Història i Mitologia de l'Antiga Grècia: Filòsofs, Poetes i Herois

L'Escola d'Elea

Parmènides (515-425 aC)

Deixeble del pitagòric Amínies, Parmènides va fundar l'escola d'Elea, a la Magna Grècia. El seu poema Sobre la naturalesa, dividit en tres parts (proemi, via de la veritat i via de l'opinió), narra en el pròleg un viatge en un carruatge guiat per les filles del sol. Parmènides volia transmetre als seus lectors que la veritat havia estat revelada per la deessa encarregada de la seva custòdia.

Parmènides va descobrir el principi lògic de no-contradicció, i a la via de la veritat, el va impulsar al coneixement de la realitat. Prescindint dels sentits, que considerava enganyosos, va confiar en la raó. Partint de "l'ésser és, el no-ésser no és" i aplicant el principi de no-contradicció, va deduir les següents propietats de l'ésser:

1. Etern, infinit en el temps, indestructible i ingenerat.
2. Immòbil i immutable.
3. Un etern present.
4. Únic, indivisible, massís.
5. Intel·ligible.
6. Limitat en l'espai i esfèric.

Zenó d'Elea (504-420 aC)

Deixeble de Parmènides, Zenó va defensar la doctrina del seu mestre davant les crítiques dels pitagòrics. El seu objectiu era demostrar la impossibilitat lògica d'una tesi pitagòrica. Les seves famoses apories (impossibilitats) contra la pluralitat i la divisibilitat de l'ésser qüestionaven la validesa del coneixement sensible davant el racional. Zenó, fidel al seu mestre, va declarar il·lusòria l'experiència.

Melissos de Samos

Deixeble i seguidor de Parmènides, Melissos va corregir una contradicció del seu mestre: si l'ésser és únic i etern, com pot ser infinit en el temps però limitat en l'espai? Melissos va afirmar que l'ésser és també il·limitat o infinit en extensió.

Poesia i Teatre Grec

Homer (VIII aC)

Considerat el primer i més important poeta de l'antiguitat, Homer, cec com els augurs i profetes, simbolitza la intel·ligència que veu amb els ulls interiors. Les seves obres, la Ilíada i la Odissea, testimonien una tradició oral transmesa pels aedes (recitadors). Destaquen l'exaltació de l'home amb mentalitat hel·lènica: força, amistat, amor, astúcia (Ulisses), fidelitat (Penèlope). Els herois, més humans, són admirats pel poble i s'acosten als déus, però també són envejosos i fràgils.

Safo (segles VII-VI aC)

Una de les poetes més importants de Grècia, Safo representa la culminació del gènere líric. En la seva poesia, expressa sentiments, el present, el món etern, l'oblit, la soledat i l'odi.

Eurípides

Poeta i dramaturg grec, la seva obra, influïda pels filòsofs de la seva època, analitza les passions amoroses i el caràcter femení. En una de les seves obres, representa Fedra, enamorada d'Hipòlit, fill del seu marit Teseu. Fedra se suïcida pel desinterès del jove, i la deessa Afrodita el castiga.

Sòfocles

Poeta tràgic grec, va perfeccionar la tècnica teatral i va introduir el tercer actor. Obres destacades: Antígona, Èdip rei, Electra, Les Traquínies. En Èdip rei, Èdip mata Laios, el seu pare, i es casa amb la seva mare, Iocasta. En Antígona, malgrat les ordres de Creont, Antígona i Ismene volen tractar igual els seus germans morts, Etèocles i Polinices.

Mites i Llegendes

Mar Egeu

Al voltant del mar Egeu es van desenvolupar dues grans cultures, la minoica i la micènica, representades simbòlicament pel mite del Minotaure.

Creont

Personatge de la mitologia grega, Creont va ser rei de Tebes en tres ocasions. A l'obra Antígona, de Sòfocles, prohibeix donar sepultura a Polinices. Antígona el desobeeix i és condemnada a mort. El fill de Creont, Hemó, promès d'Antígona, se suïcida, i la seva esposa també.

Jason i Medea

L'obra d'Eurípides narra la missió de Jason de trobar el velló d'or. Amb l'ajuda de Medea, enamorada de Jason, aconsegueixen el velló. Jason havia promès casar-se amb Medea, però a Corint es promet amb la princesa. Medea, com a venjança, enverina la princesa i mata els seus fills amb Jason, abans de fugir a Atenes.

Velló d'Or

Pell de xai amb propietats màgiques que es trobava a la Còlquida.

http://www.fao.org/docrep/013/i1820s/i1820s01.pdf