Història de la Societat Bizantina i l'Islam: Diferències i Influències

La societat bizantina va ser reemplaçada pel grec com a llengua oficial. L'emperador era anomenat basileu. El patriarca era la màxima autoritat. L'imperi estava dividit en províncies que eren themes. Diferències entre l'Església Catòlica i Ortodoxa: la catòlica creu en el papa, els altres no. El matrimoni s'ha de mantenir sempre, i en els ortodoxos creuen en la separació. S'usen imatges religioses i en els ortodoxos no. En la catòlica és molt popular a la zona occidental i a l'ortodoxa a l'oriental. La cultura i l'art van ser molt influïts pels grecs; eren grans construccions amb un sistema de cúpules i arcs, tenien una planta de creu grega i estaven decorades amb mosaics o icones.

Imperi Carolingi: el poder el duia l'emperador. Ocupava només l'antiga Gàlia, la península itàlica i la Europa central. Carles Martell va dirigir l'exèrcit contra els musulmans i els va derrotar en la batalla de Poitiers (732). Pipí el Breu es va convertir en rei dels francs i va fundar la dinastia carolíngia. Per defensar les fronteres, van crear les marques, que eren territoris fronterers amb nombroses tropes dirigides pels militars. Per a governar més eficaçment, van dividir l'imperi en comtats. Per a supervisar el compliment dels mandats, van crear el missi dominici, que eren inspectors que vigilaven els comtes i marquesos. Carlemany va ser succeït pel seu fill Lluís. La signatura del Tractat de Verdun (843) va suposar la divisió de l'imperi: el d'Occident a Carles, el central a Lotari i el d'Orient a Lluís.

Islam: es destaca per la Meca. Mahoma va ser el creador de l'islam, nascut el 570. Va predicar la religió a la Meca, però l'any 622 es va refugiar a Medina.

Va morir l'any 632; tota Àrabia ja s'havia convertit a l'islam.

Preceptes de l'islam: professió de fe, el musulmà ha de manifestar públicament la seva creença.

Han d'orar cinc vegades al dia; des de l'alba fins al vespre han de fer dejuni durant el mes de Ramadà. Almenys una vegada a la vida, han d'anar a la Meca. Els musulmans han d'ajudar els necessitats.

Etapes de l'islam: califat ortodox, va ser una expansió ràpida per les zones pròximes d'Aràbia. Omeia: es va produir la primera victòria d'Omeia, que va traslladar la capital a Damasc. Els califes van protagonitzar una espectacular expansió. Abàssida: es va establir una nova dinastia; les províncies es van proclamar califes. Els mongols van conquerir Bagdad i els turcs van conquerir la capital de Constantinoble. L'expansió territorial es va detenir, però la religiosa no.

Organització política: califa: màxima autoritat política, religiosa i militar; visir: primer ministre; emir: el que governa en un emirat; cadi: era el jutge.

Arquitectura: utilitzaven materials senzills com la rajola i la fusta. Els edificis es cobrien amb voltes i cúpules decorades i utilitzaven pilars i columnes. Presenten molts jardins. Hi havia tres tipus d'arc: ferradura, estrep, obulat i entrecreuat.

Activitats: causes de la decadència urbana: la crisi de Roma va fer que els habitants estiguessin insegurs. L'abandonament de les ciutats i la pèrdua de població van fer que els impostos pujessin. Causes de la ruralització o conseqüències: els sectors poderosos es van traslladar a les seves viles rurals, els grups menys afavorits es van traslladar al camp per a ser treballadors i les grans propietats rurals es van començar a fer autosuficients.

Per què l'Imperi Bizantí es va allunyar de Roma: canvi de llengua perquè van usar el grec com a llengua oficial, van tenir una religió diferent, es va reconèixer el cristianisme ortodox, i les pèrdues de terres a l'Occident.

Diferències entre l'art visigot i bizantí.

Visigot: decoració austera, dimensions menudes, planta de creu llatina, amb arcs i ferradures.

Bizantí: luxe extraordinari de materials, grans proporcions, planta amb creu grega, arcs amb semicúbics i de la volta.

Regnes germànics: a Gàlia es van establir els francs, visigots i burgundis; a Itàlia, els ostrogots i llombards; a Britània, els anglos i saxons; a Hispània, sueus i visigots; i al nord d'Àfrica, els vandals. Van tenir una nova estructura de poder i el llatí va continuar sent la llengua oficial.

Regne visigot: al 409, els pobles germànics entren a Hispània espentats pels huns. Els visigots van expulsar els vandals i alans cap a Àfrica i van arraconar els sueus a Galícia. Es van establir al sud de Gàlia, on van formar el Regne de Tolosa. Al 507 van ser derrotats pels francs en la batalla de Vouillé; al 554 i al 711 van arribar els musulmans a Hispània i l'organització política es va fomentar: va ser una monarquia forta i hereditària. Van tenir el control de tot el territori peninsular gràcies a l'expulsió dels sueus (585) i dels bizantins (624). Al 587, el rei Recaired va convertir-se al catolicisme, una monarquia hereditària amb una expulsió dels sueus al 585 i dels bizantins al 624.

El catolicisme: va ser la creença oficial; en llatí es redactaven els tractats i lleis.

Imperi Bizantí: la seva capital va ser Constantinoble, fundada per l'emperador Constantí. Es va convertir en la nova Roma amb l'objectiu de restaurar-la. Bizanci va gaudir d'aquesta etapa d'una gran prosperitat econòmica gràcies a l'agricultura i al desenvolupament de l'artesania. Al setge VII, Bizanci va perdre gran part de les conquestes de Justinià. Els turcs otomans van conquerir la major part de l'imperi i, l'any 1453, es van apoderar de Constantinoble, i va desaparèixer.