Història de la Postguerra Mundial: EUA, Europa, Japó i URSS

1. Els Estats Units: L'Afermament de la Potència Americana

Després de la Segona Guerra Mundial

El predomini dels EUA es va basar en tres pilars:

• Superioritat tecnològica i econòmica
• Prestigi polític
• Potència militar

Els Estats Units es van centrar en dos objectius:

• Mantenir la seva supremacia
• Frenar l'expansió comunista

El 1947, els EUA van desenvolupar un programa d'ajuda a Europa (Pla Marshall) i van fomentar la creació de l'OTAN amb l'objectiu d'aïllar la Unió Soviètica.

L'Evolució Política

Demòcrates i republicans es van rellevar en el poder. Els demòcrates, partidaris de promoure lleis socials, van governar fins al 1953. Aleshores, els republicans van accedir al poder amb un gir conservador i anticomunista.

A partir de 1960, la posició dels EUA va començar a erosionar-se:

• Econòmicament, van haver d'afrontar la competència europea i japonesa.
• Socialment, l'existència d'un ampli sector de pobres i marginats, i la discriminació racial van generar tensions.
• Políticament, la URSS, amb míssils capaços d'arribar als EUA, representava una amenaça.

Kennedy va guanyar les eleccions del 1960 i va retornar la confiança als EUA: va rellançar l'economia i la tecnologia, i va fer front a les desigualtats socials i racials. El seu assassinat el 1963 va donar pas a la presidència de Johnson.

American Way of Life

El creixement econòmic dels EUA el 1950 va mostrar al món un nou model de vida basat en l'abundància i el consum. Aquest model, però, tenia un costat negre: discriminació racial, exclusió dels aturats i jubilats...

Als anys 60, aquest model social va començar a ser contestat per organitzacions de població negra que es van radicalitzar (Black Panthers), i per la joventut, tant a nivell intern com internacional.

2. Europa Occidental (1945-1973)

La Reconstrucció d'Europa

Després de la Segona Guerra Mundial, els països europeus estaven arruïnats. Europa occidental va prendre una sèrie de mesures, fixant el dòlar com a moneda d'intercanvi i creant organismes per a la reconstrucció postbèl·lica.

La proposta més important va ser l'ajuda econòmica dels EUA a Europa (Pla Marshall), gestionada a través de l'OECE fins al 1952.

El 25 de març de 1957, Alemanya, Itàlia, França, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg van signar el Tractat de Roma, que va donar origen a la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

Creixement Econòmic

Als anys 50, Europa va experimentar un fort creixement econòmic, amb taxes anuals del 5% al 7,5%. Va millorar la renda per habitant, van pujar els salaris, els índexs d'atur van ser baixos, i molts països van iniciar la modernització dels aparells productius, amb noves indústries.

Aquest creixement va anar acompanyat de la intervenció de l'Estat en matèria econòmica, amb nacionalitzacions d'indústries i plans de desenvolupament amb un marc laboral progressista. La incorporació massiva de la dona al treball va generar canvis notables en el model familiar i social.

La Democràcia a Europa

El creixement econòmic va anar acompanyat de la consolidació de sistemes polítics democràtics. Les forces polítiques s'agrupaven en conservadors, partidaris de la restricció de l'Estat i la lliure competència, i socialdemòcrates, partidaris de reformes en benefici de les classes més desfavorides.

El model europeu, amb el pes de la socialdemocràcia, es va diferenciar per una més gran protecció social dels ciutadans per part de l'Estat, fins al punt d'anomenar-lo Estat del benestar.

A finals dels 60 van sorgir a Europa moviments alternatius de joves amb noves reivindicacions.

3. Japó

L'Ocupació Americana

Japó va ser ocupat per les forces dels EUA, que van establir un sistema polític democràtic occidental. El 1946 es va imposar una reforma que suprimia l'origen diví de l'emperador i en limitava el poder, instaurava un sistema parlamentari i garantia els drets humans. Els EUA van veure en Japó el seu millor aliat asiàtic.

Miracle Econòmic

En 20 anys, Japó, que havia patit dues bombes atòmiques i estava destrossat, es va convertir en la segona potència mundial econòmica. Aquest "miracle japonès" va tenir una taxa anual de creixement del 10% durant 25 anys. Les causes van ser:

• L'ajuda dels EUA i el fet de no tenir despeses militars.
• La coexistència de grans grups industrials i financers.
• Una inversió molt alta i un gran esforç d'innovació tecnològica.
• Superabundància de mà d'obra i una cobertura social escassa.

