Humanisme i Pintura Renaixentista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,2 KB

SOCIETATS PRECOLOMBINES:

Les societats precolombines eren uns grans matemàtics i astrònoms. Tenien una agricultura amb complexos sistemes d’irrigació. Tenien un bon comerç, utilitzaven l’escriptura i també sistemes legals complexos. Durant els segles XV i XVI es va desenvolupar una nova manera d’entendre el món. El moviment de renovació cultural que provoca aquest desenvolupament s’anomena HUMANISME. L’Humanisme es va difondre per les ciutats europees on es va anar imposant una mentalitat més oberta i tolerant. La religió deixa de ser l’aspecte més important de la vida de les persones. Les principals característiques de l’Humanisme són:

  • Protagonisme de l’ésser humà, l’únic ésser que té raó (pensament) i llibertat.
  • Inspiració en la cultura grecollatina (dels grecs i els llatins). Es van traduir textos de grans autors clàssics com Plató i Aristòtil.
  • Interès per la ciència i el progrés tècnic.
  • Utilització de les llengües pròpies de cada país (francès, italià, castellà...) en substitució del llatí i el grec.

PINTURA RENAIXENTISTA:

Unitat de la composició, de la perspectiva, de l'anatomia i la morbidesa muscular i de la bellesa exterior física tendint a imitar la naturalesa amb desimboltura, i inspirant a alhora els artistes en les obres clàssiques escultòriques. La universalitat d'ells, donant molta entrada als mitològics, tot just tractats en l'època anterior, i conreant singularment el retrat i les històries. I encara que no s'obliden els quadres religiosos, no es relacionen aquests amb allò més comú de la idea i unió mística de l'època precedent (sobretot, en les Verges o Madonnas) i, fins i tot, desvien sovint l'ànim de la veritable pietat. Encara que està plena de religiositat, cada artista busca el seu propi estil, en què el retrat i la representació del paisatge tenen molta importància. Es distingeix en l'abandonament definitiu dels realços i daurats, en la predilecció pels llenços sense taula i en l'adopció gairebé exclusiva de la pintura a l'oli, excepte les decoracions murals al tremp i al fresc.

Entradas relacionadas: