Humanització de l'atenció sanitària: Implicacions pràctiques i competències professionals

HUMANITZACIÓ DE L’ATENCIÓ SANITÀRIA

El model assistencial biopsicosocial tracta d'unir els elements biològics amb els psicosocials per explicar la complexitat dels determinants de salut i malaltia.

IMPLICACIONS PRÀCTIQUES PER PART DELS PROFESSIONALS SANITARIS

• Impregnar la relació sanitari-pacient d'un clima emocional terapèutic. Suposa observar i reconduir les emocions, donar confiança, ajudar-lo a entendre's. Es crea un context propici per al canvi en el pacient.
• Diferenciar entre la demanda que faci el pacient i la seva necessitat de salut global. El pacient acut per un lumbago, el professional es fixarà en altres problemes que pugui presentar, ja que potser no sigui tan important el lumbago com la seva necessitat de controlar el colesterol.
• Recordar les dimensions físiques, psíquiques i socials de la salut. Ex: quan tenim una faringitis, no només tenim inflamada la faringe, sinó que també ens sentirem molestos, cansats i frustrats perquè no podrem parlar (variable emocional) i reconeixerem la variable social.

Objectiu de l'atenció sanitària: salut de l'individu (tots els professionals de la salut)

• Canvis en l'atenció sanitària: Tecnificació de l'atenció, Augment esperança de vida, Augment pluri-patologies dels individus d'avançada edat
• El centre de la relació terapèutica ha de ser la humanització del tracte al pacient, que intenta fer efectiva l'empatia i recuperar el tracte humà, el respecte i la confiança.

COMPETÈNCIA PROFESSIONAL

• Generar respostes adequades a les necessitats que sorgeixen del treball. Recursos: coneixements, habilitats o qualitats, relacions, documents o inf
• Es caracteritza per la relació d'ajuda entre el P/C i el professional de la salut. Valors comuns i qualitats del personal sanitari: Integritat, Professionalitat, Respecte de la diversitat

EL MÉS VALORAT PELS PACIENTS EN L'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA ÉS:

L'eficàcia, que el seu problema es resolgui. La informació que se'ls facilita sobre el seu procés. El tracte humà que reben, amable i no paternalista. El confort de les instal·lacions, habitacions individuals, seients i llits còmodes, etc.

CLAUS DE LES CURES PSÍQUIQUES I SUPORT PSICOLÒGIC

• Detectar les necessitats psicològiques bàsiques i les conductes anòmales que influeixen en la salut dels diferents tipus de P/C
• Prestar suport psicològic bàsic
• Promoure actituds d'autocura
• Ajudar les persones a manejar sentiments negatius
• Intervenir en la formació i promoció d'hàbits saludables (P/C, familiars i col·lectius)

3. EMPATIA

Capacitat de posar-se en el lloc del pacient per entendre'l, ajudar-lo i comunicar-li la nostra comprensió, posar-se en la pell del pacient

COMUNICACIÓ ASSERTIVA

L'assertivitat és la capacitat que tenim per defensar els propis pensaments i sentiments sense vulnerar els drets dels altres. Una persona assertiva: Accepta les conseqüències dels seus actes, Reconeix els seus errors, No es sent intimidada per el criteri dels altres, Respecte mutu: jo i la meva opinió són importants i també ho són les dels altres. Cal negociar per acostar postures. No s'han de buscar guanyadors ni perdedors, tots hem de guanyar

Com ens hem de comunicar de forma assertiva? Escoltant activament, Decidint què dir o fer i quan, Dient o fent el que es va decidir

En quines situacions és eficaç l'assertivitat? Quan s'ha de demanar qualsevol cosa fora del normal, Quan s'ha de dir 'NO', Quan s'ha de fer una crítica, Quan s'ha de sortir d'una manipulació

ESCOLTA ACTIVA

Capacitat de recollir i tornar el missatge que l'altra persona ens comunica: consisteix en ajudar al pacient a exposar la seva situació, saber detectar el què el pacient ha dit i el que no ha dit i contestar el missatge. Pretén ajudar als pacients a què es responsabilitzin i trobin les seves solucions. Qui sap escoltar posa un signe de qualitat a les relacions

4. DISTÀNCIES

• Distància pública: (més de 3,5 m) Ex. distància entre la porta de l'habitació i el llit del pacient. La comunicació és impersonal i tothom pot sentir-la, hi ha poca confidencialitat.
• Distància social: (1,5-3,5 m) Ex. la distància pròpia d'una xerrada amb un desconegut, la distància des de els peus del llit al pacient.
• Distància personal: (0,5-1,5 m) distància entre l'auxiliar a la capçalera del llit i el pacient. Converses privades, distància més freqüent, permet certa confidencialitat sense envair la distància personal del pacient.
• Distància íntima: (contacte directe-0,5 m) El treball sanitari requereix sovint envair l'espai personal i crear incomoditat al pacient.

5. El codi sea comú que parlin el mateix idioma, que tinguin el mateix lèxic i de mal pas que l'ambient no sigui adequat que parlin diferent i no estar en un lloc que pugui distorsionar la parla.