Identitat, Exclusió Social i Pobresa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,81 KB
Identitat individual:
Experiència i imatge que té el subjecte de si mateix.
Identitat social:
Conjunt de característiques que la societat atribueix als individus.
Estereotip:
Conjunt de creences i idees preconcebudes que un determinat grup comparteix sobre les característiques d'altres grups.
Prejudicis:
L'acte de jutjar abans de disposar d'una informació completa.
Alteritat:
Es genera a partir de sistemes de classificació social i de les desigualtats entre el repartiment de recursos materials, econòmics i culturals.
La naturalització de l'exclusió:
Consisteix a considerar les situacions de desavantatge com a naturals i inevitables, o a culpar les mateixes persones que la pateixen de ser les responsables de la seva situació.
Durkheim:
Els desviats són cossos aliens al conjunt de la societat, ocupen un lloc centralitzat en el sistema social. Tenen una funció social perquè representen l'ocasió que la societat reforci llaços socials i defineixi millor els seus límits socials.
Merton:
La societat no tan sols reprimeix les conductes, sinó que també les estimula. L'estructura del funcionament socioeconòmic distribueix de forma desigual els recursos materials i culturals necessaris per assolir les metes socials, fet que provoca que els individus que no disposin dels mitjans adoptin conductes desviades per assolir els fins socialment reconeguts com a desitjables.
Teoria de les subcultures:
La desviació social és la resposta a l'adaptació que determinats grups socials desfavorits es veuen obligats a fer, ja que els és impossible accedir als béns socials a través dels mitjans considerats legítims, perquè el repartiment social desigual no els posa al seu abast.
Shaw:
La conducta desviada, com la conducta normal, s'aprèn.
Teoria de l'etiquetatge:
És el mateix control social qui, en definir i normativitzar algunes conductes com a normals, genera les desviacions. Defineix la desviació com una construcció social i al desviat com aquell a qui una institució social li atribueix una conducta desviada, li assigna l'etiqueta.
Goffman:
Defensa que assenyalar un individu o grup com a desviat pot provocar que, en certs aspectes, es senti inferior o anormal i que interioritzi com a propis els atributs degradants que se li han assignat.
Foucault:
Defensa que el poder cerca bàsicament la docilitat política i la utilitat econòmica dels individus, exercint el seu control sobre el discurs científic i econòmic, sobre la medicina, la clínica, la justícia i l'emergència d'institucions per tractar de recloure els desviats o anormals.
Criminologia crítica:
Estudia els processos que les institucions realitzen per criminalitzar individus i conductes, qualificant-los com a desviats.
Pobresa:
S'entén com la manca de recursos econòmics i la privació de béns.
Absoluta:
Situació on no es poden cobrir els mínims vitals de la subsistència.
Relativa:
No poden accedir a un nivell de vida econòmica mínimament adequat al territori on viuen.
Subjectiva:
Percepció que les persones tenen de la seva situació econòmica d'acord amb si aquesta els permet satisfer les seves necessitats personals.
Castel:
Diu que es poden distingir tres graus d'exclusió social:
- Exclusió com a sostracció completa de la comunitat.
- Exclusió social com a reclusió.
- Exclusió com a assenyalament i atribució d'un estatut especial per a certes poblacions.
També explica que les persones poden passar per tres zones socials a la seva vida:
- D'integració: situació estable.
- De vulnerabilitat: precarietat.
- D'exclusió social: dificultat en la participació social.
I que es poden diferenciar tres sistemes d'inclusió:
- Formals: iniciativa pública, l'acció de l'estat i les administracions.
- Organitzats: les associacions, fundacions i obres socials.
- Naturals: ofereixen identitat, protecció i suport a les persones i al seu entorn (família, veïns, grups d'iguals...).