Homer: L'Èpica Grega - Ilíada i Odissea

Homer: L'Èpica Grega

Introducció

L'èpica és el gènere literari més antic de la literatura grega. Estava escrita en vers (hexàmetre dactílic) i es transmetia oralment per cantors professionals (aedes) que cantaven relats d'herois (probablement de l'època micènica).

Característiques de l'Èpica

• Llengua artificial: Llengua per ser cantada o recitada, no és una llengua homogènia.
• Dicció formular: Repetició d'epítets o de grups de paraules (fórmules) que poden adequar-se a contextos diferents. Fan referència a les divinitats, herois, naus, mar o armes.
• Repetició de versos sencers: Per tal de descriure escenes típiques, com preparar un artifici, àpat, inici de conversa o respostes.
• Vers: L'hexàmetre és el vers en la poesia èpica. 6 peus o metres. Cada peu està format per una síl·laba llarga i dues de breus (dàctil). Les síl·labes breus poden substituir-se per una llarga (espondeu).
• Símils: Comparació. Molt utilitzat en la literatura oral per tal d'abandonar el fil de la narració i apropar l'acció èpica al món que els envolta.

Ilíada

Consta de 24 cants o rapsòdies i té un argument rectilini. Relata el conflicte bèl·lic entre grecs i troians. Comença des del 10è any de la guerra.

Resum de la Ilíada

Una epidèmia destrossa les tropes gregues, segons l'endeví Calcant, a causa de la ira d'Apol·lo. Per tal d'acabar amb la còlera d'Apol·lo, Agamèmnon havia d'alliberar Criseida (raptada com a botí de guerra, filla de Crises). Per tal de compensar la pèrdua, va prendre Briseida (esclava d'Aquil·les). Aquil·les, dolgut, va retirar les seves tropes (mirmidons) del combat i els grecs van tenir moltes baixes. Aquil·les va invocar a la seva mare i aquesta li digué que no participés en combat. Agamèmnon va prometre a Aquil·les que li tornaria Briseida amb un botí, però aquest es va negar. Pàtrocle (amic i servidor d'Aquil·les) va convèncer Aquil·les per anar al combat (amb els mirmidons) vestint la seva armadura i les seves armes. Va combatre amb valentia fins que Hèctor (el més valent dels fills de Príam) el va matar. Les armes d'Aquil·les van quedar en poder troià. La mare d'Aquil·les (Tetis) li va prometre que tindria una nova armadura feta per Hefest. La mort del seu amic fa reaccionar a Aquil·les, qui torna al combat. Actua de manera sanguinària (omple el riu Escamandre de cadàvers i escampa el pànic entre els troians). Mata a Hèctor i profana el seu cadàver (arrossegant-lo amb un carro al voltant de la ciutat). Príam (rei troià) travessa el camp de batalla, Aquil·les es compadeix d'ell i li retorna el cadàver del seu fill. Finalitza amb la celebració de les honres fúnebres de Pàtrocle i Hèctor.

Odissea

Aventura i peregrinació d'Ulisses (Rei d'Ítaca) per arribar a la seva pàtria quan acaba la guerra de Troia. Consta de 24 rapsòdies i l'argument fa salts temporals i en l'espai.

Estructura de l'Odissea

Està estructurada en 3 parts:

1. Telemàquia (cants I-IV): Viatge de Telèmac: mentre Ulisses estava retingut per Calipso a l'illa d'Ogígia, els pretendents de Penèlope la pressionen per aconseguir el tron d'Ítaca. Telèmac, ajudat per Atena, convoca una assemblea d'ancians i viatja a Pilos per parlar amb Nèstor i a Esparta per parlar amb Menelau. Els pretendents preparen l'assassinat de Telèmac.
2. Arribada d'Ulisses al país dels feacis (cants V-XII): Els déus fan assemblea i decideixen enviar a Hermes a l'illa de Calipso per tal que no retingués més a Ulisses. Aquest construeix un rai i es fa a la mar. Naufraga per culpa de Poseidó. Gràcies a l'ajuda d'una nimfa arriba al país dels feacis, on Nausica el porta davant del rei Alcínous i la reina Arete. Fan un banquet i Ulisses relata els esdeveniments que van patir ell i els seus companys abans d'arribar a l'illa de Calipso: lotòfags, ceguesa de Polifem (fill de Poseidó), l'illa d'Èol (Senyor dels vents), embruixaments de Circe, descens a l'Hades per parlar amb Tirèsies, el cant de les Sirenes, el pas entre les monstruoses roques (Escil·la i Caribdis), les vaques sagrades del déu Sol, l'estada amb Calipso i l'arribada al país dels feacis.
3. El retorn d'Ulisses i la venjança dels pretendents (cants XIII-XXIV): Els feacis van acompanyar a l'heroi fins a Ítaca. Aquest va anar primer a casa d'Eumeu (fidel servent) i es troba amb el seu fill (acabat d'arribar d'Esparta). Junts van planejar la venjança contra els pretendents. Penèlope va posar una prova als seus pretendents: tensar l'arc d'Ulisses i fer passar una fletxa pels anells de 12 destrals alineades. Ningú ho va aconseguir a part d'Ulisses (disfressat de rodamón) i amb l'ajut de Telèmac va assassinar els pretendents. Penèlope reconeix a Ulisses després que aquest li relatés la construcció del tàlem nupcial d'ells dos. Acaba amb la visita d'Ulisses al seu pare, el vell Laertes, i la pau torna a Ítaca.