Humanisme i Renaixement: Art, Cultura i Ciència (S. XIV-XVI)

Humanisme i Renaixement: Context Històric

Humanisme → Moviment intel·lectual del segle XVI que propugnava la recuperació de la cultura clàssica antiga.

Renaixement → Moviment artístic i cultural que afecta les arts, l'arquitectura, l'estètica, etc. També, etapa històrica del segle XVI. Projecte renovador, influït per l'humanisme, basat en la recreació de l'antiguitat clàssica.

Diferències: El Renaixement va ser un moviment d'expansió al segle XVI, mentre que l'humanisme va tenir el seu origen a Itàlia al segle XIV (Dante, Boccaccio i Petrarca) i es va expandir per Europa al segle XVI.

Característiques de l'Humanisme

• Exaltació de la grandesa de l'ésser humà (antropocentrisme).
• Nova manera d'entendre la relació entre la fe i la raó. Moviment racionalista. Lliure albir. Qüestionament de la religió, cerca d'explicacions dels fets naturals.
• Individu sense dependència religiosa. Reforma de l'Església (crítica, no negació de Déu).
• Neoplatonisme: A l'Edat Mitjana predomina Aristòtil, al Renaixement, Plató (Acadèmia Platònica).

Modalitats de l'Humanisme

• Humanisme Cívic (Venècia, Florència): Republicanisme. Humanisme polític, pretén fer la política més honesta.
• Humanisme Nòrdic (Flandes, Holanda, etc.): Més lligat a la religió. Es desenvolupa al nord d'Europa.

Els Studia Humanitatis

Programa educatiu de l'humanisme, basat en la gramàtica llatina. Permet accedir a totes les altres branques del saber:

• Gramàtica, retòrica, poètica, història i filosofia moral.
• Recuperació de les llengües clàssiques: potenciar el llatí, el grec i l'hebreu.
• La gramàtica llatina era la porta d'accés a totes les ciències.
• Pretenien aconseguir la plenitud física, ètica, estètica, intel·lectual i religiosa.

Els Grans Humanistes

• Erasme de Rotterdam (1466-1536): Va criticar l'actitud eclesiàstica, la superstició i els ordes religiosos. Llibres: Elogi de la bogeria (1511), De libero arbitrio (1524).
• Pico della Mirandola (1463-1494): Defensor de la diversitat cultural i religiosa i del dret a discrepar.

Van ser importants en l'àmbit de l'ensenyament:

• Antonio de Nebrija (1441-1522).
• Lluís Vives (1492-1540).

Avenços Científics i Tècnics del Renaixement

Principals Aportacions del Renaixement a la Ciència i a la Tècnica (Segle XVI)

1. Aportació modesta: Interpretació religiosa dels fenòmens naturals. Previvència de les disciplines antigues i influència d'autors clàssics (Ptolemeu). Instruments de medició (telescopi).
2. Astronomia: Nicolau Copèrnic (1473-1543) va escriure Sobre les revolucions dels cossos celestes (1543). Sistema heliocèntric, fruit de la invenció del telescopi, que va generar polèmica.
3. Matemàtiques: Raonament amb validesa universal. Interpretació del món amb criteris quantitatius, de manera tangible. Geometria.
4. Medicina: Substitució dels antics mètodes (Hipòcrates, Galè). Persistien tècniques com la sagnia (treure sang per purificar, feta pels barbers). Avenços en anatomia (Andrea Vesalio). Coneixement del cos humà, el microscopi hi va ajudar. Miquel Servet va estudiar la circulació sanguínia.
5. Guerra i navegació: Innovacions tècniques (segles XV i XVI) que van afavorir l'expansió i el domini europeu. Cartografia (Mercator, 1569). Quadrant de Davis, medició més precisa de la ubicació del vaixell en l'eix nord-sud (no en l'eix horitzontal). Artilleria: armament individual (mosquet), galió (vaixells grans).

El Renaixement a Itàlia

El Renaixement va sorgir a Itàlia al segle XV per la influència de l'humanisme i l'interès per la cultura clàssica, el dinamisme de les ciutats-estat (Florència, Venècia, etc.) i el mecenatge (Mèdici).

L'Impuls dels Mèdici

• Cosme de Mèdici (1389-1464) i Llorenç el Magnífic (1449-1492).
• Van patrocinar Marsilio Ficino, estudiós de Plató, que va fundar l'Acadèmia Platònica de Florència (1459).
• Un deixeble de Ficino va ser Pico della Mirandola, prototipus del Renaixement.

