Història i Importància d'Emèrita Augusta

Emèrita Augusta

Història: Es funda l’any 25 aC per l’emperador August, han de portar soldats veterans de les guerres càntabres, els soldats que havien vingut provenen d’aquesta guerra. Es passa a dir Colònia Augusta Emèrita. Punt estratègic per controlar l’interior de la península; a més, hi havia el riu Guadiana, això feia que fos una zona molt fèrtil. Hi havia moltes matèries primeres (or, camps fèrtils, pedra, ferro) que eren rics en materials, per això va ser tan important. També era important perquè unia la Via de la Plata amb altres vies. Va ser capital de la província de Lusitània a partir de l’any 15 aC, aquesta quedava a l’interior de la península. S I i II dC, la ciutat es converteix en la típica ciutat romana gran, ho tenia tot (teatre, circ, amfiteatre, necròpolis, fòrum...) passa a ser una ciutat molt rellevant. S III i IV dC, hi va haver una reforma, passa al poder Dioclecià i Emèrita Augusta, va passar a ser capital de Dioclesi de les Hispanies (canvia el nom de la província), i passa a ser una de les millors ciutats de l’imperi i de les més grans. En aquest període es construeixen moltes mansions, anava gent molt rica, i també moltes villae rurals. Hi havia diners.

Al segle V els pobles germànics, venen del nord, ataquen Emèrita Augusta, però no la destrueixen, perquè al segle VI passa a ser la capital del regne visigot, però hi havia un problema, i és que la cort no estava a Emèrita sinó que es trasllada a Toledo.

Va perdre el poder polític i va guanyar el poder eclesiàstic, va passar a ser una ciutat d'esglésies, monestirs, basíliques.

Aquesta importància que tenia Emèrita Augusta dura fins al 713 dC, quan els àrabs conquereixen tota la península.

La ciutat tenia 80 hectàrees, vivien 50 mil habitants, es va fer seguint el model de planta hipodàmica. Tenia cardos i decumanus. A cada punta dels carrers hi ha una porta. Hi ha 4 entrades, una a cada extrem del carrer principal.

Aquesta ciutat tenia 2 fòrums, no estan al centre de la ciutat sinó que estan seguint un el cardo i l’altre el decumanus. El 1r fòrum és el municipal: Trobem un pòrtic de columnes i dins hi ha el temple de Diana, temple de culte imperial, però històricament se li ha dit Temple de Diana, tot i que no era en honor a la deessa.

El 2n fòrum és el provincial. Es conserva una porta anomenada popularment l’arc de Trajà (tot i que no ho va construir Trajà) que comunica els dos fòrums. La ciutat tenia un turó, era una zona dedicada al teatre i l’amfiteatre. Teatre→ es va fer entre l’any 16 o 15 aC. Per fer les grades van aprofitar la baixada del turó, hi cabien 6000 espectadors. Amfiteatre→ es va construir l'any 8 aC, hi cabien 15000 espectadors. El circ es troba fora de les muralles→ es va construir el segle I dC i cabien 30000 espectadors.

Domus→ les de dintre de la ciutat són les típiques domus romanes, en canvi, les domus que es troben fora de les muralles, es diferencien en 2: Casa de l’Amfiteatre i Casa de Mitreu. Eren cases de gent molt adinerada. Ho sabem perquè es conserven mosaics i pintures. El més conegut és el de la casa de Mitreu, el mosaic cosmològic. Trobem també un pont romà que travessa el riu Guadiana, va ser restaurat més d’un cop, però és l’original. Aqüeductes→ la ciutat té 3 aqüeductes, el més conegut és l'aqüeducte dels Milagros. L’aigua sortia de dos embassaments que hi havia a prop.

Parts conservades: Dins de la ciutat: Restes del teatre, de l’amfiteatre i del temple. Algunes parts de la muralla. Cases senyorials, importants. L’arc de Trajà.

Fora de la ciutat: Una part del circ. Trossos dels 3 aqüeductes. Una necròpolis. El pont (tot i que s’ha conservat). Cases senyorials (casa de l’Amfiteatre i casa de Mitreu).

