Hobbes vs. Locke: Comparació de Filosofies Polítiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,12 KB

Diferència entre Hobbes i Locke

Thomas Hobbes i John Locke són dos dels filòsofs polítics més influents del segle XVII. Tots dos parteixen de la idea del contracte social per explicar l'origen de l'Estat, però arriben a conclusions oposades sobre la naturalesa humana, la funció del govern i la legitimitat del poder. Mentre Hobbes defensa un govern absolutista per evitar el caos, Locke proposa una autoritat limitada que garanteixi els drets individuals.

Visions sobre l'Estat de Natura

Les seves visions sobre l'estat de natura són molt diferents. Segons Hobbes, l'ésser humà és egoista per naturalesa, i sense un govern fort, la societat es converteix en una guerra de "tots contra tots" (bellum omnium contra omnes). Per evitar aquesta situació, els individus cedeixen tota la seva llibertat a un sobirà absolut que imposa ordre i estabilitat. Locke, en canvi, considera que els humans, tot i no viure en una societat organitzada, tenen drets naturals (vida, llibertat i propietat) que han de ser protegits. La creació d'un govern no implica la submissió total, sinó un pacte per garantir aquests drets.

Concepció del Poder Polític

Aquesta diferència es reflecteix en la seva concepció del poder polític. Hobbes defensa que el govern ha de tenir una autoritat absoluta i irrevocable, ja que qualsevol desobediència podria portar al desordre. En canvi, Locke sosté que el poder ha d'estar limitat per lleis i per la voluntat del poble. Si un govern esdevé tirànic i deixa de protegir els drets naturals, els ciutadans tenen dret a la resistència i, fins i tot, a la revolució. Aquesta idea va influir en processos històrics com la Revolució Americana i la Revolució Francesa.

Propostes Polítiques Oposades

Finalment, les seves propostes polítiques són oposades. Mentre que Hobbes defensa una monarquia absoluta sense divisió de poders, Locke proposa un sistema basat en la separació de poders i en la sobirania popular. Aquest model serà clau per al desenvolupament del liberalisme i les democràcies modernes.

En conclusió, mentre que Hobbes justifica la necessitat d'un govern absolut per garantir l'ordre, Locke aposta per un govern limitat que respecti els drets fonamentals. Així, Hobbes inspira les monarquies absolutistes, mentre que Locke posa les bases del pensament democràtic i liberal.

David Hume i l'Empirisme

Pregunta: És l'experiència l'única font de coneixement segons Hume?

Segons David Hume, , l'experiència és l'única font de coneixement. Com a filòsof empirista, Hume rebutja la idea del racionalisme, que defensa l'existència de coneixements innats o derivats únicament de la raó. Per a ell, tot el que sabem prové de la percepció sensible i de l'experiència directa.

Impressions i Idees

Hume distingeix entre impressions i idees. Les impressions són les percepcions immediates que rebem a través dels sentits (com veure el color vermell o sentir calor). Les idees, en canvi, són còpies debilitades d'aquestes impressions (per exemple, recordar un color o imaginar una sensació). Segons ell, si una idea no té una impressió corresponent, no té fonament real.

Crítica a la Causalitat

Aquesta visió el porta a qüestionar conceptes com la causalitat. Per exemple, quan veiem una bola de billar xocant contra una altra, assumim que la primera ha causat el moviment de la segona. Però, segons Hume, això no és un coneixement segur, sinó només una associació basada en la repetició de casos similars. No hi ha cap prova racional que garanteixi que sempre serà així, només la nostra costum de veure-ho passar.

Així doncs, Hume conclou que el coneixement es basa en l'experiència i la probabilitat, no en certeses absolutes. Aquest pensament ha influït profundament en la ciència moderna, que es basa en l'experimentació i la verificació empírica per establir coneixements.

Entradas relacionadas: