Humanisme i Renaixement: Art, Religió i Canvi a Europa

L'Humanisme (Segle XV)

Una nova manera de pensar

La nova mentalitat posa l'home al centre del món i acaba incidint en la vida humana (Renaixement, segle XVI). Característiques principals:

• Rebutja la mentalitat medieval i exalça l'home com a únic ésser proveït de raó i llibertat.
• S'inspira en la cultura grecollatina (traduccions vàries).
• S'interessa per la ciència i pel progrés tècnic. Això provoca la difusió d'un nou esperit científic basat en l'observació i l'experimentació.
• Utilitza les llengües vernacles com a vehicle de transmissió cultural (traducció de la Bíblia).

Expansió de l'Humanisme

A mitjan segle XV, la impremta facilita l'expansió de l'humanisme. El seu cost elevat provoca que les edicions només es facin en ciutats importants. (El primer llibre en català, Les trobes en lahors de la Verge Maria, data del 1474). Al segle XVI, hi ha 200.000 títols.

Les acadèmies hi van ajudar, centrades en llengua, literatura i filosofia. Estaven formades per erudits que, gràcies al mecenatge, traduïen manuscrits i intercanviaven idees i coneixements. Les universitats van tenir un paper important (Bolonya, Pàdua, Florència).

IMPREMTA: Gutenberg, tipus mòbils. La Bíblia de Gutenberg data del 1455, a Magúncia.

La Reforma religiosa

Causes

A la fi de l'Edat Mitjana hi havia malestar per:

• El luxe exagerat de la jerarquia eclesiàstica.
• L'escassa cultura i el relaxament de costums del clergat.
• La compravenda de càrrecs eclesiàstics.
• La venda de butlles i indulgències.

Erasme de Rotterdam va defensar la lectura de la Bíblia com a religiositat més íntima. L'any 1515, el papa Lleó X va posar en venda noves indulgències per pagar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà.

La ruptura de Martí Luter

Martí Luter (frare alemany) va iniciar les crítiques l'any 1517 amb la publicació d'un llibre. Luter hi negava el valor de les indulgències i el poder de l'Església per atorgar-les. Va rebre el suport de prínceps i nobles alemanys que volien els territoris de l'Església.

Reforma luterana:

• Salvació per la fe i no per les bones obres.
• Sacerdoci universal (tothom es pot guiar a si mateix).
• L'autoritat de la Bíblia.

Es va difondre per Alemanya, Suècia, Dinamarca, els Països Baixos, Anglaterra, Suïssa i Noruega.

El protestantisme a Europa

• Calvinisme: per Europa, Joan Calví.
  • Doctrina de la predestinació.
  • Èxits als negocis per la gràcia divina.

Es va difondre per França (hugonots), Anglaterra (puritans) i Escòcia (John Knox, Església presbiteriana).

Anglicanisme: el va crear a Anglaterra Enric VIII perquè Climent VII li va negar el divorci amb Caterina d'Aragó, per mitjà de l'Acta de Supremacia l'any 1534.

La Contrareforma Catòlica

Lluita contra els protestants

• Inquisició (1542): un tribunal eclesiàstic que perseguia i castigava els heretges.
• Congregació de l'Índex: organització eclesiàstica encarregada de publicar llistes amb els llibres prohibits que anaven en contra de la doctrina catòlica.

Els heretges eren sotmesos a un judici, anomenat acte de fe, en el qual havien d'abjurar públicament de les seves creences i així podien tornar a l'Església. Alguns dels que no ho feien anaven a la foguera.

El Concili de Trento

La jerarquia eclesiàstica va impulsar a l'interior de l'Església un moviment de renovació conegut amb el nom de Contrareforma. Objectiu: confirmar els dogmes de l'Església i corregir els errors propis. La Contrareforma es va concretar al Concili de Trento (1545-1563), on a les sessions hi van assistir les altes jerarquies eclesiàstiques i alguns monarques, com Carles V.

El concili va confirmar els dogmes principals de la doctrina catòlica:

• Va proclamar que la fe era important, però també les bones obres per a la salvació.
• Va confirmar els set sagraments (baptisme, comunió, confessió, confirmació, matrimoni, ordenació, unció dels malalts), el caràcter sagrat de la missa i el culte a la Mare de Déu i els sants.
• Va declarar la Vulgata com a única interpretació vàlida de la Bíblia.

Reforma:

• Va prohibir la venda d'indulgències.
• Seminaris per garantir la formació del clero.
• Es va obligar els bisbes a residir en la seva diòcesi, i els sacerdots en la seva parròquia.
• Va instar el clergat a dur una vida exemplar i respectar el celibat.

Van publicar el Catecisme per als infants (recopilació de les creences fonamentals de l'Església).

La difusió de la Contrareforma

Per difondre el nou esperit religiós, al segle XVI es va iniciar la reforma en molts ordes religiosos (santa Teresa de Jesús). Companyia de Jesús (Ignasi de Loiola, any 1537). Aquest orde tenia una disciplina rígida, depenia directament del papa i va ser l'instrument més eficaç per a la difusió de la Contrareforma, gràcies a les tasques educatives en les escoles i les missions en altres països.

El nou esperit del Renaixement

El nou esperit humanista

Es va difondre per les ciutats, on la burgesia havia consolidat la riquesa i el poder. D'aquesta manera es va anar imposant una mentalitat més oberta i adequada al temps. L'individualisme i el culte a l'esforç personal van augmentar. Va començar un procés de secularització i la religió va deixar de ser el centre de la vida cultural i espiritual.

L'ideal d'home va deixar de ser el cavaller medieval i es va identificar amb el cortesà, que era un guerrer però culte i refinat, que es rodejava d'artistes i pensadors i s'interessava per la música i les lletres. Es van abandonar els costums feudals.

Nobles i prínceps que governaven ciutats italianes, com Llorenç el Magnífic a Florència, van ser els impulsors de la renovació artística que coneixem com a Renaixement. La seva prosperitat econòmica i el seu interès per l'art i les lletres els van convertir en mecenes, que oferien protecció als artistes i finançaven les seves obres.

Una nova concepció de l'art

Art: ja no és només religiós, ara és la recuperació de l'antiguitat grecoromana. Alguns continguts religiosos van subsistir (imatges de sants...). Els pintors i escultors van obrir nous temes profans inspirats en la mitologia clàssica.

Els artistes van voler la bellesa ideal, van considerar l'ésser humà com a obra més perfecta de Déu i per això es van interessar per la naturalesa de l'anatomia humana. D'això prové l'interès de representar la figura humana i la proliferació de retrats sovint integrats en un fons paisatgístic.

Els arquitectes van assimilar la bellesa de la simplicitat de les línies i l'harmonia de les proporcions. Els pintors van adoptar la perspectiva fonamentada en regles de proporcionalitat matemàtiques. Els escultors van recuperar la proporcionalitat dels cànons del classicisme. Van començar a firmar les obres.

El Quattrocento

Florència, impulsat per la família Mèdici, segle XV, primera etapa del Renaixement.

L'arquitectura

Van intentar dominar l'espai amb la introducció d'elements simples, proporcionats i ordenats. Aquests elements s'inspiraven en els models grecoromans: cornises, cúpules, arc de mig punt, frontons i columnes. A Florència van destacar Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti, que van introduir innovacions estilístiques basades en les lleis de la geometria.

L'escultura

Els escultors es van interessar per la representació del cos humà seguint els models clàssics de les proporcions i el tractament del nu.

• Donatello: va expressar l'elegància de les seves obres i va infondre a les seves figures una vitalitat fins aleshores desconeguda.
• Lorenzo Ghiberti: va destacar per la realització dels relleus de la porta del baptisteri de Florència.

La pintura

Les grans innovacions dels pintors del Quattrocento van ser l'ús racional de la perspectiva, la qual permet representar profunditat en una superfície plana, el gust per la representació de la naturalesa i l'aprofundiment de la psicologia dels personatges. Masaccio, Piero della Francesca i Sandro Botticelli són els pintors més representatius.

Sandro Botticelli va convertir en imatges els símbols utilitzats pels humanistes i va recrear un món mitològic ple de sensibilitat i de bellesa.

El Cinquecento

Al segle XVI, la capital de l'art es va traslladar de Florència a Roma. Maduració del Renaixement.

L'arquitectura

Al llarg del segle XVI, els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts. El papa Juli II va iniciar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà i en va encarregar les obres a Bramante i més tard a Miquel Àngel. Andrea Palladio va destacar al nord d'Itàlia. Va ser l'autor de Vil·la Capra, que va posar al servei de la burgesia els elements arquitectònics dels temples clàssics.

L'escultura

Miquel Àngel Buonarroti, a part d'arquitecte, era pintor i està considerat com l'escultor més important del seu temps i un dels artistes més grans de la història. La seva obra ja no es centra en la recerca de l'equilibri i les proporcions, sinó en l'expressió dels sentiments. L'escultor Benvenuto Cellini va representar temes mitològics com Perseu.

La pintura

Leonardo da Vinci és un model d'artista del Renaixement, estava excepcionalment dotat per a la creació artística i la ciència. Entre les seves obres cal destacar La Gioconda i El Sant Sopar.

Rafael destaca pel domini de la tècnica, pels retrats i per l'elegància i l'harmonia de les composicions. Madonne (Mare de Déu), L'Escola d'Atenes (1511). A Roma, Miquel Àngel va decorar la Capella Sixtina, on va representar la creació del món i el judici final. Aquestes pintures reflecteixen una concepció volumètrica de la pintura perquè Miquel Àngel va conferir a les figures un volum escultòric.

Al segle XVI, va destacar l'escola de Venècia, amb Tintoretto i Ticià. Ticià és la síntesi entre el colorisme i la sensualitat dels pintors venecians.

La difusió del Renaixement

La influència del Renaixement en uns altres països europeus va tenir la seva plena difusió al segle XVI.

Flandes

El Renaixement va influir poc. Els pintors van desenvolupar un estil propi caracteritzat pels detalls, el realisme i els retrats. La pintura flamenca es diferencia de la italiana per la manca total d'al·lusions a l'antiguitat clàssica.

La primera generació de pintors, encara influïts pel gòtic, la formen Rogier van der Weyden i Jan van Eyck. Jan van Eyck fou el fundador de la pintura renaixentista a Flandes amb el seu domini de l'oli i de la perspectiva. De la generació següent cal destacar Hans Memling i Hieronymus Bosch, que mostra un món imaginari i fantàstic amb una finalitat moralitzadora.

A mitjan segle XVI, Pieter Brueghel el Vell va pintar escenes de la vida quotidiana i va oferir una visió grotesca i satírica de la realitat.