Il·lustració, Modernitat i Feminisme: De Kant a Marx

Il·lustració: Kant i la Sortida de la Minoria d'Edat

La Il·lustració, segons Kant, és la sortida de l'home de la seva minoria d'edat autoculpable, és a dir, de la seva incapacitat per utilitzar la raó sense la guia d'un altre. Sapere aude! (Atreveix-te a saber!) n'és el lema. La mandra i la covardia són les causes d'aquesta minoria d'edat, tot i la capacitat de pensar per si mateixos. Això facilita que altres assumeixin el paper de tutors. La Il·lustració requereix llibertat, especialment la d'ús públic de la raó. Limitacions com "No raonis!" (oficial), "No raonis, paga!" (funcionari), "No raonis, tingues fe!" (sacerdot) són contràries a la Il·lustració. Només el pensament lliure, sota un govern just que no tem la raó, pot dur-la a terme. L'home, amb la seva inclinació natural a pensar lliurement, ha de ser tractat amb dignitat, com a ésser racional.

El Judici d'Eichmann i la Banalitat del Mal (Arendt)

El judici d'Eichmann (1961) va ser crucial per a l'anàlisi d'Arendt. Eichmann, acusat de crims de guerra i genocidi, va al·legar obediència a ordres. Arendt el va veure com un buròcrata obedient, mancat de pensament crític, exemplificant la banalitat del mal: el mal no prové sempre de la maldat conscient, sinó de la irreflexió i l'obediència cega. Arendt qüestiona la responsabilitat moral en sistemes autoritaris, on la reflexió és essencial per evitar la deshumanització.

Kant i la Metafísica de l'Espai-Temps

Kant concebia l'espai i el temps com a formes a priori de la sensibilitat. La física contemporània, amb Einstein i la relativitat, ha demostrat la seva relativitat a la velocitat i la gravetat, introduint l'espai-temps corbable i dilatable. La física quàntica qüestiona la seva naturalesa fonamental. Tot i això, la idea kantiana de la ment estructurant la realitat segueix vigent.

Modernitat: Un Canvi de Paradigma

La modernitat es fonamenta en el canvi entre el Renaixement i la Il·lustració, marcat per: 1) els cismes religiosos; 2) la revolució científica; 3) l'ascens de la burgesia. Els cismes van fomentar una visió crítica del coneixement religiós, la ciència va establir un model empíric, i la burgesia va promoure la raó i el progrés. Filosòficament, el debat entre racionalisme (Descartes) i empirisme (Locke, Hume) va ser clau per al pensament de Kant.

Kant: El Gir Copernicà en Filosofia

Kant va introduir la idea de la ment com a estructuradora activa de l'experiència. En la Crítica de la raó pura, distingeix entre judicis analítics/sintètics i a priori/a posteriori. La seva gran aportació van ser els judicis sintètics a priori (universals, necessaris i que aporten coneixement nou). Kant proposa un gir copernicà: el coneixement depèn de les estructures a priori de la ment (espai, temps, categories). Distingeix entre fenomen (món conegut) i noumen (realitat en si, incognoscible). Proposa una metafísica transcendental, que estudia les condicions de possibilitat del coneixement.

Il·lustració, Feminisme i els Drets de les Dones

La Il·lustració, tot i promoure la raó i la llibertat, va marginar les dones. Rousseau, amb el contracte social, va influir en la idea dels drets naturals, però les dones van ser excloses. Mary Wollstonecraft (Vindicació dels drets de la dona, 1792) i Olympe de Gouges (Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, 1791) van qüestionar aquesta exclusió. De Gouges va criticar la Revolució Francesa per no aplicar la igualtat a les dones. Wollstonecraft va criticar Rousseau per defensar una educació diferenciada per a les dones. Ambdues van defensar un feminisme de la igualtat.

Marx: La Crítica al Capitalisme

La segona meitat del segle XIX va veure transformacions socials, polítiques i econòmiques. La Revolució Industrial va generar l'èxode rural i la consolidació de la burgesia. Marx va desenvolupar una filosofia crítica al sistema capitalista. Influït per Hegel, va adoptar la dialèctica com a procés de lluita de classes. L'alienació és central: els treballadors s'alienen del producte, la producció, la natura i la societat. El materialisme històric sosté que la història es fonamenta en la lluita de classes (burgesia vs. proletariat). Marx proposa la revolució proletària per a l'emancipació humana i la creació d'una societat sense classes.