El llegat dels Mèdici a Florència inclou la cúpula de la catedral (Filippo Brunelleschi), el David (Donatello) i el Naixement de Venus (Sandro Botticelli).

Altres ciutats importants van ser:

• Roma: Donato Bramante, Michelangelo Buonarroti i Leonardo da Vinci (enginyer-artista). Mecenatge de la Santa Seu i Basílica de Sant Pere.
• Nàpols: Lorenzo Valla. Regnat d'Alfons el Magnànim.
• Venècia: Aldo Manuzio va revolucionar el món de la impremta.

Expansió Territorial i Avenços en Navegació

Avenços en Navegació

• Aplicació de l'astronomia, la cartografia i les matemàtiques.
• L'astrolabi va ser substituït pel quadrant de Davis, que permetia saber la distància dels astres sobre l'horitzó i calcular la latitud. El compàs de ruta va substituir la brúixola.
• A partir del segle XVII es va utilitzar el sextant i, posteriorment, l'octant.
• Innovacions en els vaixells (caravel·la): vela quadrada, augment del velatge, armes, etc.

Intercanvi Colombí

Teoria desenvolupada per Alfred Crosby (The Colombian Exchange, 1972; Ecological Imperialism, 1986).

El concepte s'utilitza per definir el procés d'intercanvi cultural que hi va haver entre Europa i Amèrica a partir del 1492.

L'intercanvi fou principalment de persones, animals i plantes, però també d'idees i de malalties (imperialisme ecològic).

Els europeus van introduir a Amèrica noves formes de cultiu i explotació (per exemple, cafè i canya de sucre).

Els productes americans es van estendre per tot el món (per exemple, patata, tomàquet, tabac, cacau, etc.).

Conseqüències de l'Intercanvi Colombí

• L'entorn natural americà es va veure modificat pel nou model d'explotació agrícola importat pels europeus. Forta disminució de la massa forestal.
• Els microbis d'origen europeu van causar un gran daltabaix demogràfic, agreujat per les condicions de treball.
• El descens de la població i la manca de mà d'obra va originar el tràfic d'esclaus procedents d'Àfrica.
• La població americana va ser substituïda per la que provenia d'Europa, pels criolls i mestissos.
• Colonització religiosa de base cristiana (catolicisme a Amèrica del Sud, protestantisme al nord).

Colonialisme i Economia-Món

El resultat de l'expansió europea fou el colonialisme.

Els europeus van colonitzar el món sencer entre els segles XV i XIX.

Grans potències marítimes: Espanya, Portugal, Països Baixos, Anglaterra i França.

Fruit de l'expansió europea, l'economia va esdevenir global.

Trànsit mundial de metalls preciosos, sobretot plata. El ral de 8 espanyol es va convertir en la moneda internacional.

El mercantilisme va esdevenir la doctrina econòmica oficial.

Motius de l'Expansió Portuguesa

• Europa comerciava a gran escala amb Àsia des del segle XIII.
• El domini turc a l'est d'Europa va bloquejar les rutes tradicionals.
• Cerca de rutes alternatives per aconseguir espècies.
• Crisi econòmica interna i manca de sòl cultivable.
• Necessitat de mà d'obra (plantacions de sucre).

L'Expansió Portuguesa

• Enric el Navegant (1394-1460), fill del rei Joan I de Portugal.
• Ocupació de Ceuta (1415), Madeira (1418) i les Açores (1427).
• Expansió cap a les illes de Cap Verd (1444), cap de Bona Esperança (1488), l'Índia (1498) i, posteriorment, la Xina.
• Els portuguesos van aconseguir el comerç amb Àsia sense intermediaris.
• Tractat de Tordesillas (1494): repartiment entre Castella i Portugal del món, amb l'arribada a Brasil el 1500.

El Model Portuguès

• Expedicions amb mitjans humans reduïts.
• La conquesta es desenvolupava prop de la costa. Control de rutes marítimes.
• Model basat en la"factori" o plaça comercial fortificada (Ghana, Goa, Macau).
• Els portuguesos no perseguien culturitzar amplis territoris.
• El model va entrar en crisi al segle XVII per la pressió holandesa.

