L'Ésser Humà i la Religió: Influència i Orígens
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,53 KB
L'Ésser Humà i la Religió: Realitat Present
La majoria de persones creuen en alguna de les principals religions. Al nostre entorn trobem molts signes religiosos: temples, creus, festes, noms... La vida està marcada per referències religioses: calendari, celebracions...
Influència de la Religió en la Cultura
En l'arquitectura, en les arts plàstiques, en la música, en la literatura, en el llenguatge col·loquial...
Naixement de la Religió
- Restes Arqueològiques: Es troben signes de religiositat en enterraments, pintures rupestres, monuments megalítics... Reflecteixen la creença en la vida més enllà de la mort.
- Pobles Primitius: Depenien de la caça, la pesca, la recol·lecció de fruits silvestres.
Origen de la Religió
Descobreixen al seu voltant una gran varietat de manifestacions de Déu (Hierofànies): la natura, la història.
Déu
- Limitacions: La seva transcendència i immensitat sobrepassa la capacitat humana d'abastar-lo.
- Llenguatge: Ús de llenguatge simbòlic, místic i al·legòric.
- Cada tradició religiosa presenta una pròpia concepció de la divinitat.
- Alguns dels seus atributs són: Perfecció, immutabilitat, saviesa, justícia, bondat, omnisciència, omnipotència, omnipresència...
La Paràbola de l'Elefant
Un dia quatre homes cecs es troben amb un elefant. Com mai cap d'ells n'havia trobat un, comencen a tocar-lo, intentant descobrir com és per poder-lo descriure. Un d'ells agafa la trompa i diu: "És una gran serp!". El segon toca una pota i diu: "És un arbre!". El tercer, quan va tocar la cua, diu: "És una corda!". El darrer va tocar el seu llom i diu: "És una paret!". I, en no posar-se d'acord, van començar a discutir... Déu és molt més gran que totes les religions juntes.
El Sagrat
Vol dir "separat". Allò que es dedica exclusivament a la divinitat, dedicat a Déu. Es diferencia d'allò profà.
Les Mediacions
Mitjans per establir una relació amb la divinitat.
Religió, Màgia, Superstició i Idolatria
- Màgia: Creure que persones, objectes i ritus posseeixen per si mateixos una força misteriosa que és capaç de guarir, perjudicar o dominar les forces de la natura. Utilitzar Déu en benefici propi.
- Superstició: Creure que forces misterioses o sobrenaturals poden fer mal o perjudicar i, mitjançant objectes o accions, pretén evitar-ho. Intenta equilibrar les forces sobrenaturals mitjançant objectes o conjurs.
- Idolatria: Considerar algú com un ídol que et domina en els teus valors. Adorar o divinitzar persones o coses.
Els Grans Interrogants
La majoria dels éssers humans s'han plantejat preguntes que no troben resposta... el sentit de la vida, perquè no es pot demostrar o experimentar. La ciència investiga com és el món, com es va formar i com el podem millorar. Usa un llenguatge científic, lògic, tècnic i precís.
Resposta Agnòstica
El pensament humà no pot abastar el concepte de Déu i, per tant, la seva existència no es pot afirmar o negar. Busquen la resposta als grans interrogants al marge de Déu.
Resposta Atea
Neguen la possibilitat de l'existència de Déu. Busquen la felicitat i el sentit de la vida lluny de Déu. Situa la persona en el centre del món. En la seva dignitat i respecte troben el sentit de la seva existència.