La II República Espanyola (1931-1936)

Bienni Radical

Etapa entre 1933 i 1936, dins de la II República espanyola, amb un govern de dreta presidit pel partit radical i amb el suport de la CEDA, que va suposar el desmantellament de les reformes que protagonitzés el govern progressista. Va exercir una dura repressió a la revolució que es va organitzar a Astúries i Catalunya en 1934. Va tornar a subvencionar el culte catòlic, es va paralitzar la reforma agrària i es va fixar la devolució de les terres als seus antics propietaris. Els escàndols financers i la corrupció van afeblir a la coalició, provocant noves eleccions en 1936. També s'ha anomenat Bienni negre.

Bienni Reformista

Etapa compresa entre 1931 i 1933, dins de la II República espanyola. Amb el triomf de les forces moderades d'esquerra (Esquerra republicana i socialistes) s'inicia un procés ampli de reformes en el exèrcit, la propietat agrària, la religió, l'ensenyament, i el model d'estat, obrint-se el procés de descentralització amb la constitució de comunitats autònomes, iniciant-se amb la comunitat autònoma catalana. Reformes que van provocar la ferma oposició de l'església, l'exèrcit, els propietaris industrials i agraris, i de l'obrerisme radical (anarquisme, comunisme) i certs sectors de la UGT, aquests últims en considerar tímides i escasses les reformes del govern. Nombrosa oposició que acabarà amb un govern breu i la seva substitució per un govern de dretes.

C.E.D.A

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, formació política de diversos grups de dretes fundada el 1932 amb el propòsit d'unir la oposició a la política reformista de Manuel Azaña. El seu principal líder José Mª Gil Robles propugnava la defensa del catolicisme i de l'ordre social amb certes connotacions feixistes. Va recolzar al govern radical de Lerroux el 1933 arribant a incloure tres ministres el 1934, el que va provocar l'aixecament revolucionari de Astúcies i Catalunya. No va ser capaç d'aglutinar a la dreta espanyola, de manera que seus militants van donar suport al cop d'estat de 1936, com a necessitat ineludible, que veien, contra els perills del Front Popular. Després del cop d'estat de 1936 desapareix.

F.A.I

Federació Anarquista Ibèrica, organització heterogènia de grups anarquistes sorgida clandestinament el 1927, per controlar, dirigir i orientar el sindicat de la CNT cap a fins anarquistes, defensant la implantació del comunisme llibertari (anarquistes), contra els que buscaven la consolidació de un sindicat fort (anarcosindicalistes). La F.A.I va aconseguir imposar-se durant la II República, arribant a tenir nombrosos seguidors. Els seus líders més destacats van ser Durruti i Ascaso. Després de la derrota durant la Guerra Civil es va desintegrar en el si de la CNT.

IRA

Institut per a la Reforma Agrària, organisme creat per aplicar la Llei de la Reforma Agrària de 1932, era el que realitzava els estudis per a l'expropiació, les indemnitzacions corresponents i assentava a les famílies de camperols. Va tenir molt reduïda vida davant la dimissió del govern reformista en 1933.

U.M.E

Unió Militar Espanyola, fundada clandestinament el 1933, després del cop d'estat fallit, que va protagonitzar el general José Sanjurjo contra el govern de la II República. Agrupava militars contraris a les reformes empreses pel govern progressista. Va tenir un paper important en l'organització de l'alçament militar de 1936.

Niceto Alcalá Zamora

Nascut a Priego de Córdoba, era advocat i diputat pel Partido Liberal del 1905. Va ser ministre unes quantes vegades durant la monarquia. El 1930 es proclamà republicà i va ocupar el càrrec de president de la República del desembre del 1931 a l'abril del 1936. Quan va esclatar la Guerra Civil era a l'estranger. Va morir a l'exili el 1949.

Francesc Macià

Nascut a Vilanova i la Geltrú, als 15 anys va ingressar a l'Acadèmia Militar i va assolir, al llarg de la seva carrera, el grau de tinent coronel. La seva posició catalanista el va obligar a abandonar l'exèrcit. L'any 1907 va ser elegit diputat per Solidaritat Catalana i el 1922 va fundar Estat Català. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar i el 1926 va protagonitzar un intent de sublevació (Prats de Molló). El 1931 va tornar a Catalunya i el seu partit s'integrà a Esquerra Republicana. Va ser president de la Generalitat des del 1932 fins a la seva mort, el 1933.

Manuel Azaña

Nascut a Alcalá de Henares, es va doctorar en dret als vint anys i va entrar per oposició en la funció pública. Es va interessar de molt jove per la política i va conrear l'assaig i la creació literària. Va ser un dels pilars de la Segona República, de la qual fou cap de govern i president. Es va exiliar després de la Guerra Civil i va morir a França l'any 1940.

Largo Caballero

Va néixer a Madrid en una família humil i va començar a treballar als set anys. S'afilià a la UGT el 1890 i al PSOE el 1894 va ser un col·laborador actiu de Pablo Iglesias. Empresonat per les seves activitats polítiques, va ser elegit regidor i diputat pel PSOE. El 1931 va ser nomenat ministre de treball, i al setembre del 1936, cap del govern, càrrec que ocupà fins al maig del 1937. Després de la Guerra Civil es va exiliar a França, on va ser presoner dels nazis fins al 1945. Va morir a París el 1946.