L'Humanisme i la Reforma: Context Històric i Cultural

L'Humanisme

Característiques Principals de l'Humanisme

• Exalta l'ésser humà.
• S'inspira en la cultura grecollatina.
• S'interessa per la ciència i el progrés tècnic.
• Promou les llengües vernacles.

Erasme de Rotterdam

L'exponent més destacat de l'humanisme cristià fou Erasme de Rotterdam, qui va integrar l'herència de la cultura clàssica, l'interès científic i els valors cristians (estudi de la Bíblia i els problemes religiosos).

La Impremta

Va facilitar la difusió de les idees humanistes.

Les Acadèmies

Les grans impulsores d'aquest pensament humanista van centrar els estudis en la llengua, la literatura i la filosofia.

Les Universitats

Universitats com les de Bolonya, Pàdua, Florència, Lovaina i Alcalà d'Henares van tenir un paper important en la formació i la transmissió de nous coneixements.

La Reforma

Causes de la Reforma

• Luxe exagerat de l'Església.
• Compra-venda de càrrecs eclesiàstics.
• Venda de butlles i indulgències.

La Inquisició

Era un tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els heretges.

Congregació de l'Índex

Una organització eclesiàstica encarregada de publicar una llista amb els llibres contraris a la doctrina catòlica i prohibits als creients.

Acte de Fe

En aquesta cerimònia, els condemnats havien d'abjurar públicament de les seves creences i, aleshores, podien tornar al si de l'església. Alguns dels que no es retractaven eren condemnats a la foguera.

La Contrareforma

La jerarquia eclesiàstica va impulsar a l'interior de l'església un moviment de renovació conegut amb el nom de Contrareforma.

Concili de Trento

És on es va crear la Contrareforma. El Concili de Trento va confirmar els dogmes principals de la doctrina catòlica i va declarar la Vulgata com a l'única interpretació vàlida de la Bíblia.

Causes i Conseqüències

• Es va prohibir la venda d'indulgències.
• Es van crear seminaris per garantir la formació del clero.
• Es va obligar als bisbes a residir a la seva diòcesi i als parrocs a la seva parròquia.
• Es va instar al clero a dur una vida exemplar i a respectar el celibat.
• La necessitat d'instruir els infants va comportar el catecisme, que recopilava les creences principals de l'església.

Doctrines Religioses

Doctrina Catòlica

• La salvació s'aconsegueix a través de la fe i de les bones obres.
• Set sagraments.
• Veneració de la Mare de Déu i dels sants.
• La missa és la cerimònia principal del culte.
• Cerimònies religioses festuoses.
• Cerimònies celebrades en esglésies presidides per un altar, s'hi veneren les imatges.
• El Papa de Roma és el cap suprem de l'església.
• Jerarquia eclesiàstica.

Doctrina de Luterans i Calvinistes

• La salvació s'aconsegueix per la fe (luterans) o per la doctrina de la predestinació (calvinistes).
• Dos sagraments.
• No veneren ni a la Mare de Déu ni als sants.
• La missa és reemplaçada per la lectura de cants i de sermons.
• Cerimònies religioses molt senzilles.
• Cerimònies celebrades en temples molt austers sense altar i sense imatges.
• Els fidels són guiats per un pastor i aquest pot contreure matrimoni.
• No hi ha obediència al Papa, ni bisbes ni cardenals.

Doctrina dels Anglicans

• La salvació és obtinguda per mitjà de la fe.
• Dos sagraments.
• Els fidels no veneren ni la Mare de Déu ni als sants.
• La missa és reemplaçada per la lectura de la Bíblia, sermons i cants.
• Mantenen la festuositat de les cerimònies.
• Temples sense altar ni imatges, però no tan austers.
• Els fidels són guiats per un pastor i aquest pot contreure matrimoni.
• El rei és la màxima autoritat religiosa.
• Manteniment dels bisbes.

Els Reis Catòlics i la Monarquia Autoritària

Cortesia

El cortesà era un guerrer però culte i refinat, s'interessava per la música, les lletres i l'art i s'envoltava d'artistes i pensadors.

Perspectiva

És la representació dels objectes en un pla, de manera que conservin la proporció de les formes, les distàncies que els separen i la disposició amb què s'ofereixen a la vista. Permet representar les tres dimensions de la realitat (alçada, amplada i volum) en una superfície de dues dimensions.

La Unió de Castella i Aragó

El 1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran, fill i hereu de Joan II, rei de la Corona d'Aragó, i la princesa Isabel, germana d'Enric IV, rei de Castella.

Expansió Territorial

Els Reis Catòlics pretenien unir tots els territoris peninsulars sota la seva corona, per això van portar a terme una política d'expansió territorial. Després d'una guerra de deu anys van conquerir el regne nassarita de Granada (el seu monarca era Boabdil). El regne de Navarra també va ser conquerit. Els Reis Catòlics van desenvolupar una política d'enllaços matrimonials amb Portugal.

Política Exterior

• Regne de Nàpols
• Nord d'Àfrica
• Melilla
• Illes Canàries

El regnat dels Reis Catòlics va significar la imposició del nou model de monarquia autoritària, sobretot a Castella.

La Consolidació del Poder Reial

Van continuar vigents les institucions medievals, però es va instal·lar la figura del virrei (representant del monarca a cada territori de la corona) i es va instaurar la insaculació (sorteig) a l'hora d'elegir els càrrecs municipals, per evitar que l'oligarquia monopolitzés el govern de les ciutats. Però va ser a Castella on es va imposar més la monarquia i es va portar a terme una reforma profunda de les institucions. Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi havia una situació d'anarquia i de desordre. Per posar fi a aquesta situació es va crear la Santa Hermandad, un cos armat i encarregat de perseguir malfactors i criminals. Es va crear un sistema de consells. També es va crear un exèrcit professional i permanent, l'Audiència Reial, i la Comptadoria Reial d'Hisenda per recaptar impostos. Els Reis Catòlics van obligar als jueus i musulmans a convertir-se, però el cardenal Cisneros va posar fi a la tolerància.

El nom de "Reis Catòlics" el va posar a Ferran II d'Aragó i a Isabel de Castella el papa Alexandre VI. Aquesta denominació respon a la idea que tota la península era catòlica.

Llana Castellana

L'economia de Castella estava orientada cap a la ramaderia, fonamentalment ovina (la llana castellana). L'economia castellana va rebre l'impuls més gran a partir de la colonització d'Amèrica, per l'or i la plata de les relacions comercials.