Història de Tàrraco i Ilerda

TÀRRACO

L'any 218 aC els romans van desembarcar a Empúries per lluitar contra els cartaginesos durant La Segona Guerra Púnica. Després de derrotar als cartaginesos en un primer combat, aquell mateix any 218 aC el general Escipió i el seu germà van alçar un campament militar a d'alt d'un turó a la vora del mar per tal de tenir un port on fer arribar les tropes de reforç que venien des de Roma. Els generals que comandaven aquestes flotes de reforç eren els D'aquesta manera van fundar Tàrraco.

La presència del campament romà va atraure a la població i als comerciants que van veure la possibilitat de poder vendre els seus productes als soldats romans. Tàrraco va créixer molt durant els segles I i II aC i va convertir en una de les ciutats més importants fins al punt de rebre l'estatus de colònia. Amb el nom oficial de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.

Més tard es va convertir en una capital ja que hi va residir l'emperador August durant un any per controlar les guerres Càntabres. Arran d'aquest fet August va fer que la ciutat es fes famosa més bonica. Es va construir el teatre i el fòrum local. A finals del s.I es va construir un segon fòrum, el fòrum provincial, el circ i l'amfiteatre.

La decadència

S.III —> la importància de Tàrraco va començar a decaure.

Amb l'arribada del cristianisme Tàrraco es va convertir en un nucli cristià important.
N'és testimoni la necròpoli cristiana, una de les més importants d'Europa.

Principals obres públiques

Muralla: construida en dues fases, es conserva la porta i tres torres. (Torre Minerva la més important)

Fòrum provincial: es un conjunt construit sobre dues terrasses, en la més alta hi havia el temple consagrat d'August.

Fòrum local: contenia els principals edificis de la ciutat però només queden restes de la basílica i la part posterior del temple capitolí.

Circ: la major part del circ està oculta sota edificis actuals, però es conserven restes de les caceres, trossos de graderia, alguns arcs, etc.
Teatre: se'n conserven cinc grades, l'orchestra i algunes restes de l'escenari.

A les afores de la ciutat
Aqüeducte de les Ferreres
Arc de Berà
Torre dels Escipions: anomenada erròniament ja que els Escipions són anteriors.
Pedrera del Médol

Es conserven dues vil.les espectaculars a les afores de la ciutat (vil.la dels Munts i vil.la de Centcelles)

ILERDA

Les relacions entre romans i ibers van començar arran de la Segona Guerra Púnica quan els germans Indíbil i Mandoni (aliats dels cartaginesos) van reclutar guerrers ilergets per anar contra Roma.

Però van rebre molt maltracte per part dels cartaginesos i es van posicionar amb els romans d'Escipió. Al cap de poc, creient que Escipió havia mort van iniciar una revolta protagonitzada per els ilergets i altres pobles contra Roma. Escipió els va perdonar i més tard van tornar a iniciar una revolta i aquesta vegada els van matar.

La fundació d'Ilerda va tenir lloc al s.I aC i es va fundar allà perquè la ciutat es situava en una zona estratègica privilegiada.

Quina relació té Cèsar amb Ilerda?

Ilerda es famosa per la batalla entre Juli Cèsar i els partidaris de Pompeu que va guanyar Cèsar i va ser narrada per ell mateix (de bello civile). Un dels primers enclavaments que va conquerir Cèsar va ser la ciutat d'Ilerda.

En l'època d'August va obtenir el títol de municipium.

La decadència:

Durant el s. III dC Ilerda va patir una gran crisi i en conseqüència molts edificis van quedar abandonats. A la finals d'aquest mateix segle bandes bàrbares germàniques la van destruir i més tard va ser saquejada.

OBRES PÚBLIQUES CONSERVADES

Conservem molt poques restes d'Ilerda: les termes, restes d'una domus, restes d'edificis i Vil.les.

TEATRE

Va néixer a Atenes i està relacionat amb el culte al déu Dionís. Els seus màxims representants són Aristòfanes i Menandre.

COMÈDIA
Segons Aristòtil la comèdia va sorgir d'uns processons amb contingut sexual i burlesc en honor del déu Dionís (el déu del vi i de la festa).
Segons una altra tradició la comèdia ha nascut en festivals agraris.
La comèdia presenta situacions humorístiques i festives.

- La comèdia antiga: representada per Aristòfanes. Satiritzava temes de l'actualitat amb molta imaginació.

- La comèdia nova: màxim representant: Menandre que es basava en situacions quotidianes.

POESIA

La poesia èpica: en els poemes èpics s'expliquen històries passades, normalment llegendes, que estan protagonitzades per herois. Va néixer a Grècia amb obres com la Ilíada i la Odissea i als principis es transmetia oralment però més tard es va posar per escrit.

La poesia lírica: prové de la lírica grega i tots els poemes fan referència als sentiments de la persona i la seva vida privada. Originàriament la poesia lírica es recitava acompanyada d'un instrument.

Ègloga: subgènere de la poesia lírica on el tema és l'amor i personatges sempre són pastors que s'expliquen les penes d'amor en un ambient camperol (la natura és màgica i la música té un gran protagonisme).

L'elegia: Temàtica: l'amor, la guerra o la moral. A Roma va recollir les característiques de l'elegia hel·lenística que es basava en temàtiques amoroses.

Poema didàctic: Es fan amb la finalitat de transmetre ensenyaments sobre la moral, la religió, científics, etc. al lector.

Com estructurar un bon discurs:

1. Introducció (exordium): aquí s'ha d'intentar captar l'atenció del públic i es presenta el tema del que es parlarà.

2. Narració (narratio): s'exposen els fets importants.

3. Argumentació (argumentatio): defensa els arguments o refutacions dels possibles arguments en contra.

4. Conclusió: es fa un resum del que s'ha exposat i s'intenta que el públic es pronunciï a favor de l'orador.

Passos a seguir per fer un bon discurs segons Ciceró:

1. Inventio (tema): tenir una idea

2. Dispositio: organització de la idea

3. Elocutio: recursos estilístics necessaris per fer més agradable el discurs

4. Memoria: memoritzar el discurs

5. Actio: posada en escena

• Va néixer l'any 106 aC en una família rica d'origen plebeu

• Després de cursar estudis de retòrica i filosofia va fer un viatge a Grècia i a l'Àsia on va conèixer els grans mestres de l'eloqüència.

• Quan va tornar va exercir d'advocat i va començar amb un discurs molt famós nomenat Pro Roscio (discurs judicial on defensava a un noi) va guanyar i va començar la seva carrera política.

• Va començar la seva carrera política com a homo novus (designació que s'aplicava a aquells que procedien d'una família en la qual ningú hagués exercit mai una magistratura ni hagués format part del Senat)

• Va ser nomenat qüestor a Sicília, va ser edil, pretor i cònsul.

• Durant l'any que va ser cònsul Ciceró va descobrir que Catilina estava planejant matar a Ciceró i a membres clau del Senat el dia de les eleccions. Al descobrir el complot Ciceró va dir-ho al Senat i va pronunciar les famoses Catalinaries. Finalment Ciceró es va haver d'axiliar perquè el van acusar de condemnar a mort als còmplices de Catalina sense procés.

• Un any després va tornar a Roma i va pronunciar discursos d'agraïment al Senat i el poble romà i va ser perdonat.

• Va obtenir el proconsolat de Sicília (era per ex-cònsuls).

• Quan va esclatar la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu, Ciceró es va posar del bàndol de Pompeu però aquest va perdre a la batalla de Fàrsalia. Ciceró va obtenir el perdó de Juli Cèsar però es va apartar de la vida pública.

• Després de la mort de Juli Cèsar va tornar a la vida política i es va posicionar a favor d'Octavi, oposant-se així a Marc Antoni. Marc Antoni va enviar uns sicaris per matar-lo l'any 43 aC.

DISCURSOS

Judicials: pronunciats davant d'un tribunal com a advocat defensor o acusador.
Polítics: pronunciats davant del Senat o al fòrum en defensa o en contra d'algú.

Alguns dels més coneguts són:
Les Verrines: al arribar a Sicília li van demanar ajuda per pronunciar una acusació en contra de l'exgovernador Verres. Ciceró va acceptar i el va fer més famós.
Les Catilinàries: 4 discursos en contra de Catilina.
Defensa del poeta Àrquies
Defensa de Miló
Filípiques: l'any 44 aC (assassinat de Juli Cèsar) va pronunciar les Filípiques en contra de Marc Antoni amb la finalitat de convèncer al Senat perquè li declarés la guerra a Marc Antoni com a enemic de la pàtria. Aquest va determinar la seva mort.

OBRES RETÒRIQUES

En aquestes explica com s'ha de fer un bon discurs.

De l'orador: explica els passos que s'han de dur a terme per fer un bon discurs.
Brut:
L'orador: en aquesta obra explica les tres finalitats a que ha de tenir l'orador ideal: defensar la seva tesi amb arguments vàlids, agradar estèticament, commoure i convèncer:

OBRES POLÍTIQUES: Van néixer del desig de donar resposta a la crisi de la República de Roma. Sobre la República Sobre les lleis

OBRES FILOSÒFIQUES

Tusculanes: el tema és la felicitat
La natura dels déus: argument religiós i teològic
De la vellesa:
L'amistat:

LES CARTES: Total de 900 cartes que van ser publicades després de la seva mort pel seu esclau Tiró.
Han esdevingut una font d'informació de la vida quotidiana de Roma.

L'ESTIL

Ciceró ha influït enormement en tota la tradició occidental posterior. Va ser un gran orador i el seu estil va previure durant l'època imperial i va tornar a reviure a la Renaixença, fins al punt que intentaven no utilitzar una sola paraula que no hagués utilitzat Ciceró.

5. QUINTILLÀ:

Gran orador de l'època imperial, va néixer a Hispània.

En la seva obra tracta aspectes com l'eloqüència, la ciència de parlar bé, els gèneres oratoris, les parts del discurs i la tècnica oratòria.