La II Revolució Industrial: Creixement, Imperialisme i Conseqüències

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,06 KB

La II Revolució Industrial

1.1 Creixement demogràfic i migracions

La població europea va augmentar molt durant el segle XIX, passant de 190 a 400 milions d'habitants. Uns 60 milions d'aquests europeus es van veure obligats a marxar a EUA i a l'Amèrica Llatina. També eren importants els desplaçaments dels camps a les ciutats.

1.2 Noves fonts d'energia i noves indústries

A la II Revolució Industrial, a nivell energètic, el carbó i el vapor van ser substituïts per l'electricitat i el petroli, que van permetre canviar la localització i l'organització de les empreses. L'electricitat va tenir una gran quantitat d'aplicacions:

  • En comunicacions (telèfon, telègraf i ràdio).
  • En transport (ferrocarrils, tramvia i metro).
  • En l'industria: la força motriu, com a il·luminació, cinema, electrodomèstics, etc.

Petroli

A partir de l'any 1900, EUA va començar la seva gran explotació pel desenvolupament del motor d'explosió i a l'industria de l'automòbil.

1.3 Els nous mitjans de transport

En 50 anys, es van registrar millores en el transport, en concret a:

  1. Europa, amb la construcció de la major part de la xarxa ferroviària.
  2. Potenciació dels sistemes de transport urbà, com el tramvia i el metro.
  3. Navegació transoceànica, afavorida per la construcció de vaixells d'acer i de vapor, i a més per la construcció del canal de Suez (1869) i el canal de Panamà (l'any 1914).
  4. El desenvolupament de l'automòbil, amb el resultat de combinar el motor d'explosió amb el pneumàtic i el petroli.
  5. El desenvolupament de l'aviació, que comença a ser un fenomen industrial i militar.

1.4 Canvis en l'organització del treball

Per augmentar la productivitat i els beneficis empresarials, es van desenvolupar les cadenes de muntatge a partir dels estudis de Taylor per estalviar temps en el procés productiu. Aquesta aplicació la va organitzar Henry Ford, que volia fabricar automòbils senzills i barats per a les classes mitjanes.

1.5 L'augment de la competència internacional

a) Gran Bretanya va deixar de ser el principal país industrial, ja que van sorgir altres països competidors com EUA i Alemanya.

b) El gran augment de la producció va provocar un increment dels intercanvis de productes.

c) El comerç internacional es va debatre entre el lliure canvi i el proteccionisme.


2. L'imperialisme

2.1 Introducció

Divisió del món en dos grups de països:

  1. Països industrialitzats: van imposar els seus ideals i models culturals, polítics i econòmics als no industrialitzats.
  2. Països no industrialitzats: A partir de l'any 1870, els països on es va desenvolupar la II Revolució Industrial van ocupar altres territoris, principalment a l'Àfrica i a l'Àsia, en un procés que s'anomena colonització.

2.2 Interpretacions

Economiques: la colonització responia a les necessitats de les empreses:

  1. Per buscar nous mercats, ja que les crisis dels anys 1873, 1882 i 1890 van fer que molts països adoptessin polítiques proteccionistes, que van obligar les empreses a buscar nous mercats no protegits per vendre les sobres.
  2. Per trobar matèries primeres i energètiques barates. Ex: Els belgues van trobar mines al Congo.
  3. Per la necessitat de col·locar els capitals; les grans potències del moment van buscar nous camps d'inversió pels seus capitals en països llunyans. Concretament, van construir ferrocarrils, van modernitzar els ports marítims i van donar préstecs als governs.

Ideològiques: La idea que la raça blanca és superior i té més drets que la resta de classes, fins i tot per la força. Això dona lloc al racisme, on uns pobles tenien dret a civilitzar d'altres.

Polítiques: El que volien era ampliar les zones d'influència i impedir l'expansió dels països rivals.

2.3 El repartiment del món

a) Del colonialisme al imperialisme: l'imperialisme de finals del segle XIX va ser el procés iniciat al segle XVII quan alguns països van començar el descobriment del món. Diferències que presenten els dos conceptes:

  1. Les velles colònies eren a Amèrica, mentre que les noves es trobaven a Àfrica, Àsia...
  2. En les antigues colònies, els immigrants formaven societats semblants a les seves. Les noves colònies controlaven políticament la majoria de la població.
  3. El colonialisme generava conflictes entre els països que tenien un imperi. L'imperialisme del segle XIX va provocar guerres, causant també la I Guerra Mundial.

b) El repartiment d'Àfrica.

L'any 1880, l'Àfrica era un continent gairebé desconegut on només els europeus ocupaven petites zones a la costa, menys el Congo Belga, que era una explotació del rei Leopold de Bèlgica. L'Àfrica només interessava als científics per estudiar la flora i la fauna, i també interessava als missioners per estendre la religió catòlica, com Stanley (britànic) i Brazza (francès). A partir de l'any 1870, les potències europees van conquerir el continent africà, i és a l'any 1914 quan Àfrica queda totalment repartida, menys dos estats independents: Libèria i Etiòpia.

Els britànics a l'Àfrica

El projecte dels britànics era connectar el nord amb el sud a través d'un ferrocarril que neix des del Cap fins a la ciutat del Caire. Gran Bretanya va obtenir possessions riques en or i diamants.

Els francesos a l'Àfrica

França volia unir l'oest amb l'est; van ocupar Algèria cap al 1830 i, des d'Algèria, van estendre les seves possessions a l'Àfrica del nord i també cap a l'oest del Sudan, on va xocar França amb Gran Bretanya.

Leopold II, rei de Bèlgica

Leopold II va adquirir com a propietat privada el Congo Belga, i quan va morir, aquest rei va deixar el territori com a herència a Bèlgica.

Alemanya a l'Àfrica

Els comerciants alemanys van expandir-se a l'Àfrica Central (el Camerun). Per regular l'expansió colonial, es van reunir a la Conferència de Berlín de l'any 1885, i van acordar el següent:

  1. L'establiment del Congo Belga com a propietat privada del rei de Bèlgica.
  2. La lliure navegació dels rius Niger i Congo.
  3. El lliure comerç d'esclaus.
  4. L'establiment d'una nova colònia que s'havia de notificar diplomàticament als altres països.

L'objectiu de la Conferència de Berlín era evitar conflictes, on no es va complir:

  • L'any 1898, es va registrar el conflicte entre britànics i francesos a Fashoda.
  • Entre els anys 1880 i 1900, es va produir la guerra Anglober entre britànics i holandesos pel control de Sud-àfrica.

L'ocupació d'Àsia

A Àsia, van colonitzar les potències colonials europees i altres noves colònies com Rússia, Japó i els Estats Units.

Gran Bretanya a l'Àsia

Gran Bretanya va dominar l'Àsia meridional. A partir de mitjans del segle XIX, els britànics van assumir el control de l'anomenat Virrei. Per mantenir la seguretat dels seus territoris al voltant de la seva colònia, els anglesos es van annexionar l'Afganistan i el Tibet amb l'oposició de Rússia, i Birmània, l'any 1886, amb l'oposició de França. Des d'aquí, Birmània va posar el seu domini a Malàisia.

Respecte a la Xina

No va ser ocupada per cap país, encara que els europeus sí que van aconseguir establir relacions comercials. Els anglesos compraven a la Xina te i seda a canvi d'opi. La prohibició de l'entrada de l'opi pel govern xinès va causar la guerra de l'opi, que va acabar amb la concessió a favor dels anglesos de Hong Kong i l'obertura de 12 ports al comerç internacional. A finals del segle XIX, la Xina va ser repartida en zones d'influència per zones colonials. Aquesta ocupació va portar:

  • a) Al empobriment del poble xinès.
  • b) Els aixecaments del poble xinès contra la colonització, conegudes com a reaccions nacionalistes.

Les noves potències imperialistes: Estats Units i el Japó

Els Estats Units, es van expandir cap a dues direccions: a l'Amèrica Central, Panamà i el Carib, i cap al Pacífic, a Filipines, on van entrar en conflicte amb Espanya. L'ocupació d'illes com Hawai i Guam.

El Japó, es va expandir en tres direccions: la I expansió a Corea, que va topar amb la Xina; a la Manxúria, on va topar amb Rússia; i la II a l'illa de Formosa i cap al nord a les illes Kurils.

2.5 Les conseqüències de la colonització

-Per les colònies:

A) Demogràfiques: en algunes colònies es va reduir la mortalitat i va créixer la població, que va ser una conseqüència de la introducció de la medicina europea i de vacunes per lluitar contra les malalties tropicals. En altres colònies, va haver-hi un descens de la població, ja que la població indígena es va fer treballar molt.

B) Econòmiques: trobem cinc conseqüències:

  1. Es van expropiar les terres.
  2. Es van abandonar els conreus tradicionals que eren per a l'alimentació de la població i es va formar un conreu destinat a l'exportació: Nigèria (cacao), Tanganica (el cafè) i Algèria (la vinya).
  3. Les colònies eren obligades a comprar productes manufacturats a la metròpoli.
  4. Nova estructura de comunicacions que responia als interessos dels colonitzadors: ports marítims, ferrocarrils, etc.
  5. Es va introduir una colònia de mercat que implicava l'ús de la moneda i, en conseqüència, els indígenes es van veure obligats a treballar per poder comprar el que necessitaven i per pagar els impostos.

C) Socials i culturals: a les colònies, les noves formes de vida urbana van transformar les estructures tribals i els indígenes van perdre les seves formes culturals, respecte a la llengua, religió i fins i tot la vestimenta.

D) Territorials: dues conseqüències territorials que afecten les colònies:

  1. Els territoris colonitzats van ser dividits i redistribuïts segons els interessos metropolitans.
  2. No es va respectar el mapa ètnic, ni les velles civilitzacions.

Per la metròpoli

a) Demogràfiques: les colònies van representar zones de descarrega per la població europea.

b) Econòmiques: tres conseqüències:

  1. Van augmentar les possibilitats d'inversió dels capitals europeus.
  2. Les colònies van resultar ser els millors clients de les potències industrials.
  3. Es van obtenir matèries primeres abundants i barates per les metròpolis.

Entradas relacionadas: