L'Humanisme i la Reforma: Transformacions Culturals i Religioses

L'època moderna va rebutjar la mentalitat medieval, centrada en la idea de Déu, i va situar l'ésser humà al centre del món (antropocentrisme). D'ací el nom d'Humanisme, un nou corrent cultural caracteritzat per:

• L'exaltació de l'ésser humà, que Déu ha creat lliure, responsable dels seus actes i dotat de raó per poder comprendre el món i contribuir al progrés amb confiança i optimisme.
• L'inspiració en la cultura grecollatina. L'estudi de la llengua grega va permetre la traducció dels grans autors de l'Antiguitat, sobretot Plató i Aristòtil.
• L'interès per la ciència i els progressos tècnics va impulsar l'esperit científic, basat en l'observació i l'experimentació.
• La utilització de les llengües vernacles (català, castellà, francès, italià...) com a vehicles de transmissió cultural en substitució del llatí i el grec.

Que es va expandir per Europa... L'humanisme es va forjar a Itàlia al segle XV i es va estendre per Europa a la primera meitat del segle XVI. El poeta italià Petrarca és considerat el primer humanista, i Erasme de Rotterdam, el més universal per la gran difusió del seu pensament a Europa. La curiositat intel·lectual dels humanistes els va portar a cultivar molts camps del coneixement. Per exemple, Thomas More i Maquiavel es van interessar per l'organització política, i els científics Andreas Vesal i Nicolau Copèrnic, per l'anatomia humana i la teoria heliocèntrica, respectivament.

Erasme de Rotterdam: Era un intel·lectual profundament cristià que va defensar en les seues obres la llibertat de pensament, va plantejar la lluita entre la tradició medieval.

Gràcies a la imprenta: L'alemany Johannes Gutenberg va revolucionar la difusió del llibre gràcies a la nova tècnica d'impressió amb tipus mòbils. Els llibres impresos de manera mecànica s'elaboraven amb més rapidesa i tenien un cost més baix. La imprenta va exercir un paper molt important en l'expansió de les idees humanistes. L'any 1472 es va imprimir el primer llibre a Espanya (Sinodal de Aguilafuente, Segòvia).

La tècnica tipogràfica: El nou sistema d'impressió es basava en la combinació de tipus mòbils (tipografia). Els tipus eren de motles de fusta o de metall amb lletres amb relleu.

La crisi espiritual de l'Església: Cap al final de l'Edat Mitjana, hi havia un cert descontentament en sectors amplis de la societat pel rumb que havia pres l'Església. El malestar era provocat pel luxe exagerat que envoltava l'altra jerarquia eclesiàstica; l'escassa cultura i la relaxació dels costums del clergat; la compravenda de càrrecs eclesiàstics, no per vocació religiosa sinó per obtenir-ne beneficis econòmics, i la venda de butlles i indulgències per aconseguir el perdó dels pecats.

Va provocar les crítiques del monjo Martí Luter: Martí Luter era un sacerdot i monjo agustí alemany que, amb motiu d'un viatge a Roma, va poder observar la decadència moral en què estava sumida l'Església i estava convençut de la necessitat de fer-hi reformes. Com a resposta, el 1517 Luter va penjar a la porta de l'església de Wittenberg una llista de 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica.

Que va fundar una nova Església reformada: La Reforma de l'Església proposada per Luter es fonamenta en tres principis bàsics:

• -La salvació per la fe: Només la fe en Déu permet la salvació eterna.
• -L'autoritat de la Bíblia: Els creients tenen una relació directa amb Déu, per això llegeixen i interpreten la Bíblia sense la mediació d'un sacerdot.
• -El sacerdoci universal: Tots els batejats són els seus propis sacerdots.

L'expansió de la reforma: La Reforma emprenedora per Luter i les seues 95 tesis es van difondre ràpidament gràcies a la imprenta i va ser l'origen d'altres esglésies protestants.

Església luterana: Els prínceps i nobles alemanys, desitjosos de reforçar la seua autoritat enfront de l'emperador Carles V i el Papa de Roma, van donar suport a les idees de Luter.

Església anglicana: Va sorgir a Anglaterra quan el Papa es va negar a concedir a Enric VIII l'anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó.

Església calvinista: Es va iniciar a Suïssa amb Joan Calví i es va difondre per França i Anglaterra. A Escòcia, John Knox va fundar l'Església prebiteriana. Es basa en la predestinació.

Com va reaccionar l'Església catòlica a la Reforma?: La difusió de la Reforma luterana per tot Europa va convèncer les autoritats religioses de la necessitat de frenar-ne l'expansió. Per això, van seguir un triple camí: la reforma interna de l'Església, la difusió d'una nova religiositat entre els fidels i la persecució dels protestants, considerats heretges.

