Iconografia: Art Bizantí, Romànic i Gòtic

Iconografia: Conjunt d'imatges, quadres, escultures d'una època o d'un assumpte determinat. Així doncs, dedicarem el treball a l'estudi i l'explicació del significat de les imatges, pintures i escultures de l'art Bizantí, l'art Romànic i l'art Gòtic.

Art Bizantí

En l'art Bizantí trobem imatges en les pintures i els mosaics. Les obres pictòriques eren simbòliques i luxoses. Eren per donar importància a l'emperador o als dignataris de l'església. No hi ha moltes obres pictòriques perquè durant el període iconoclasta (726-843) es va prohibir fer imatges de culte i se'n van destruir moltes. Les imatges que podem trobar són les icones pintades sobre taula o metall i les imatges d'il·luminació de llibres.

En les icones hi trobem representacions de sants màrtirs, de Crist i la Mare de Déu. Són representacions frontals i força rígides. Es destacava l'espiritualitat dels personatges i gaudien d'una gran riquesa cromàtica. Les il·lustracions dels llibres eren de caire narratiu, explicaven pas per pas el contingut dels llibres.

Els mosaics cobrien les parets i les voltes de palaus i esglésies. La forma era semblant a les de la pintura. Eren imatges frontals, simètriques i amb molt color, poc realistes i representant els sectors religiós i imperial.

En els mosaics dedicats a l'emperador destaquen els seguicis de Justinià i Teodora, els personatges són majestuosos, vestits amb luxe i amb una visió frontal. Se'ls situa per sobre del que és natural. En les obres s'hi troben trets reals dels personatges, són en part retrats.

En els mosaics de caire religiós les imatges demostren el poder de l'església, són una manifestació de l'univers celestial. Les imatges són el Crist Pantocràtor inscrit en una aurèola o la Mare de Déu. Ambdós tenen una posició frontal. Les imatges poden anar acompanyades dels arcàngels i els evangelistes. El conjunt estava ordenat i jerarquitzat.

Art Romànic

En el Romànic hi trobem influències de l'art Bizantí i d'altres cultures. Alguns dels temes venen imposats per qui fa l'encàrrec a l'artista. La iconografia majoritàriament és de caire religiós, però també n'hi ha de profana.

Iconografia religiosa

Els personatges més importants ocupen la posició central. La mida dels personatges és proporcional a la seva importància. Les imatges més usuals són la Maiestas Domini o Crist en Majestat i la Maiestas Mariae o Verge.

La Maiestas Domini té una influència clara de la imatgeria bizantina. És la imatge de Crist beneint amb la mà dreta i amb el llibre de la vida a la mà esquerra. Està assegut en un tron i té la màndorla o ametlla mística al seu voltant. Acostuma a estar acompanyat pels tetramorfs (els quatre evangelistes) i alguns símbols.

La Maiestas Mariae pot ser la Verge dempeus o la Mare de Déu amb el nen als braços. En aquestes imatges també hi trobem la influència de les imatges bizantines.

També dintre del camp religiós hi podem trobar:

• El pesament de les ànimes
• La mà dreta de Déu que salva i beneeix
• L'anyell místic, símbol de salvació i redempció
• La representació del pecat
• Episodis de vides de sants i màrtirs

Iconografia profana

Podem trobar representades escenes de cacera, cortesanes o històriques. Escenes que tenen a veure amb el cicle anual, els mesos o els signes zodiacals. També podem trobar representacions d'animals fantàstics com a símbols del mal (influència oriental).

Escultura

L'escultura té una funció decorativa i està al servei de l'arquitectura, les figures s'adapten a l'espai que han d'ocupar sacrificant la forma i les proporcions reals. Els espais a ocupar són els murs, els pòrtics, els timpans, els capitells... També hi ha algunes escultures exemptes de Crist a la Creu o Mares de Déu amb el Nen. Destaquen alguns grups escultòrics com els davallaments de la creu.

Pintura

La pintura recobreix les parets del temple amb una funció decorativa i didàctica. En una època on la majoria del poble no sabia llegir, la pintura era el llibre on aprenien els missatges religiosos. Hi ha un gran procés d'abstracció i es busca l'expressió i la simbologia de les imatges.

La pintura té uns trets que la caracteritzen. La silueta de les imatges està emmarcada per un traç gruixut de color negre per donar força al dibuix. Els colors són plans, gairebé sense barreges ni matisos. No hi ha profunditat, el fons sovint és monocrom o llistat de franges horitzontals de tons diversos. Les figures, frontals i juxtaposades les unes al costat de les altres. No representen faccions reals, com ja he dit busquen el simbolisme, transmetre un missatge, en cap cas són un retrat de personatges reals.

Les pintures les podem trobar als murs i sobre taula o fusta. Sobre els murs s'utilitzava la tècnica del fresc acabat a vegades amb la tècnica del tremp.

Art Gòtic

Es deixa la imatge del Déu-jutge, que tot ho sap i castiga, i s'evoca la imatge del Déu-llum. Canvia l'arquitectura per donar pas a uns edificis més alts i plens de llum, i l'escultura i la pintura s'humanitzen, els personatges són més reals, els paisatges més naturals i es dóna pas a la natura que omple els fons de les pintures. És temps de llum i color, de més obertura.

Escultura

Les imatges gòtiques deixen l'expressió hieràtica i donen pas a la naturalitat, s'humanitzen. Són imatges més realistes tant per les cares dels personatges com pels seus vestits. Les escultures s'independitzen del marc arquitectònic i abunden les figures exemptes. Les figures mostren moviment i els plecs de la roba ho confirmen. L'escultura es feia en pedra o fusta i en alabastre o marbre.

Els temes són fragments de la vida de la Verge o dels Sants que es representen a l'obra.

El tema més destacat del Romànic, el Déu-jutge voltat pels evangelistes, perd notorietat i es va substituint per la Crucifixió, expressió viva del dolor humà. El cos de Crist es representa prim i maltractat, un cos on es manifesta el dolor que se li infligeix.

En les portalades, espais destacats dels edificis, es diversifiquen els temes centrals: el Judici Final, el pesament de les ànimes, escenes de la vida de Jesús...

La imatge de la Verge deixa de ser el tron del Nen, s'humanitza i representa una mare amb el seu fill. Una mare que mostra els seus sentiments, que s'inclina cap el seu fill adoptant una posició més real. També són freqüents les Pietats, imatges de la Verge amb el fill mort.

Un aspecte en el qual es va fomentar la innovació fou l'escultura funerària. Els sepulcres podien estar aïllats, en un lloc destacat quan el difunt era un personatge notable, o adossats als murs de les esglésies com a forma més habitual. Es representa el difunt damunt el llit mortuori acompanyat d'objectes i animals de companyia. Alguns personatges estan mig incorporats llegint o escrivint i en altres casos es fan composicions diverses.

El lloc de màxim interès escultòric fou la façana dels edificis. Els pòrtics, el timpà i les arquivoltes foren suports destacats per l'escultura. El pilar que divideix la porta, les fornícules i les gàrgoles també es convertiren en suports importants.

A l'interior el lloc de major interès fou el cor. Els capitells deixaren els elements narratius i es van anar limitant a formes ornamentals.

Pintura

Les tècniques foren semblants a les del Romànic, però algunes evolucionaren notablement i altres retrocediren. Amb la nova arquitectura, amb els vitralls ocupant espais abans destinats a murs, la pintura mural perdé importància i en guanyaren els retaules i les miniatures. Van aparèixer grans retaules, pintures sobre fusta, que es situaven a la zona de l'absis. La tècnica era el tremp que permetia acabats precisos i detallats i colors molt brillants. Com en l'escultura es preocuparen pels estudis anatòmics, per representar les coses reals amb naturalitat, per expressar els estats d'ànim dels personatges. Les imatges estaven situades davant de fons reals i es preocupaven de donar-hi profunditat.

Van donar molta importància a la llum i el color. Fruit d'aquesta preocupació i de la desaparició dels murs fou l'aparició de grans vitralls.