L'èxit es va centrar en l'alta tecnologia, i Japó es va convertir en el primer exportador mundial.

Peculiaritats

1. Disciplina del treball molt rigorosa, que comportava una producció alta.
2. Treball assegurat per tota la vida, que afavoria la lleialtat a l'empresa.
3. Una de les densitats urbanes més altes del món.
4. Degradació del medi ambient, evident en el creixement accelerat.

4. La Unió Soviètica

Reconstrucció Econòmica

La Unió Soviètica va sortir destrossada materialment de la guerra, però reforçada en el seu paper de líder comunista. Va reconstruir la seva economia i va assolir el nivell de producció anterior mitjançant una intensa mobilització. La reconstrucció es va centrar en la indústria pesant, amb l'objectiu d'esdevenir una gran potència industrial comparable als EUA. Aquest creixement econòmic, però, va originar un model profundament desequilibrat, amb una indústria pesant que produïa una feblesa en la indústria del consum.

Societat Soviètica

La societat soviètica es dividia en dos grans grups: assalariats i llauradors, i treballadors intel·lectuals i professionals. La classe dominant estava formada pel poder polític vinculat al Partit Comunista. L'accés de la població a béns de consum, reduït durant la postguerra, va millorar a partir de 1956.

La Desestalinització de l'URSS

Stalin, mariscal de l'URSS, cap del Partit Comunista i del govern, es va convertir en el dirigent absolut de l'URSS, amb un culte a la seva persona. Després de la seva mort el 1953, es va iniciar un període de canvis. Al XX Congrés del PCUS, el 1956, es va iniciar la desestalinització, amb el reconeixement dels greus errors del període anterior. Khruixov va accedir al poder imposant un programa de reformes, amb una política exterior de coexistència pacífica. Aquestes reformes van ser paralitzades el 1964 per una nova direcció encapçalada per Brejnev, que va governar des de 1966 fins a la seva mort el 1982. Durant aquest període, es va tornar a imposar un control ideològic i polític ferri (immobilista), que va agreujar els desequilibris econòmics.

5. Expansió del Comunisme

A l'Europa oriental, a partir de 1945, es van conformar règims polítics de "democràcia popular", amb governs de front nacional formats per diferents partits polítics. Aquests governs van desenvolupar programes de reconstrucció basats en el repartiment de propietats agrícoles entre els llauradors, la nacionalització de grans empreses i la banca, i la posada en marxa de la indústria pesant. Aquests països van evolucionar cap a un alineament amb la Unió Soviètica i es van integrar en el COMECON, una mena de mercat comú de l'àrea soviètica. El 1955 es va crear el Pacte de Varsòvia.

El model soviètic va ser molt atractiu per a països sense tradició democràtica i amb problemes econòmics i socials, com a l'Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica.

6. Crisi Econòmica dels Països Industrialitzats

Fi del Creixement

La crisi greu del 1973-1974 va tenir diverses causes: l'augment dels costos, la reducció dels beneficis, la creixent dificultat per assegurar el mercat per als productes, i la crisi del petroli, que va augmentar el preu del cru i va produir una alça dels preus, un descens de les vendes, una crisi en les empreses i un augment de l'atur.

Com a conseqüència, només les empreses més fortes van sobreviure, es va produir una concentració del poder econòmic, i algunes empreses es van traslladar a països del Tercer Món (deslocalització industrial).

Europa enfront de la Crisi

La crisi va desestabilitzar les polítiques socials i econòmiques. Els governs socialistes o socialdemòcrates van apostar per una forta intervenció de l'Estat, que va tenir com a conseqüència un increment de la inflació i un augment del nombre d'aturats. El fracàs d'aquesta política va portar al poder governs conservadors. En aquest context, va créixer el suport a un projecte d'unitat europea.

Crisi de la Política Exterior dels EUA (1973-1988)

La crisi va afavorir l'agreujament de la tensió internacional. Els EUA van haver de retirar-se del Vietnam. El nou president nord-americà, Ronald Reagan, va reafirmar la seva política exterior intervencionista. L'URSS va donar suport als sectors dissidents dels països socialistes.

