Les idees essencials de l'empirisme i el utilitarisme de Stuart Mill

Redefineix l'utilitarisme, l'utilitarisme de Mill és un utilitarisme que parteix del de Benham però reformula determinades tesis de Belham.

1 de les tesis que reformula

És que la majoria no pot tiranitzar la minoria. El dret de la minoria s'ha de respectar sempre i per tant la minoria té dret a ser minoria i no s'ha de veure obligada a actuar per la majoria.

Diu que és la qualitat i no la quantitat

de l'experiència la que fa l'experiència bona, és a dir, si admeten que la bondat és té, la emocionalitat és té.

Afirma que la racionalitat

és essencial per a l'ésser humà, però l'ésser humà no pot ignorar la seva emocionalitat, la emocionalitat ha de formar part d'aquesta racionalitat, la figura humana ha de ser un tot i no es pot trencar.

Epistemologia

Defensa la utilitat del coneixement i que el coneixement ha de tenir com a criteri la validesa, és a dir, reivindica l'inductivisme com a mètode científic.

Antropologia

Diu que l'ésser humà s'entén com un èsser dotat de facultats superiors que són els sentiments, que té influència del romanticisme de la individualitat i la originalitat; i la racionalitat, que té influència de la Il·lustració del perfeccionament. També és un èsser progressiu que necessita de l'autodesenvolupament. I dotat de dignitat i que aquesta no es pot prendre sinó que la pot arribar a perdre un mateix.

Ètica, el problema de la moral

La qüestió que es planteja Mill és com es pot obrar correctament, respondre aquesta qüestió requereix 2 dimensions, una personal i l'altra social.

Dimensió personal

L'ètica de Mill és Eudaimonista, és a dir, que té com a objectiu la felicitat. Les accions correctes ho són, en base a la seva utilitat i aquesta, ho és en funció de plaer i la felicitat que proporciona l'acció. Quan Mill parla de plaer, a diferència d'altres utilitaristes com Bentham posa l'èmfasi en la distinció entre quantitat i qualitat, és a dir, que el tipus de plaer queda determinat per la qualitat i quantitat d'aquest. Podem distingir plaers intel·lectuals, sensibilitat moral i sensibilitat estètica. Els corporals estan relacionats amb la satisfacció i són comuns amb la resta dels animals. Els plaers intel·lectuals són els únics que veritablement proporcionen felicitat, expressada en la tranquil·litat d'ànim i l'excitació de la voluntat i l'esperit.

Dimensió social

Aquesta dimensió respon al principi d'utilitat expressat en 'la major felicitat pel major nombre de persones'. La felicitat d'una persona depèn no només d'ell sinó de tots els que es poden veure afectats. És per això que segons Mill cal un sentiment moral que és tant natural com adquirit. Aquest sentiment s'ha d'exercir sempre tenint en compte els interessos de tots. El resultat ètic de les accions es mesura no per les intencions, sinó per les conseqüències. La moral no és una qüestió voluntària sinó que existeix una obligació moral que s'ha d'expressar en l'autocorrecció i l'autobservació de les normes morals per tal d'actuar en benefici de tothom. Una característica individual que Mill subratlla en sentit social és la simpatia, necessària per desenvolupar totes les instàncies que permeten assolir la felicitat. La infelicitat és el resultat de la falta de cultura intel·lectual i de l'egoisme. Tot això defineix una ètica eudaimonista.

Tema

Política, antropologia, epistemologia (teoria del coneixement).

Tesi

Que defensa.

Arguments

Com ho fa.

La política, el problema de la societat

Liberalisme utilitarista

Llibertat civil o social: Els àmbits de la llibertat que justifiquen la seva utilitat són:

• El domini intern de la consciència, que fa referència a la llibertat d'opinió. Ens permet sortir dels nostres errors i comprendre el sentit real de les nostres opinions.
• Els nostres gustos i la determinació dels nostres fins. Impliquen obrar i viure com vulguem. Permet desenvolupar la individualitat i possibilitar la diversitat dins la societat.
• Associació i reunió. Que afavoreix el desenvolupament de l'ésser humà com a èsser progressiu i fomenta el benestar social.

Principi del dany

Marca els límits de l'autoritat de la societat sobre l'individu tant com de les accions dels individus dins la societat.

Amenaces a la llibertat civil

Les amenaces s'han d'entendre com una situació en la qual la individualitat es pot veure retallada. És per això que s'ha d'estar vigilant per tal de garantir la llibertat tant individual com social. Aquestes amenaces estan construïdes per les lleis, els costums i la 'tirania de la majoria'.

Liberalisme social (Model social)

Model econòmic (estat del benestar): Es situa en una posició intermèdia i crítica amb els dos corrents del seu temps: Tant amb el model econòmic liberal com amb el model del socialisme revolucionari. Del liberalisme critica la política del 'Faire'. L'estat de dret té dret a intervenir i sancionar quan les coses no funcionen econòmica o socialment. Pel que fa al socialisme revolucionari, fa seva la valoració crítica de la propietat privada, la competència i el model capitalista amb la idea que es pot millorar mitjançant reformes econòmiques i socials.

Forma de Govern

Mill proposa un govern representatiu o popular. Les funcions d'aquest govern són:

• Garantir les condicions de llibertat.
• Afegir els interessos de l'ésser humà com a èsser progressiu.
• Respectar les minories.
• Per tal d'assegurar les funcions del govern, Mill defensa una reforma en el sistema electoral que reconegui el sufragi universal.

Comparació política (llibertat individual)

Plató

Diu que l'individu no pertany a l'estat, l'individu és part de l'estat, és com un enginy, la felicitat individual depèn de la felicitat col·lectiva i en conseqüència la llibertat per tant no existeix perquè l'estat és més que l'individu.

Hobbes

Diu que l'individu no té llibertat perquè la llibertat posa en perill l'estat i la seguretat de l'individu, en conseqüència el que s'ha de fer és renunciar a la llibertat.

Marx

Hi ha una dictadura del proletariat per construir una ciutat sense classes però prèviament la dictadura del proletariat i la revolució van contra el reformisme i la llibertat individual.

Ètica

És l'aplicació del principi del dany i la simpatia individual.

Plató

No hi ha satisfacció, la felicitat és intelectual exclusivament. Stuart Mill: El bé és allò que és útil, no allò que és coneixement.

Kant

Conta la intenció i no el resultat. Stuart Mill: El que compta és el resultat i no la intenció. El bé per Mill té a veure amb la utilitat que reconeix les facultats superiors com a millors i més excel·lents que les facultats, és a dir, el desenvolupament personal com a punt de referència.