Història de la Terra i formació de fòssils

La història de la Terra comença fa uns 4.500 milions d'anys (Ma)

2- Els fòssils són restes d'organismes del passat, gran part pertanyen a les parts dures dels organismes (ex: ossos, dents, closques...) perquè es conserven millor. ¿Com és la seva fossilització? Les restes d'un organisme donen lloc als fòssils, quan l'organisme mort és consumit pels descomponedors i alguns són consumits lentament, la fossilització comença quan les restes són enterrades per sediments, aquests sediments fan pressió que es va acumulant durant anys provocant una transformació progressiva d'estrat que conté el fòssil en una roca sedimentària.

Les roques sedimentàries es formen per acumulació i compactació de fragments d'altres restes d'organismes o roques tenen diferents característiques segons si es formen en els continents o en el medi marí. Les roques ígnies es formen per refredament i solidificació del magma, els àtoms dels isòtops radioactius presents en qualsevol magma es desintegren i es converteixen en àtoms d'un altre element. Les roques i els fòssils que contenen amaguen secrets de la història del planeta, amb els esdeveniments geològics que van succeir en el passat utilitzen tècniques de datació: (- Datació relativa: ens permet ordenar els esdeveniments del temps - Datació absoluta: ens permet estimar l'antiguitat dels esdeveniments de manera no tan precisa)

3- Com la Terra no va estar sempre igual ja que ha experimentat grans canvis que han afectat als 4 sistemes que formen la Terra: 1- Canvis a la geosfera; canvis que afecten els elements del relleu com la forma i posició dels continents. Canvis a la hidrosfera; la temperatura i quantitat del mar han canviat. 3- A l'atmosfera: han canviat la seva temperatura i massa. 4- A la biosfera: estava poblada d'espècies diferents però al pas del temps s'han extingit moltes.

La història de la Terra està registrada a les seves roques on a partir dels anàlisis els geòlegs obtenen informació de com els processos s'han format i modificat, els processos d'avui dia dedueixen els canvis que ha fet la Terra dels processos graduals; que són lents i actuen de manera contínua al llarg de molt temps com l'erosió, la sedimentació... I els processos catastròfics; que són molt intensos, poc freqüents i actuen durant períodes breus (ex; impacte d'un asteroide o erupció volcànica). En el descobriment de la radioactivitat natural va permetre establir un mètode de datació fiable per conèixer l'edat dels minerals i roques.

4- S'utilitzen les tècniques de datació per determinar la formació de les roques i dels seus elements: Datar; és situar-se en el temps d'un esdeveniment o mineral, es distingeixen 2 tipus; la absoluta; es assignen la data no tan precisa d'un esdeveniment i la relativa; estableix un esdeveniment o material més antic o més recent.

La datació radiomètrica és una datació absoluta basada en la radioactivitat natural, en cada element químic hi ha diferents isòtops, els àtoms són distingits pels seus neutrons, alguns isòtops són radioactius i emeten energia i partícules subatòmiques, cada tipus d'isòtops radioactiu es caracteritza pel seu període de semidesintegració que és el temps que tarda la meitat dels isòtops parells per a transformar-se en isòtop fill. També aquesta datació permet conèixer l'antiguitat d'una mostra des del (període de semidesintegració d'un isòtop radioactiu determinat present a la mostra i el percentatge d'isòtops que encara no s'han transformat en isòtop fill) En la geologia s'utilitza sobretot per determinar l'edat de les roques ígnies (el basal, el granit..).

Hi ha altres mètodes de datació absoluta com la dendrocronologia (que permet datar quan es formen els anells del creixement dels arbres on podem saber quants anys ha viscut, aquest permet conèixer condicions climàtiques i l'estudi dels testimonis de gel; que és una mostra cilíndrica de gel que perfora verticalment les grans masses de gel del planeta, es formen per acumulacions i compressió de neu

5. Els estrats són capes horitzontals que es formen quan s'acumulen sediments i es compacten que després donen lloc a les roques sedimentàries, també es distingeixen per característiques al seu entorn de les condicions que van acumulant els sediments. La datació estratigràfica es basa en dos principis:

-Principi de superposició d'estrats; els sediments es dipositen i compacten per efecte de la gravetat, els estrats estan ordenats segons la seva antiguitat. - Principi de superposició de processos geològics; al principi no es aplicable pero després de la formació dels estrats han actuat processos geològics com a falles, plecs, intrusions de magmes...

La correlació estratigràfica es realitza segons aquests principis:

-Continuïtat lateral; s'utilitza per correlacionar dues sèries d'estrats de la mateixa conca sedimentària. -Nivells guia: permet relacionar estrats de formacions geològiques molt allunyades, es formen sobre grans extensions de terrenys en períodes relativament curts de temps. -Fòssils guia: són espècies o grups que van existir durant períodes breus de temps pero van ocupar gran àrees del planeta

6. Els fòssils; són restes o senyals d'activitat d'organismes que van viure en un passat llunyà i es conserven en roques, la fossilització és un procés que només produeix en unes condicions específiques que donen ambients sedimentaris en els quals formen roques sedimentàries, els fòssils mostren que la Terra abans estava formada per altres espècies diferents que les actuals, els fòssils formen part de les roques sedimentàries que podem utilitzar la estratigrafia per determinar quins fòssils són més antics i quins són més recents, la datació radiomètrica amb els fòssils permet establir intervals d'anys en què aquests éssers vius van habitar la Terra.