Història de Tàrraco

Tàrraco

Durant els segles V – IV aC, existia un assentament ibèric en la mateixa zona on després serà la ciutat de Tàrraco amb el nom de Kese. 

L'any 218 aC, i amb motiu de la II Guerra Púnica, els romans, sota les ordres de Gneu Corneli Escipió, van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i, gairebé simultàniament, van fundar un campament militar a Tàrraco. 

Van escollir aquest lloc per el port de mar i un turó perfecte per les defenses. El turó servia de protecció del nucli civil això va permetre la conquesta de l’interior de la península. Això permet que la ciutat desenvolup-hi ràpidament la militància i el comerç.

Aquest procés es va veure influenciat per Juli Cèsar. La ciutat va experimentar el seu màxim desenvolupament l'any 27 aC quan l'emperador August va designar Tàrraco com la capital de la Hispània
Tarraconense. Un any després August es va instal·lar a la ciutat per poder dirigir les campanyes militars contra els càntabres i els àsturs.

La ciutat de Tàrraco va arribar a tenir 70 hectàrees, que s'estenien al llarg de la inclinació d'un turó.

La ciutat estava disposada en diferents terrasses:

1.La part més alta, hi havia un recinte dedicat al culte imperial2.La part intermèdia es trobava elfòrum de la província i el circ
3.La part més baixa estava ocupada pel fòrum de la colònia, el teatre, la zona residencial i el port.

Elements importants

Muralles → Construcció més antiga, envoltada aprox per 4km. Actualment queda el que envolta el casc antic. Va ser construida en 2 fases: primer tram data de l'any 218 aC i comprèn des de la Torre de l'Arquebisbe fins a la torre de Minerva. Ja durant el s. II aC, la muralla va ser reformada fent-la més sòlida i més alta.
La torre del Pretori →És un dels edificis més emblemàtics de Tàrraco. Sembla ser que data de l'època de Vespasià. Actualment es poden observar les restes d'una porta i un mur de carreus que són del s. I dC. En la primera planta, es conserva el famós sarcòfag d'Hipòlit.
Fòrum provincial →es comença a construir durant l'època de Vespasià (70 dC). Estava format per dues places: L’alta que hi havia el recinte culte, actualment hi ha una catedral i carrers.

En un 2n nivell trobem una plaça de grans dimensions envoltada d'un pòrtic amb columnes. AL mig de la plaça hi havia escultures i estava ajardinada. ALs extrems hi havia la torre de l'Audíència i torre del Pretori.
El circ → Situat sota el fòrum, construït finals S.I dC. Estava situat dins de les muralles formava part del fòrum provincial.
Es conserva parts de l'escala, algunes grades i el soterrani del circ.

Fòrum local →

Era la plaça pública de la ciutat. Les reformes d'August el van convertir en un complex monumental que hi havia: una basílica, edifici de tres naus per a reunions socials, unes tabernae, un suposat temple.
Teatre→ Fora de les muralles, aprofitava el pendent del terreny per a la cavea i tenia un frons scaena de tres pisos, decorats amb columnes i estàtues de divinitats.

Zona residencial→

De traçat ortogonal, inclou les domus, les insulae i les termes.

Amfiteatre→

Construir principis S. II d.C, fora de les muralles. Forma el·líptica, 14.000 espectadores. L’arena on es feia l’espectacle, sota estaven els mecanismes. La graderia estava elevada amb un mur. 
Necròpolis paleocristiana→ Fora de la ciutat, del segle III d.C, la tipologia dels sepulcres és molt variada: des de les tegulae, mausoleus o sarcòfags.

Monuments/Llocs:

Aqüeductes→ Tarraco es va construir 3 aqüeductes conduien l’aigua del riu al nucli urbà. Més conservat “el pont del diable”. 

Les pedreres→ Tarraco necessitava moltes pedres per la quantitat de construccions. Important “ Pedrera del Mèdol”.

La torre dels Escipions→Monument funerari al costat de la via Augusta. Base quadrada i 3 cossos suportats. Façana hi ha figura dels déus.

L’arc de berà→ Arc senzill, 1 obertura, 8 pilastres estil corinti, que sostenen una inscripció amb el nom de Luci Licini Sura.

Vil·les→ es van construir luxoses viles a causa de importancia de la ciutat. Va ser un monument funerari també.

Columbari→ Vila-rodona.- Situada l’'Alt Camp, és la mostra més clara que els romans també van utilitzar com a sistema de ritual religiós la incineració.

cum laude "amb lloança, amb elogi". Màxima qualificació en una tesi: excel·lent cum laude. 

honoris causa "per honor". S'utilitza en l'expressió "doctor honoris causa". Persona que ha rebut el més 

alt grau acadèmic a títol d'honor, per la fama o els mèrits que acredita. 

aurea mediocritas "moderació d'or". El terme mitjà ideal, el punt just òptim entre els extrems, tot defugint 

els excessos. És del poeta Horaci. 

beatus ille "felíç aquell". Elogi de la vida tranquil·la del camp, allunyada del bullici, les ambicions i els 

maldecaps de la vida urbana. 

captatio benevolentiae "captació de la benevolència". Recurs retòric per guanyar-se la predisposició del 

públic en una aparició, un discurs, una entrevista, etc. 

carpe diem "aprofita el dia"