència italiana. Inclou molta escriptura contrapuntística, seguint la tradició alemanya del Barroc. Van iniciar la tècnica del desenvolupament temàtic en un estil dinàmic, orgànicament unificat, seriós i gairebé dramàtic.

Viena: S'inclou el minuet com a tercer moviment de quatre. Trobem l'agradable lirisme típicament vienès i el bon humor. Inclou una introducció lenta que precedeix l'allegro inicial i afegeix en quarta posició un finale en forma binària o rondó per equilibrar l'amplitud del primer moviment. El minuet retrocedeix llavors a la tercera posició, establint l'estructura "clàssica" de la simfonia.

Itàlia: Les simfonies preclàssiques de Sammartini comencen a mostrar les línies melòdiques més llargues i cantables que associem al classicisme. La simfonia de concert italiana es va basar en models operístics, i la seva funció segueix sent similar a la de la sinfonia avanti l'opera. Sammartini apareix com un dels creadors de la simfonia clàssica, marcant l'estil de transició.

Ludwig van Beethoven: Un Geni en Tres Períodes

L'obra de Beethoven es divideix en tres períodes: el primer (1770-1802), el segon (1802-1816) i el tercer (1816-1827).

Primer Període (1770-1802)

Aquest període abasta l'establiment de Beethoven a Viena. Des d'un primer moment, va mantenir contacte amb alts càrrecs (el seu patró Maximilian Franz, elector de Colònia, era germà de l'emperador Josep II d'Habsburg). Va viure en una de les cases del príncep Karl von Lichnowsky. Mecenes com el príncep Lobkowitz, el príncep Kinsky i l'arxiduc Rodolf li van oferir una renda anual per retenir-lo, ja que Jerome Bonaparte (rei de Westfàlia) li havia ofert un contracte atractiu anteriorment. Destaquen els sis quartets de corda, les deu primeres sonates per a piano, els tres primers concerts per a piano i les dues primeres simfonies.

Segon Període (1802-1816)

Amb la Segona Simfonia en Re major, s'estableixen les bases per al segon període. Dotze anys després d'establir-se a Viena, Beethoven era reconegut com un dels principals pianistes, compositors pianístics i simfonistes. Era benvingut entre la noblesa i l'aristocràcia, tot i que la seva actitud podia ser rude i menyspreadora davant prínceps i mecenes, ja que volia expressar la seva independència: "Està bé barrejar-se amb aristòcrates, però cal saber com impressionar-los". Es permetia revisar i polir una obra fins a estar-ne conforme, encara que fos un encàrrec. Destaquen la Tercera Simfonia (Heroica), l'òpera Fidelio, els quartets Rasumovsky i les simfonies 4, 5, 6, 7 i 8.

Tercer Període (1816-1827)

Durant aquest període, Beethoven gaudia de gran reconeixement, fama i una bona situació econòmica. No obstant això, a partir de 1816 va sucumbir progressivament a la sordesa, caracteritzada per sons extravagants que generava la seva ment. El caràcter de les seves obres va evolucionar cap a un estil meditatiu, amb major serenitat i seguretat. Toca els extrems, aconseguint tant el sublim com el grotesc.

Franz Joseph Haydn: Un Mestre del Classicisme

Haydn (1732-1809) és considerat un dels compositors més importants del període clàssic. Les seves principals aportacions inclouen:

1. Simetria i equilibri formal: ús de formes musicals clàssiques com la sonata, el quartet de corda i la simfonia, amb seccions clarament definides.
2. Desenvolupament del quartet de corda: va ser un dels primers compositors a dedicar-s'hi amb seriositat, escrivint més de 60 quartets i influint en compositors com Mozart i Beethoven.
3. Innovacions harmòniques: introduint noves progressions i sonoritats que van influir en la seva època i més enllà. Va experimentar amb tonalitats i modulacions, creant contrastos.
4. Sentit de l'humor: utilitza recursos com la sorpresa rítmica, la inesperada tonalitat i les paus dramàtiques per crear moments divertits i captivadors.
5. Desenvolupament de la forma sonata: estructura clau del classicisme.

Les aportacions de Haydn van marcar el camí per a altres compositors i van influir en el desenvolupament de la música occidental al llarg dels segles. La seva innovació i creativitat van contribuir a establir les bases per a les obres mestres dels períodes posteriors.