Inici de l'Expansió Castellana

• Ocupació de Canàries (1402-1496).
• 1492: conquesta de Granada. Els Reis Catòlics van acceptar la proposta de Colom (Capitulacions de Santa Fe).
• Els portuguesos havien rebutjat la idea prèviament, per un problema de càlcul.
• El segon viatge de Colom (1493-1496) va suposar un punt d'inflexió. Castella va optar per colonitzar la terra descoberta.
• Un cop esgotats els recursos de les Antilles, la colonització es va estendre al continent americà.

El Projecte Cristianitzador

• Missió evangelitzadora paral·lela.
• Reconeixement per part de Roma.
• Butlles de donació d'Alexandre VI (1493). Fonaments legals de la conquesta. Estipulaven l'obligació d'evangelitzar.
• Visió aristotèlica:"hi ha certs homes que necessiten ser governat" (Sepúlveda). Arguments dels castellans per a la conquesta.
• Necessitat de protegir els indis (Bartolomé de las Casas).

L'Estructura Colonial Hispana

• La colonització no es va portar a terme amb soldats regulars ni amb diners públics. Es concedien llicències a colons privats.
• Casa de Contratación, Sevilla (1504). Monopoli de comerç.
• Consejo de Indias (1524). Decisions polítiques.
• Encomienda: repartiment de mà d'obra en règim d'esclavatge.
• Leyes de Burgos (1512): els indígenes van ser reconeguts com a súbdits de la corona castellana. Deure d'evangelitzar-los i alimentar-los.
• Requerimiento (Palacios Rubios): submissió al conqueridor.

Problemes del Model Castellà

• Els intents de protegir els indis van fracassar.
• L'elevada mortalitat va provocar una falta permanent de mà d'obra i la disminució de l'obtenció de metalls preciosos.
• La manca de mà d'obra es va resoldre amb la importació d'esclaus africans (asiento de negros).
• Leyes Nuevas de Indias (1542): revisió del sistema de l'encomienda.
• Revolta dels encomenderos (1545). Substitució progressiva del sistema d'encomienda per la mita (treball forçat retribuït).
• El problema de l'excés de plata: increment dels preus.

Població i Economia al Segle XVI

Característiques Demogràfiques

Instruments de Càlcul de Població

• Fogatges: impost. Nombre de cases d'una ciutat. Els historiadors aproximaven a 4-5 persones per casa. Els fogatges ens permeten saber les cases i la població.
• Talla: llista del repartiment d'un determinat impost.
• Sagramentals: matrimonis, bateigs, òbits. Concili de Trento (1563): l'Església va ordenar a les parròquies fer un càlcul dels esdeveniments per fer càlculs de població.
• Cadastre: impost instaurat per Felip V el 1716. Indicacions més precises.
• Censos de població (final del segle XVIII). Molt més detall.

Xifres de Població Mundial

La població a principi del segle XVI era d'uns 450 milions d'habitants.

Àsia (250M) / Àfrica (90M) / Europa (80M) / Amèrica (40M) ⬇

Recuperació Demogràfica Europea

Pesta Negra (1348): disminueix la població europea quasi a la meitat. Al segle XVI, entre 80 i 110 milions.

Millora econòmica → creixement. França (15 milions), Espanya (6 milions), Catalunya (300.000-400.000).

El Creixement de les Ciutats

Ciutats de més de 5.000 habitants: 10% de la població. Àmbit rural majoritari.

París al segle XVI (225.000 habitants) → Nàpols (125.000) → 100.000 (Anvers, Amsterdam, Lisboa, Londres, Milà, Roma i Venècia).

Sevilla (100.000) (Casa de Contratación, control comerç Amèrica). Madrid (15.000, 1561) → 90.000 (capital del regne hispànic, després de Toledo). Barcelona (40.000).

El Model Demogràfic

Tendència època moderna → creixement.

• Segle XVI: increment de la natalitat i mortalitat elevada (infantil). Esperança de vida de 40 anys.
• Segle XVII: increment de la mortalitat (fam, pesta, Guerra dels Segadors). Barcelona, 1651: 25.000 morts.
• Segle XVIII: explosió demogràfica.

Els Moviments Migratoris

Expulsió dels jueus (1492) → 100.000 persones. Migració a Amèrica → 250.000 persones.

Tràfic d'esclaus: al segle XVI, 75.000 africans van anar a les colònies americanes espanyoles i 50.000 a les portugueses. 10 milions de persones van anar d'Àfrica a Amèrica.

