Hume: Empirisme, Causalitat i Ètica

Hume i la Connexió Empirista

Tot coneixement deriva de l'experiència. L'origen del coneixement és l'experiència.

Tot el coneixement s'ha de confirmar a través de l'experiència.

Qualsevol proposició que no pugui confirmar-se amb l'experiència no té sentit (com les matemàtiques).

No hi ha idees innates.

Hume és influenciat per Newton i basa la seva filosofia en observar i experimentar. Diu que tot coneixement prové de les percepcions, que són el contingut de la ment. Hi ha dos tipus de percepcions:

• Impressions: Són més viscudes, més intenses que les idees.
• Idees: Apareixen després de les impressions, i en són una còpia. Si una idea no prové de les impressions, és una idea sense sentit.

Les impressions duren l'aquí i l'ara, i les idees queden guardades a la ment. Per a Hume, quelcom és vertader si una idea prové d'una impressió.

Mecanismes d'Associació d'Idees

• Semblança: Relacionem una idea amb una que és semblant.
• Contigüitat: Quan a partir d'una idea única desenvolupem tot el que l'envolta. Les idees estan contigües. (Exemple: En una habitació veus primer la porta, després el marc, la paret, el sostre, etc.).
• Causa-efecte: Veig una idea i penso la causa que l'ha provocat.

Per a Hume, el que permet el coneixement i el més important per a ell és la causa-efecte. Perquè coneixent la causa, saps l'efecte, i això és controlar la natura, és controlar quan pots predir el futur, a partir de la causa coneixes l'efecte (el temps). Per a Hume hi ha dos tipus de coneixement:

• Expressa relacions entre idees.
• Expressa relacions entre fets.

Característiques de les Relacions entre Idees

Podem saber si una proposició és vertadera o falsa analitzant el sentit dels termes que la formen. Aquestes proposicions són analítiques, és a dir, no depenen de l'experiència, no es refereixen al món i s'analitzen independentment d'ell. Abasta el coneixement matemàtic i el lògic. Ens dona un coneixement tautològic amb contradiccions. Per a Hume no tenen importància perquè ell pensa que són coneixements buits, ja que no tenen aplicació sense el món físic.

Característiques de les Relacions entre Fets

És molt important per a Hume. Només es pot veure si és vertader o fals contrastant-la amb l'experiència, ja que són fets. Són proposicions sintètiques perquè no podem saber si són vertaderes o falses només analitzant la proposició, perquè hi ha factors fora del subjecte. Aquestes proposicions sintètiques són continguts. No pot ser cap coneixement que expressi una relació entre fets, sintètics que siguin necessaris i absoluts.

Causa-Efecte Relacionada amb els Fenòmens

Tot té un efecte i una causa. Si la causa és real, ha de tenir una impressió que és vertadera. Hume s'adona que la causa no és una propietat de l'objecte. La causalitat s'ha de considerar com una relació entre dos objectes, no com una propietat. Hume s'adona que la causa i l'efecte són sempre contigus. Perquè es produeixi la relació causa-efecte, ha d'haver-hi una connexió necessària entre la causa i l'efecte. Aquesta connexió necessària no és observable, i sabem de la seva existència gràcies al contrast amb l'experiència. Així que la conclusió és: la connexió necessària és una idea subjectiva que té el seu fonament en l'experiència. Per a Hume no es pot comprovar, ni saber amb necessitat les lleis de la natura. (Ex: Demà sortirà el sol): No podem saber-ho mai amb seguretat. Així que la necessitat és la psicologia nostra que ens diu que tot el que ha esdevingut fins ara serà sempre igual (el sol sempre ha sortit), però no ha de ser així.

El Món

Com podem saber si les percepcions tenen les seves representacions fora de la nostra ment? Aquestes mateixes percepcions (realitat externa) són causes de les nostres percepcions. La realitat externa dispara en nosaltres la seva representació.

Amb la impressió d'una taula, no puc pensar que aquesta impressió sigui efecte de cap altra causa. No tinc garantia de l'existència del món fora de mi. Només hi ha el món de les representacions, el món de les nostres percepcions que són compartides. El món queda reduït a una estructura fenomènica. Ex: Una poma és el conjunt de les seves característiques sensibles: gust, olor, color...

Hume: Les aparences no enganyen, les aparences són tot el que tenim. El món fenomènic no es pot percebre en extrems absoluts perquè està influït per la subjectivitat de cadascú.

Ètica: Emotivisme

Rebuig de la possibilitat de fonamentar l'ètica en la raó, rebuig de la raó com a fenomen de l'ètica. Per a Hume, l'objecte ètic era l'estudi de les accions bones/dolentes. La raó està limitada exclusivament a establir la veritat o falsedat dels enunciats. La raó és incapaç de determinar-nos o executar cap mena d'acció. El que veritablement ens mou a actuar no és una situació, sinó la perspectiva de plaer i desplaer que pot provocar la situació. Els judicis de valor (moral) són determinats pels sentiments.

La raó és esclava de les persones (Plató: la raó controla les persones). La raó no pot discernir el que està malament o bé, perquè bo o malament no són propietats dels objectes, sinó que són sentiments valoratius que es troben en el nostre interior. No rebutgem una conducta no perquè sigui dolenta, sinó que és dolenta perquè la rebutgem. El sentiment és el que la converteix en dolenta o bona. Si estiguéssim convençuts que ningú ens mira cometent un acte immoral, el cometriem si aquest no ens rebutgés per si mateix. Quan el plaer posa en perill la societat, aquesta té el dret a prohibir-ho: legalitat (assassinat).

Relacions entre Hume, Descartes i Plató

• Hume i Descartes: Les impressions de Hume són les idees adventícies de Descartes. Les idees innates són també les idees adventícies de Descartes.
• Competències de la raó i l'ètica: Hume i Plató.