Història de la Revolució Francesa (1789-1799)

1. Revolució Francesa

Causes

Males collites, marginació política de la burgesia i crisi financera.

Inici

Es va iniciar per una revolta de l'aristocràcia. Els privilegiats es van negar a pagar impostos, i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals, l'únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal. Els representants del tercer estat van exigir la doble representació, la deliberació conjunta i el vot per persona (ja que el tercer estat era la majoria de la població de la nació). Com que el monarca i la noblesa només van acceptar la doble representació, els diputats del tercer estat es van erigir en Assemblea Nacional i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.

2. Les etapes de la Revolució Francesa

Fases de la Revolució

• Monarquia constitucional (1789-1792): Burgesia conservadora que aspira a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l'Antic Règim i imposar el liberalisme.
• República democràtica (1792-1794): Burgesia radical i sectors populars desitjaven una transformació profunda de la societat en un sentit democràtic i igualitari.
• República burgesa (1794-1799): Retorn al poder de la burgesia conservadora, que va consagrar el predomini dels propietaris.

3. Monarquia constitucional

1789: L'Assemblea Nacional va iniciar un procés reformista per convertir França en una monarquia parlamentària i constitucional.

1791: Constitució (separació de poders, sobirania nacional i igualtat legal dels ciutadans, encara que van reservar al rei el dret de veto. També es va establir el sufragi indirecte i censatari on la gent pobra no tenia dret a votar (ciutadans passius) i els que tenien certes riqueses sí que podien.

Després de l'aprovació de la constitució es va formar una assemblea legislativa, en la qual es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans. També es van expropiar els béns de l'Església, que van ser declarats béns nacionals (desamortització) i venuts a particulars.

Les reformes del període 1789-1791 satisfeien els grups burgesos, perquè els concedien drets polítics i llibertat econòmica. Però el nou règim també comptava amb molts opositors com per exemple la noblesa, que volia recuperar els seus privilegis, o el clergat, que estava descontent davant de la desamortització i la monarquia, que conspirava per enderrocar l'assemblea.

Els sectors populars també van mostrar el seu descontent davant la restricció del sufragi als que posseïen béns o diners i l'encariment del cost de la vida.

Com que la revolució no volia la monarquia, ella mateixa va marxar de França cap a Àustria, però desprestigiada va tornar a la capital i va fer saber el seu rebuig al procés revolucionari.

1792: L'Assemblea legislativa declara la guerra a Àustria, però Àustria va envair França fins a les portes de París.

1792: Els sans-culottes van assaltar el palau, van empresonar el monarca i van proclamar la república.

4. República democràtica

La República va quedar en mans dels girondins, que van convocar eleccions per sufragi universal masculí per la nova Convenció Nacional. La Convenció va dur a terme un judici contra el rei Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta, que van ser acusats de traïció i condemnats a la guillotina. La mort del rei va formar una aliança de les monarquies europees contra la França revolucionària.

El 1793 els jacobins van aconseguir el poder i van detenir els principals dirigents polítics girondins. En el mateix any van promulgar una nova constitució basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat. L'executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació Pública, que va concentrar tot el poder en Robespierre.

La República va impulsar la política del Terror i van castigar amb presó i mort als sospitosos contrarevolucionaris (Llei dels Sospitosos). Per respondre als anhels dels sans-culottes, el Comitè de Salvació Pública va aprovar una sèrie de lleis socials: el control de preus i dels salaris (Llei de Màximum), la distribució de béns dels contrarevolucionaris entre els indigents, la venda de les terres del clergat en petits lots i la instrucció obligatòria.

El 1794 els perills van disminuir: les revoltes interiors havien estat sufocades i els exèrcits francesos s'imposaven als de la coalició estrangera. De manera que mitjançant el cop d'Estat de Termidor, el 1794, van ser derrocats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins.

5. La República Burgesa

Després del cop d'Estat, la burgesia conservadora va tornar a agafar el control de la Revolució. Es va elaborar una nova Constitució que atorgava el poder executiu a un govern col·legiat (Directori), restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres (el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians).

El nou govern pretenia tornar als principis de la Constitució del 1791. Per fer-ho va clausurar i perseguir els jacobins, va derogar la Constitució de 1793 i va anul·lar totes les mesures d'aquell període.

L'aristocràcia s'oposava al liberalisme de la nova república. El 1799, un jove general, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia va donar un cop d'Estat que va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat.