L'Ideologia Arquitectònica de Leon Battista Alberti i el Primer Renaixement Italià
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,69 KB
La Ideologia de Leon Battista Alberti
Alberti, fill de mercaders, va ser desheretat en rebutjar el negoci familiar i va trobar refugi a l'església com a secretari episcopal. La seva formació laica, impregnada de coneixement clàssic, el va convertir en un individu culte i independent. La seva visió humanística es centrava en una societat nova, lliure, on l'home era el centre del món, allunyant-se del teocentrisme medieval. Alberti anhelava ciutats ordenades, racionals, harmonioses i equilibrades, amb un espai urbà regular, inspirat en la cultura clàssica.
Després de conèixer a Brunelleschi i la seva tècnica de la perspectiva per a la cúpula de Santa Maria dei Fiore, Alberti va tenir una revelació i va decidir dedicar-se a l'arquitectura. Va utilitzar la perspectiva com a eina política i de propaganda, generant elements geomètrics (quadrats, circumferències) que proporcionaven harmonia visual mitjançant plans previs a la construcció. Un exemple de la seva teoria arquitectònica és la Sagristia Vecchia a Florència (1421-34), on la disposició original, amb Déu al centre, va ser modificada per situar la tomba de Lorenzo di Medici en el lloc principal, reflectint la idea de l'home com a centre del món.
Canvis Socials i Ideològics del Segle XV
El segle XV, marcat per la caiguda de Constantinoble i el descobriment d'Amèrica, va experimentar grans canvis socials i ideològics. La pesta del segle XIV va provocar una emancipació ideològica i una mentalitat antropocèntrica. Aquests canvis van afectar la política, la filosofia i el territori, culminant en la Reforma Protestant de 1521. Figures com Brunelleschi i Alberti van desafiar les normes socials en rebutjar els oficis familiars i dedicar-se a les seves passions, trencant amb la tradició dels gremis.
La Proporció, la "Concinnitas" i la Bellesa Albertiana
Alberti va codificar el Renaixement, establint un cànon basat en l'antiga Roma. Els seus tractats sobre arquitectura emfatitzaven la raó i l'observació. Creia que el món s'organitzava segons lleis cognoscibles, i que l'arquitecte havia de projectar segons aquestes lleis per aconseguir edificis bells i funcionals. La "concinnitas", l'harmonia entre les parts, era fonamental per a la bellesa, aconseguida mitjançant la proporció i l'ús de figures geomètriques.
La Recuperació del Llenguatge Arquitectònic Clàssic
El Renaixement va recuperar el llenguatge arquitectònic clàssic com a reacció contra el Barroc, considerat desordenat i il·lògic. Aquest canvi va representar un salt cap a la unificació i l'humanisme, allunyant-se de les grans sales allargades amb Déu al centre, per donar protagonisme a l'home.