Catalunya → Arribada de francesos al segle XVI. Guerres de religió. Moviments migratoris per raons comercials (Sevilla, Gènova, etc.). Migració general rural a urbana.

La Importància de l'Agricultura

80% de la població. Necessitat d'augmentar la superfície cultivable. Base de cereals (blat i ordi). Esgotament de la terra i augment del risc d'episodis de pobresa i fam.

Ramaderia basada en l'ovella (sud d'Europa). La llana era la base del sector tèxtil.

Cavalls i mules eren el principal instrument de transport.

Millores en el Sistema de Cultiu

Països Baixos van modernitzar l'agricultura al segle XVI. Menys cereals i més ramaderia.

Rotació de cultius i ús de fertilitzants naturals. Irrigació (xarxa de canals i molins de vent). Dessecació de zones pantanoses i guany de terreny al mar.

La Propietat de la Terra

Major part de la terra era de la noblesa i l'Església. Generava rendes importants.

Els camperols l'explotaven en règim de servitud (fins al segle XV). Posteriorment, en lloguer o masoveria. Punt d'inflexió: Sentència Arbitral de Guadalupe (1486).

L'emfiteusi: camperols propietaris de la terra pagant un cens anual al senyor.

Gran Diversificació Artesanal

A l'àmbit urbà proliferen els petits artesans. Gran diversitat (calderers, velers, agullers, assaonadors, abaixadors, argenters, etc.). La base del sector manufacturer era el tèxtil, principalment la llana (paraires). Petits fabricants de draps. Importància del mercat interior (fires, mercats). Dret a la Bolla. Els artesans s'agrupaven en confraries o gremis, amb caràcter assistencial. Gran importància social i política.

Les Grans Potències Comercials

Domini comercial de Sevilla i Lisboa al segle XVI, i d'Amsterdam al segle XVII.

Posició privilegiada, equidistant de Lisboa i del mar Bàltic (Hansa).

Anglaterra es va convertir en la gran potència comercial mundial al segle XVIII.

El Comerç Triangular

Les potències marítimes europees enviaven vaixells carregats de productes i manufacturats de baixa qualitat (draps) i esclaus al sud-oest d'Àfrica.

Els europeus intercanviaven productes manufacturats per esclaus.

Els productes colonials anaven a Europa (cotó, sucre, cafè i tabac).

La Importància de les Finances

Objectiu: acumular reserves (or i plata). Els canvistes asseguraven pagaments i finançaven empreses. Borsa d'Amsterdam (1602). Participació de particulars en companyies comercials. Lletra de canvi: pagament a distància, però també de crèdit.

Característiques de la Societat a l'Època Moderna

Societat majoritàriament agrària amb xarxa urbana molt dinàmica i en ascens.

Societat estamental, jeràrquica i desigual (clergat, noblesa i tercer estat).

Importància de la tradició, la religió, la parròquia, la família i la corporació (gremis).

Composició dels Grups Privilegiats

• Nobles i cavallers: estament minoritari (2% de la població), d'origen militar i condició hereditària. Propietaris rurals (rendistes). Senyors jurisdiccionals (divisió jurisdiccional).
• Alt clergat: bisbes i abats. Participació política (braç eclesiàstic). Rendistes, derivades de l'explotació de la terra. Senyors jurisdiccionals.
• Ciutadans honrats: patriarcat urbà. Oligarquia enriquida (rendistes i inversors), algun títol nobiliari. Estament dominant a nivell polític. Gaudints (metges i advocats): títol de ciutadà honrat i de privilegi militar.

Composició de les Capes Mitges

• Mercaders: estament vinculat al capitalisme mercantil. Enriquits o petits (mercat interior). Emprenedors, però també rendistes. Embrió de la futura burgesia. Representats per la Llotja de Mar.
• Artistes: professionals liberals (notaris, barbers (cirurgians), apotecaris, adroguers, etc.). Embrió de la petita burgesia. S'agrupaven en col·legis.
• Artesans: oficis manuals (menestrals): fusters, ferrers, sastres, sabaters, paraires, etc. S'agrupaven en confraries. Van aconseguir participació política i alguns bona posició econòmica.

El Consell de Cent

144 membres al segle XVII: 16 cavallers, 32 ciutadans honrats, 32 mercaders, 32 artistes i 32 menestrals. 6 consellers (abans de 1641 eren 5).

Els tres primers consellers eren cavallers o ciutadans. El quart era mercader. El cinquè era artista. El sisè era menestral (a partir de 1641). Oficis exclosos de la política.

Composició de les Capes Baixes

• Pagesos: majoria de la població. Jornalers (bracers): tant al camp com a la ciutat. Excepció: pagesos benestants (pes polític).
• Escalafó més baix: mossos, criades, pobres de solemnitat, soldats de lleva i miquelets (soldat que vivia de rapinyar). Exclosos: vagabunds, bandolers, delinqüents.

La Crisi Climàtica

Principals Factors que Provoquen la Variabilitat del Clima entre els Segles XVI i XIX

Les Variacions en l'Emissió de Radiació Solar

Al segle XVII, el telescopi va permetre observar les taques solars.

Disminució de taques solars al segle XVII → descens de l'activitat del sol.

Disminució de taques → -2º (Petita Edat de Gel).

Baixada de temperatures → episodis climàtics extrems (tempestes, inundacions, fred i sequera).

Les Alteracions en els Intercanvis d'Energia entre els Corrents Oceànics i les Masses d'Aire (Alteracions dels Corrents Oceànics)

El Niño (ENSO): oscil·lació de la temperatura i de la pressió atmosfèrica en la superfície de l'oceà Pacífic.

Quan el fred augmenta, la pressió atmosfèrica és més alta a l'oest del Pacífic (Àsia i Austràlia) i els vents bufen cap a Amèrica.

En lloc d'haver-hi monsons a Àsia, hi ha fortes pluges i inundacions a Amèrica.

Entre 1618 i 1669 hi va haver cicles d'El Niño. A Amèrica hi van haver molts episodis de pluja forta i fred intens i molt pocs a Àsia.

El Niño afecta el Corrent de Humboldt i fa disminuir la pesca a la costa d'Amèrica del Sud.

Ascens de l'Activitat Volcànica

Les fortes oscil·lacions en la direcció del vent fan pujar i baixar el nivell dels oceans.

El moviment d'un gran volum d'aigua exerceix molta pressió sobre les plaques tectòniques.

Fruit d'això, al segle XVII hi va haver molta activitat volcànica i sísmica.

L'increment de l'activitat volcànica frena la radiació solar i té efectes sobre la temperatura del planeta.

Es tracta d'un cicle tancat, ja que les oscil·lacions en la temperatura causades per l'activitat volcànica provoquen canvis en els corrents oceànics.

Tipologia dels Fenòmens Meteorològics que Causaven Danys a l'Època Moderna

• Danys causats pel vent: per exemple, tornados.
• Danys causats pels canvis de temperatura: per exemple, onades de fred o de calor.
• Danys causats per l'aigua.

Conseqüències de l'Alteració del Clima

• Pèrdues humanes directes.
• Destrucció d'infraestructures i de camps de conreu.
• El fred, l'excessiva pluja i la sequera perjudiquen l'agricultura.
• A l'època moderna, moltes zones depenien d'un sol cultiu anual, principalment de cereals.
• La disminució de la producció de cereals tenia una gran afectació sobre l'economia i feia augmentar els períodes de fam.

Altres Conseqüències

L'activitat dels volcans, els terratrèmols o els cometes eren interpretats com el presagi de disputes polítiques, revoltes o guerres.

La societat creava caps de turc (per exemple, caceres de bruixes).

Un altre efecte associat a les variacions pluvials foren les plagues de llagosta, molt freqüents al sud d'Europa al segle XVII.

Fonts Documentals Útils per a l'Estudi del Clima a l'Època Moderna

• Fonts privades: observacions de científics, informació meteorològica provinent de la navegació, dietaris particulars.
• Fonts administratives: documents generats per institucions públiques (dietaris, deliberacions, actes de consells, etc.).
• Fonts econòmiques: estadístiques d'activitats influïdes pel clima (producció i preu de productes agraris, producció de gel, etc.).
• Fonts religioses: cerimònies relacionades amb la meteorologia (rogatives). Documentació diocesana, parroquial.

Alguns Efectes del Clima al Segle XVII

• El Bòsfor es va gelar l'any 1620.
• El riu Tàmesis es va congelar nombroses vegades entre 1660 i 1684.
• 1629-1632: oscil·lacions de pluja intensa i sequera extrema a tot Europa.
• El 1617 hi hagué"l'any del diluv" a Catalunya. El 1640, en canvi, hi va haver una important sequera.
• El riu Guadalquivir es va desbordar diverses vegades al seu pas per Sevilla entre 1640 i 1643.
• El riu Sena va provocar almenys 18 inundacions al llarg del segle XVII.

La Reforma Protestant

Motius que van Provocar l'Aparició de la Reforma Protestant i Factors que van Contribuir a la seva Expansió

Sacre Imperi Romanogermànic

• Hereu de l'Imperi Carolingi. Aquisgrà.
• Conglomerat format per unes 350 entitats.
• Monarquia electiva. Habsburg. Viena.
• Dieta Imperial. Set electorats (Palatinat, Saxònia, Brandenburg, Bohèmia, Colònia, Magúncia i Trèveris).
• Forta rivalitat entre l'emperador i els electors. Primus inter pares.

Causes del Sorgiment del Luteranisme

• Influència del moviment humanista (neguit per la salvació).
• L'Església romana era criticada per manca d'evolució.
• Poca preparació del clergat (llatí, autoritat moral, etc.).
• Actitud negativa de bisbes i abats (mal exemple).
• Poder de la Santa Seu (corrupció, política, etc.). Germanisme.

El Detonant

• Construcció de la basílica de Sant Pere (1506). Indulgències.
• Martí Luter ho va considerar inadmissible. 95 tesis (1517).
• Frederic de Saxònia va donar suport a Luter.
• Mort de Maximilià I (1519). Carles V va esdevenir emperador.
• Unitat política i religiosa.
• Butlla de condemna de Lleó X (1520). Luter no es va retractar.
• Revisió doctrinal. Excomulgació (1521).
• Dieta de Worms (1521). Condemna de Luter.

Factors que van Contribuir a l'Expansió

• Luter va rebre el suport de molts prínceps.
• Rivalitat dels prínceps amb l'emperador.
• La supressió de la jurisdicció eclesiàstica.
• Configuració de dos blocs politico-religiosos.
• Ús de la impremta.

Conseqüències del Sorgiment del Luteranisme

• Formació de la Lliga d'Esmalcalda (1531).
• Guerra d'Esmalcalda (1546-47). Batalla de Mülhberg.
• Pau d'Augsburg (1555). Principi de Cuius regio, eius religio.
• Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Pau de Westfàlia.

Esglésies Reformades Més Importants del Segle XVI i els seus Trets Principals

• Luteranisme: Martí Luter, 1517. Justificació per la fe. Relació més directa amb Déu. Lectura de l'Evangeli. El sacerdot es va convertir en mediador. Dos sagraments: baptisme i eucaristia.
• Calvinisme: Joan Calví, 1536. La institució de la religió cristiana. Tret principal: la predestinació de les ànimes. El calvinisme es va estendre de formes diverses: França (hugonots), Escòcia (presbiterians, John Knox). Guerres de religió a França. Edicte de Nantes (1598).
• Anglicanisme: Enric VIII d'Anglaterra (1509-1547). Disputes amb la Santa Seu pel matrimoni. Act of Supremacy, 1534: Enric VIII es va convertir en el cap de l'Església d'Anglaterra. Inicialment, contrari al luteranisme.
• Radicals: corrents reformistes de segona generació. Anabaptistes (Thomas Müntzer). Puresa del baptisme. Rebuig a l'autoritat i a la propietat privada. Guerra dels camperols (1524-1525).

La Contrareforma

Mesures Més Importants Adoptades per la Contrareforma

Concili de Trento (1545-1563):

• Inici de la Contrareforma (Reforma Catòlica).
• Concili ecumènic: reunió de tots els bisbes.
• Intent d'acord amb els protestants.
• Tres sessions entre 1545 i 1563. Després de 1555 es va poder avançar.

Disposicions Doctrinals

• Rebuig a la justificació per la fe. Importància de les obres.
• L'ésser humà no està condemnat. És lliure de buscar la salvació.
• Refús de la lliure interpretació de la Bíblia. La figura del sacerdot.
• Es mantenen els set sagraments.

Principals Mesures

• Unificació del ritual (missa tridentina).
• Control dels llibres litúrgics (missal romà).
• Ensenyament de la doctrina cristiana.
• Elaboració de l'Índex de Llibres Prohibits.
• Recuperació de la Inquisició. Persecució de l'heretgia i control de la circulació de llibres.
• Es va consumar el trencament del cristianisme.