7. Crisi i Fonament del Comunisme

Problemes del Model Soviètic

L'URSS, tot i ser la segona potència militar del món, tenia problemes econòmics molt greus. La imposició del model soviètic a l'Europa de l'Est no es va fer sense problemes. A Hongria, per exemple, es va produir una revolta que va ser reprimida per l'URSS amb afusellaments.

Les Reformes de Gorbatxov

Mikhaïl Gorbatxov, secretari general del Partit Comunista soviètic, va iniciar un procés reformista per fer front als problemes de l'URSS. Va proposar la *perestroika*, un pla per revitalitzar l'economia i augmentar la producció a partir de la introducció de l'esperit d'empresa, la noció de mercat i la innovació tecnològica. La *glasnost* va suprimir la censura, va introduir una certa democratització, va suprimir el monopoli polític del Partit Comunista, va reconèixer altres partits, i va iniciar una reforma institucional. El 1990 es van convocar les primeres eleccions lliures a la presidència de la República de Rússia.

En política exterior, Gorbatxov va procurar el diàleg amb els EUA.

Desaparició del Bloc Soviètic

El moviment reformista va acabar amb els règims comunistes a Europa. El procés es va iniciar a Polònia, on unes eleccions el 1989 van ser guanyades pel sindicat catòlic Solidaritat, enfrontat al partit comunista. El nou govern, presidit per Lech Walesa, va expressar el seu desig d'aproximar-se al model occidental. A Alemanya Oriental, el novembre de 1989, es va aconseguir l'obertura del Mur de Berlín. El 1990 es van celebrar eleccions i es va signar el tractat d'unificació.

Dissolució de l'URSS

El 1991, amb Gorbatxov absent, un grup de militars va protagonitzar un cop d'estat a Moscou, que va ser vençut per la resistència russa. Això va accelerar la desaparició del règim comunista. L'URSS va acabar dividida en 15 repúbliques independents. Gorbatxov va dimitir. La Federació Russa va heretar molts problemes de l'URSS: enfrontaments ètnics, crisi econòmica i una ràpida privatització.

8. La Postguerra a Espanya

Efectes de la Guerra

El 1939, Espanya estava destrossada per la guerra civil, que va comportar un enfonsament demogràfic. La indústria, l'agricultura i les vies de comunicació i transport van patir danys importants, i la producció havia caigut dràsticament.

Intervencionisme i Autarquia

La política econòmica del franquisme es va caracteritzar per la intervenció de l'Estat. El règim aspirava a l'autarquia econòmica, basada en l'autosuficiència i el foment de la producció nacional. Per fomentar el desenvolupament de la indústria es va crear l'Institut Nacional d'Indústria (INI). Es va seguir una política proteccionista.

Estancament

L'autarquia va ser un desastre. L'agricultura, la indústria i el comerç van tenir un creixement molt lent.

9. Desarrollismo (1959-1973)

El règim franquista va iniciar una reorientació impulsada per alguns ministres vinculats a l'Opus Dei. Aquests tecnòcrates van promoure una obertura econòmica que va fer possible l'aproximament a Europa i va afavorir el desenvolupament industrial. La Falange va perdre protagonisme, desplaçada pel Movimiento Nacional. Es van elaborar noves lleis, com la Llei de Principis Fonamentals del Movimiento i la Llei Orgànica de l'Estat, que van definir el règim com una "democràcia orgànica". El successor designat de Franco va ser Joan Carles de Borbó.

Pla d'Estabilització

L'objectiu del Pla d'Estabilització era passar d'una economia tancada i amb un fort control estatal a una economia vinculada als circuits internacionals i amb un pes més gran de la iniciativa privada. El govern va posar en marxa diversos Plans de Desenvolupament.

Puixança Econòmica

Entre 1959 i 1973, Espanya va créixer econòmicament a un ritme superior a la mitjana europea. Es va produir un gran creixement de la indústria, l'agricultura, el sector serveis i el comerç exterior. La renda nacional es va incrementar, va augmentar el poder adquisitiu i els salaris, i va millorar el nivell de vida.

Creixement Desequilibrat

La clau del desenvolupament dels anys 60 va ser la vinculació a l'economia de l'Europa occidental. No obstant això, l'economia espanyola era poc competitiva.