Història de la Reforma Agrària i Guerres Púniques a Roma

Reforma Agrària i Mari/Sula

Reforma Agrària

Tiberi i Gai Grac → tribuns de la plebs.

Intenten dur a terme alguna reforma agrària.

Les solucions topen amb els interessos dels latifundistes.

Assassinats (noblesa).

Les seves idees continuen vigents.

Guerra Social

Ruptura política: optimates i populares.

Guerra social: diferències entre els romans i els itàlics.

Itàlics: no considerats ciutadans → reclamen equiparació.

Els itàlics són derrotats però aconsegueixen el seu objectiu.

S’aproven tres lleis segons les quals es concedeix la ciutadania romana a tots els itàlics.

Segle I aC: Primeres Intents de Consolidar el Poder Personal: Mari i Sul·la

Inici I aC → primeres intents unipersonals d’acaparar el poder.

Disputes entre optimates i populares.

Mari: (homo novus) representant del partit populares. Elegit cònsol 6 vegades.

Sul·la: representant dels optimates.

Sul·la se’n va a lluitar a l’Àsia Menor.

Mari s’apodera de Roma i imposa terror entre els ciutadans → dicta condemnes a mort.

Mari torna a ser elegit cònsol però mor dos anys després.

Sul·la torna a Roma i es venja dels seus enemics → publica llistes amb el nom dels senadors que condemnava a mort.

Sul·la es proclama dictador i exerceix el càrrec fins a la seva mort (79 aC).

Revolta dels Esclaus i Península Itàlica

Revolta dels Esclaus

73 aC: rebel·lia dels esclaus a Roma.

Espàrtac.

Objectiu: fugir de la península Itàlica, retornar als llocs d’origen i deixar enrere l’esclavatge.

La revolta s'estén per tota Itàlia.

Els esclaus derroten diverses vegades els exèrcits romans.

Derrotats per Cras i Pompeu.

Espàrtac i altres són crucificats al llarg de la via Àpia.

La situació dels esclaus millora després de la revolta.

Conquesta de la Península Itàlica i Mediterrània

Derrota dels etruscos.

Expansió per Itàlia central (aliances o força).

Invasió dels gals 🡪 hegemonia a Itàlia central.

Primera meitat del segle IV aC: samnites i Magna Grècia.

Mentrestant a Roma…

• Conflictes interns.
• Desequilibris entre patricis i plebeus.
• Revolta dels plebeus: Mont Sacre.
• Per evitar-ho 🡪 nomenament de tribuns de la plebs.
• Llei de les XII taules.

Guerres Púniques

Conquesta de la Mediterrània (272-27 aC)

Guerres púniques 🡪 cartaginesos vs romans.

Primera Guerra Púnica

• 23 anys (264-241 aC).
• Messana.
• Els romans vencen i s’apoderen de Sicília, Còrsega i Sardenya.

Segona Guerra Púnica

• Cartaginesos 🡪 Hispània (Amílcar Barca).
• Setge de Sagunt (219 aC).
• Anníbal.
• 218 aC 🡪 Gneu i Publi Corneli Escipió.
• Batalla de Zama (202 aC).
• Els romans s’apoderen de part de la península Ibèrica.

Tercera Guerra Púnica

• Recuperació econòmica de Cartago.
• Publi Corneli Escipió Emilià.
• Destrucció de Cartago (146 aC) 🡪 conquesta romana de part del nord d’Àfrica.

Conquesta de la Península Ibèrica

Alguns territoris ja conquerits.

Hispània Ulterior i Hispània Citerior.

Resistència: 154 aC 🡪 revolta de Viriat.

Mort de Viriat (139 aC) i destrucció de Numància (133 aC) 🡪 romanització definitiva.

Conquesta d’altres territoris.

I aC 🡪 expansió.

Conquesta de Numídia, lluites a Orient (Grècia i Àsia), Il·líria, Armènia, Xipre.

Organització de territoris de la Gàl·lia, Germània i Britània.

Conquesta d’Egipte.