Història de Tàrraco i Empúries: Ciutats Romanes a Catalunya

Tàrraco

Orígens i Ascens (218 aC - Segle III dC)

L'any 218 aC, els romans van desembarcar a la colònia grega d'Empúries, i un any més tard, Publi Corneli Escipió va fundar un campament militar a Tàrraco, territori ocupat per la tribu ibera dels cessetans. La ubicació estratègica, amb un port i un turó rocós ideal per a la defensa, va convertir Tàrraco en la base principal de les campanyes militars de la Segona Guerra Púnica.

Després de la guerra, es va construir una ciutat amb les primeres obres públiques, especialment muralles. El port i el recinte emmurallat van impulsar un ràpid desenvolupament, culminant amb la concessió de l'estatut de colònia de dret romà per part de Juli Cèsar l'any 45 aC, corroborat posteriorment per August, qui la va anomenar Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.

Tàrraco es va convertir en la capital de la província Hispania Citerior i, més tard, de la Tarraconense. August s'hi va instal·lar durant uns anys per dirigir les campanyes militars contra els càntabres i els àsturs, convertint Tàrraco en la capital de l'Imperi Romà. La vitalitat de la ciutat es va mantenir fins a mitjans del segle III dC.

Estructura i Govern

Amb una superfície de 70 hectàrees i entre 25.000 i 30.000 habitants, Tàrraco es va adaptar al relleu geogràfic, allunyant-se de l'estructura urbanística típica romana. La part superior constava de tres terrasses esglaonades:

• A la primera terrassa, on actualment s'ubica la catedral, es trobava el temple dedicat a August divinitzat.
• La segona terrassa albergava el fòrum provincial amb els edificis administratius.
• A la tercera terrassa, hi havia el circ, ocupant tota l'amplada delimitada per la muralla.

A la part inferior, fins al port, s'ubicava la zona residencial, les termes, el teatre i el fòrum de la colònia.

Recinte Emmurallat

Des del seu inici, Tàrraco va estar emmurallada, amb dues fases de construcció:

• Al segle III aC, la muralla tenia 4 metres d'amplada i 6 d'alçada, reforçada amb torres rectangulars (Minerva, Cabiscol i Arquebisbe).
• Al segle II aC, a causa de les campanyes militars del cònsol Cató contra les revoltes indígenes, es va ampliar a 6 metres d'amplada i 12 d'alçada.

Es creu que la muralla va arribar a tenir 4.000 metres de longitud, però només es coneix una de les portes d'accés.

Circ

Situat entre la Via Augusta i el fòrum provincial, a la zona alta, el circ, construït al segle I dC sota el mandat de l'emperador Domicià, tenia capacitat per a entre 20.000 i 25.000 espectadors.

Amfiteatre

Construït a principis del segle II dC, fora de les muralles i a prop de la platja del Miracle, l'amfiteatre tenia una planta el·líptica de 130 x 102 metres i capacitat per a 14.000 espectadors. Comptava amb l'arena, on es feien els espectacles, i la cavea o graderia. Posteriorment, es va construir una basílica, i al segle XII, l'església romànica de Santa Maria del Miracle.

Teatre

El teatre es va construir a la zona portuària, a prop del fòrum de la colònia.

Fòrums

Fòrum Provincial: Situat a la zona alta, era un centre administratiu i religiós. A la terrassa superior, hi havia una plaça porticada amb un temple dedicat al culte imperial (actualment, la Catedral). A la terrassa del mig, una gran plaça porticada albergava la seu del govern provincial i altres edificis administratius.

Fòrum de la Colònia: Ubicat a la part baixa, era el centre de l'activitat pública. Inicialment, una plaça amb un temple dedicat a la Tríada Capitolina, posteriorment es va ampliar amb una basílica, una estàtua d'August, tabernae i la cúria.

Monuments a les rodalies de Tàrraco

Arc de Berà

Situat a la Via Augusta, construït en època d'August, aquest arc de triomf commemorava una victòria militar.

Torre dels Escipions

Prop de la Via Augusta, a uns 6 km de Tàrraco, aquesta torre funerària de planta quadrada té tres cossos superposats. El cos central presenta dues figures en relleu d'Àttis, divinitat oriental associada al culte funerari. El tercer cos albergava una cambra per a les cendres del difunt.

Aqüeducte

Construït en època d'August per salvar un desnivell en la canalització d'aigua del riu Francolí, l'aqüeducte presenta dos pisos d'arcades superposades, coronades per l'specus, la conducció d'aigua.

Pedrera del Mèdol

Situada a uns 9 km de Tàrraco, aquesta pedrera proveïa la ciutat de pedra. Destaca l'Agulla del Mèdol, de 16 metres d'alçada.

Empúries

Els Pobladors Ibers

L'Empordà estava habitat per tribus indígenes, els indigets, amb una economia basada en l'agricultura i la ramaderia de subsistència.

L'Empòrion Grega

Cap a l'any 600 aC, els grecs de Focea (Àsia Menor), amb l'objectiu d'expandir el comerç i colonitzar noves terres, van fundar diverses colònies, entre elles Massàlia (Marsella). Des d'allà, van arribar a la costa catalana i van fundar Empòrion, un port comercial.

La Ciutat Romana d'Emporiae

Al segle III aC, van arribar els romans. L'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, Gneu Corneli Escipió va desembarcar a Empúries per bloquejar l'avanç cartaginès des de Sagunt (València). L'any 195 aC, Marc Porci Cató va instal·lar un campament militar a Empúries. La victòria romana va consolidar la seva presència a la Mediterrània.

El campament es va convertir en ciutat, i en època d'August (segle I aC), la ciutat grega i la romana es van unir sota el nom de Municipium Emporiae. Amb una superfície de 22,5 hectàrees, Empúries estava delimitada per una muralla i presentava una xarxa viària regular, amb el cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest), seguint el model hipodàmic.

Al fòrum, destacava el temple capitolí, dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. En època d'August, es van construir dos petits temples dedicats al culte imperial. Al nord del fòrum, hi havia un pòrtic i un criptopòrtic (magatzem subterrani). A l'est, es trobaven la basílica (judicis) i la cúria (decisions polítiques). A l'oest, hi havia les tabernae (botigues). Al fòrum, també es van descobrir unes termes l'any 2000, un lloc d'higiene i reunió social.

Les domus privades s'organitzaven al voltant de l'atri, un espai obert que il·luminava jardins interiors. La condició social marcava les condicions de vida. L'activitat comercial era la base de l'economia d'Empúries. Les insulae eren blocs de pisos amb condicions de vida precàries. Destaquen la Domus 1 o dels Mosaics, la Domus 2 i la Domus de l'Ara del Gall. Empúries també tenia un amfiteatre amb capacitat per a 3.000 espectadors, amb graderia de fusta i una arena per a espectacles. Al costat, hi havia la palestra o gimnàs. A la necròpoli, es dipositaven les urnes dels difunts. A partir del segle I dC, Empúries va entrar en decadència.