La II República Espanyola (1931-1936)

Bienni Radical:

Etapa entre 1933 i 1936, dins de la II República espanyola, amb un govern de dreta presidit pel partit radical i amb el suport de la CEDA, que va suposar el desmantellament de les reformes que protagonitzà el govern progressista. Va exercir una dura repressió a la revolució que es va organitzar a Astúries i Catalunya en 1934. Va tornar a subvencionar el culte catòlic, es va paralitzar la reforma agrària i es va fixar la devolució de les terres als seus antics propietaris. Els escàndols financers i la corrupció van afeblir la coalició, provocant noves eleccions en 1936. També s'ha anomenat Bienni negre.

Bienni Reformista:

Etapa compresa entre 1931 i 1933, dins de la II República espanyola. Amb el triomf de les forces moderades d'esquerra (Esquerra republicana i socialistes) s'inicia un procés ampli de reformes en l'exèrcit, la propietat agrària, la religió, l'ensenyament, i el model d'estat, obrint-se el procés de descentralització amb la constitució de comunitats autònomes, iniciant-se amb la comunitat autònoma catalana. Reformes que van provocar la ferma oposició de l'església, l'exèrcit, els propietaris industrials i agraris, i de l'obrerisme radical (anarquisme, comunisme) i certs sectors de la UGT, aquests últims en considerar tímides i escasses les reformes del govern. Nombrosa oposició que acabarà amb un govern breu i la seva substitució per un govern de dretes.

C.E.D.A:

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, formació política de diversos grups de dretes fundada el 1932 amb el propòsit d'unir la oposició a la política reformista de Manuel Azaña. El seu principal líder José Mª Gil Robles propugnava la defensa del catolicisme i de l'ordre social amb certes connotacions feixistes. Va recolzar al govern radical de Lerroux el 1933 arribant a incloure tres ministres el 1934, el que va provocar l'aixecament revolucionari de Astúries i Catalunya. No va ser capaç d'aglutinar a la dreta espanyola, de manera que els seus militants van donar suport al cop d'estat de 1936, com a necessitat ineludible, que veien, contra els perills del Front Popular. Després del cop d'estat de 1936 desapareix.

Estraperlo:

Cas de corrupció que va provocar juntament amb l'escàndol financer denunciat per Nombela, la dimissió d'Alejandro Lerroux, com a President del Govern i la convocatòria d'eleccions de 1936. Amb l'ajuda de familiars de Lerroux, es van introduir en els casinos i sales de joc, ruletes arreglades elaborades pels austríacs Strauss i Perl. El terme va derivar en l'època de la Espanya de Franco, a tota aquella mercaderia que s'introduïa en el mercat sense pagar els corresponents impostos.

Front Popular:

Coalició política constituïda el 1936 per diversos partits d'esquerra (socialistes, comunistes, republicans), i sindicats (a excepció dels anarquistes, encara que van votar a favor de la coalició) i amb el suport del nacionalisme català, inspirats en la política que protagonitza la III Internacional com a fórmula per frenar l'avanç del feixisme a Europa. Van guanyar les eleccions de 1936 a Espanya, el que va provocar el cop d'estat militar de 1936 i la subsegüent Guerra Civil. Durant el seu escàs govern es va amnistiar als represaliats després de la revolució de 1934, es va impulsar la reforma agrària i es va reinstaurar el govern de la Generalitat.

Reforma Agrària:

Va ser la reforma de més envergadura protagonitzada pel Bienni Progressista o reformador (1931-1933) durant la II República (1931-1936). El seu objectiu era modernitzar la producció agrària i realitzar un repartiment més equitatiu de la propietat de la terra. S'expropiaven latifundis manifestament mal treballats, permanentment arrendats, o d'extensió superior al 20% de la terres d'un municipi i s'assentaven camperols sense terra perquè els treballen. No s'indemnitzava als propietaris que fossin Grans d'Espanya. Els resultats van ser molt modestos davant la complexitat de la llei, l'oposició dels propietaris, el reduït pressupost per cobrir les indemnitzacions i el reduït temps que es va mantenir el govern reformador. La Llei de la Reforma Agrària es va aprovar el 1932.

Revolució d'octubre de 1934:

La inclusió de la CEDA en el govern de Lerroux va ser el detonant perquè l'esquerra veiés l'avanç evident del feixisme a Espanya. Es convoquen vagues generals, triomfant només en Astúries, gràcies a la unió entre socialistes, comunistes i anarquistes. Miners armats prenen els ajuntaments. El govern va enviar a la Legió al comandament del general Francisco Franco. Després de deu dies de lluita la revolució és sufocada. Del costat dels insurrectes: 1000 morts i 30.000 empresonats. Les baixes en l'exèrcit i forces de l'ordre ascendissin a 450. A Catalunya es produeix una revolució política en proclamar la Generalitat la República catalana, en observar el perill de la desaparició de l'autonomia amb el nou govern. El govern central va decretar l'estat de guerra i es va empresonar al govern de la Generalitat.