El Concili de Trento va establir la Contrareforma: La jerarquia eclesiàstica va impulsar un moviment de renovació conegut com a Contrareforma. El seu objectiu era la correcció dels errors propis i la defensa dels dogmes de la fe catòlica. Amb aquesta finalitat, el papa Pau III va convocar el Concili de Trento (1545-1563), que va reafirmar els dogmes principals de la doctrina catòlica:

• Va proclamar que la fe era important, però que calia aconseguir la salvació mitjançant les bones obres.
• Va reafirmar els set sagraments, el caràcter sagrat de la missa i el culte a la Mare de Déu i als sants.
• La Vulgata, la Bíblia traduïda al llatí per Sant Jeroni, va ser declarada l'única interpretació vàlida de les sagrades escriptures.

El Concili també es va proposar reformar l'administració i la disciplina eclesiàstica. Per això es van adoptar una sèrie de mesures: es va prohibir la venda d'indulgències; es van crear seminaris per garantir la informació adequada del clergat; es va obligar els bisbes a residir a la diòcesi, i els sacerdots, a les parròquies i, finalment, es va instar el clergat a portar una vida exemplar i a guardar el celibat.

I en va difondre els principis: Per difondre el nou esperit religiós, es va iniciar la reforma de nombrosos ordes religiosos que havien relaxat la seua disciplina i se'n van fundar altres de nous. Entre els ordes nous destaca la Companyia de Jesús, fundada per Ignasi de Loiola l'any 1540. Els jesuïtes, que tenien una disciplina rígida i depenien directament del Papa, es van convertir en l'instrument de difusió més gran de la Contrareforma arreu del món. Els seus mitjans d'actuació van ser la predicació, la confessió i l'ensenyament.

La lluita contra els protestants: El 1542, i davant l'amenaça del protestantisme, el Papa va establir la Congregació del Sant Ofici, un tribunal eclesiàstic permanent creat per perseguir aquells que es desviaven dels dogmes de l'Església i castigar els delictes contra la fe. També es va crear la Congregació de l'Índex, encarregada de publicar la llista de llibres prohibits. Les guerres de religió es van estendre durant els segles XVI i XVII.

El renaixement: Va ser un moviment artístic vinculat a la revolució cultural de l'Humanisme. Es va iniciar a Itàlia al segle XV (quattrocento) i va aconseguir la plenitud al segle XVI (cinquecento).

Una nova concepció de l'art: Els artistes es consideraven els successors dels mestres grecoromans. Es van inspirar en les obres de l'Antiguitat i van recuperar les regles de l'art clàssic per intentar reproduir la natura i l'ésser humà amb un esperit científic i racional. En les seues obres perseguien la representació de la bellesa ideal. Consideraven que l'ésser humà era l'obra més perfecta de Déu i es van centrar en l'estudi de la natura i de l'anatomia. Els artistes es van obrir a temes profans sorgits de la mitologia grecoromana.

Impulsada per artistes i mecenes: Els arquitectes, pintors i escultors ja no eren artesans anònims sinó artistes que signaven les seues obres per reivindicar la seua originalitat i que començaven a gaudir de prestigi i reconeixement social. Els nobles, que havien abandonat l'ideal cavalleresc, es van convertir en cortesans. Vivien en luxosos palaus urbans i s'interessaven per les arts i les lletres. Nobles i burgesos es van convertir en mecenes dels seus artistes predilectes, als quals encarregaven obres i acollien als seus palaus. Per primera vegada, l'art es va convertir en un objecte de mercat i van sorgir els primers col·leccionistes d'obres.

Una nova interpretació de l'antiguitat: Els arquitectes italians es van inspirar en els vestigis arqueològics de l'Antiguitat que podien contemplar i van adaptar els estils clàssics. Gràcies als avanços en les tècniques de construcció van reinterpretar i van perfeccionar l'arquitectura de l'Antiguitat.

Els pintors i escultors van utilitzar la mitologia grecoromana com a tema per a les seues obres. També van exaltar la bellesa del cos humà i van reinterpretar els cànons clàssics.

L'arquitectura religiosa i civil: Els arquitectes van crear espais harmònics amb elements senzills i ordenats. Per aconseguir la simetria, van aplicar proporcions matemàtiques i es van inspirar en els models grecoromans. Brunelleschi i Alberti van ser arquitectes del Quattrocento. Al Cinquecento, arquitectes com Bramante i Miquel Àngel van treballar sota el mecenatge dels papes.

Una església renaixentista:

• Planta de creu llatina amb tres naus i un creuer.
• Proporcions harmòniques i rigor geomètric amb un punt de fuga a l'altar central.
• Espai diàfan i unitari.