Homer: L'Ilíada, l'Odissea i la Qüestió Homèrica

Homer i la Qüestió Homèrica

El terme "Qüestió Homèrica" es refereix als dubtes sobre la identitat d'Homer, l'autor de l'Ilíada i l'Odissea, i la seva historicitat. Hi ha molt poques notícies sobre Homer, suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa. Es creu que va ser un aede cec o un mestre d'una escola de rapsodes, nascut a Quios entre els segles IX i VIII aC.

Transmissió dels poemes èpics

Sigui com sigui la transmissió, els estudis lingüístics indiquen que la composició dels dos poemes èpics orals no va ser obra d'un sol autor. L'aede acompanyava la recitació amb un instrument de corda i podia dir de memòria llargs relats èpics, per a la qual cosa es valia d'un repertori de fragments de versos o versos sencers, anomenats fórmules.

La llengua homèrica i el vers homèric

S'anomena llengua o dialecte homèric al tipus de llengua grega utilitzada en l'Ilíada i l'Odissea, adoptada en certa mesura en la tragèdia i la lírica grega. És un dialecte grec artificial perquè només va ser usat per compondre aquestes obres i no hi ha constància que hagués estat realment parlat. La fórmula mètrica dels poemes és l'hexàmetre dactílic, emprat en sèries indefinides de versos. La seva estructura és la següent: -UU/-UU/-UU/-UU/-UU/--

Procediments literaris a l'Ilíada

• Comparacions o símils: S'estableix una analogia entre dos objectes a partir d'alguna característica que comparteixen.
• Epítets: És l'adjectiu que no funciona com a especificador respecte al substantiu que completa (per exemple, "Zeus, aplegador de núvols").
• Fórmula: Part d'una frase o bé un grup de versos que es repeteix, com la tornada d'una cançó.

L'Ilíada

L'Ilíada està dividida en 24 cants o capítols. El tema és un episodi de la guerra de Troia. Troia estava situada a l'Àsia Menor (actual Hissarlik) i va ser descoberta per Schliemann el 1870 a l'estrat VII de les excavacions.

Resum de l'argument

Crises, sacerdot troià d'Apol·lo, reclama la seva filla Criseida a Agamèmnon, a qui li havia tocat la noia com a botí de guerra. Durant nou dies, els grecs pateixen la pesta enviada pel déu. Aquil·les discuteix amb Agamèmnon sobre la necessitat de tornar Criseida. Quan Agamèmnon retorna Criseida, reclama Briseida, l'esclava d'Aquil·les. Això provoca un greu enfrontament entre els dos herois que acaba amb el famós episodi de la còlera d'Aquil·les, el tema central de l'Ilíada.

Quan Zeus va aconseguir que els troians posessin en perill les naus gregues, Aquil·les va permetre que el seu amic Pàtrocle, vestint la seva armadura, s'enfrontés als troians. Pàtrocle va morir en combat a mans d'Hèctor, el fill més valent de Príam. Aquil·les va matar Hèctor i va ultratjar el seu cadàver. Finalment, Príam va rescatar el cos del seu fill i li va tributar honors fúnebres.