Virgili: Publi Virgili Maró. Va néixer l’any 70 aC a Màntua (Itàlia), el seu pare era pagès, prové d’una família humil, però, tot i això, el seu pare va poder pagar-li uns estudis a Milà i a Roma. Quan va estar a Roma va escriure una obra que el va fer famós anomenada Les Bucòliques (llibre amb 10 poemes i es tracta d’un diàleg entre pastors, aquests parlen de l’amor, la política, la societat). Gràcies a aquesta obra arriba al cercle de Mecenes (cercle dedicat a Mecenes i un conjunt d’escriptors escrivien per l’estat). Ja estant dintre d’aquest cercle va rebutjar viure a Roma i va anar a viure al camp. Quan està al cercle de Mecenes escriu les Geòrgiques (la vida al camp, l’agricultura, la ramaderia). Era una persona tímida i no es va casar mai. Va centrar la gran part de la seva vida en escriure L'Eneida. L’any 19 aC va morir tornant d’un viatge a Grècia. Havia anat a Grècia per inspirar-se per fer la seva obra (Eneida).

Èpica llatina: narració en vers sobre herois que superen gestes difícils amb l’ajuda de divinitats. Personatges: déus, herois, fills de divinitats, reis. L’èpica es relaciona amb l’origen mític d’un poble d’una civilització. L’èpica llatina s’inspira en l’èpica grega i el seu principal autor és Homer que va escriure la Ilíada i l’Odissea.

Primers autors: Livi Andrònic era grec, però va traduir al llatí l’Odissea. Nevi escriu Bellum Punicum (narra les guerres púniques des d'un punt de vista èpic). Enni: Escriu els Annals (històries narrades any per any des d'un punt de vista èpic). Ovidi: Les Metamorfosis (novel·la èpica). Virgili: l’Eneida.

Eneida: Llengua i estil: Tot i inspirar-se en Homer, hi ha moltes diferències. Homer a les seves obres busca que puguin ser recitades, en canvi, Virgili fa una composició en hexàmetres molt perfecta en llatí. La de Virgili és molt completa i rica a nivell de llengua i d’estil. Virgili va deixar l'obra inacabada a causa de la seva mort i va demanar que destruïssin l'obra original. Però August va decidir que no. Finalitat de l’obra: La principal finalitat és glorificar a August i a l’imperi. També serveix per tenir ben explicat aquest mite d’Enees i enllaçar-lo amb Ròmul i Rem. L’Eneida quan es va publicar es va convertir en la base de l'educació romana. L’Eneida es converteix en el poema nacional.

Eneida: encàrrec directe d’August, volia explicar els orígens de Roma, explica els orígens de Roma remuntant-se des de la guerra de Troia, també la feia per explicar que era descendent d’Afrodita i alguns herois.

Estructura: Té XII cants. Aquest es divideixen de 2 maneres: Del cant I al VI s’inspira en l’Odissea i Del cant VII a XII s’inspira en l’Ilíada.

Per temàtiques: I - IV: Dido i Cartago:

I: Tenim a Enees fill d’Anquises i de Venus, és acollit per la reina Dido de Cartago juntament amb el seu pare Anquises i el seu fill Ascani/Iulus després d’una tempesta mentre navegaven.

II i III: Eneas explica amb detall com va escapar de Troia i quines aventures va tenir fins a arribar a Cartago i tot això li explica a Dido.

IV: Eneas explica el romanç (romance) entre ell i Dido i com ella s’acaba suïcidant perquè Eneas l’abandona. Eneas marxa cap a Itàlia, perquè li apareix Mercuri i li demana que marxi.

Del V-VIII: El destí de Roma:

V: Anquises mort i hi ha uns jocs fúnebres que es fan a Itàlia.

VI: Eneas baixa a l'inframon perquè volia parlar amb el seu pare. L’entrada de l'inframon pels romans estava a Cumes (poble d’Itàlia). Baixa a l’inframon amb Sibil·la. Enees es troba en l’inframon amb Dido i (Dido) no li fa cas. També es troba amb Cèsar i August (futurs emperadors); això ho fa per justificar el seu futur poder. El pare d’Enees li diu a Enees que la seva missió és anar al Laci.

VII: A Laci, Enees es troba amb el rei Llatí que té una filla (Lavinia) compromesa amb Turn. En aquest punt s’inicia una guerra entre Turn i Enees (i els seus exèrcits).

VIII: Venus li encarrega les armes a Volcà per donar-li a Enees.

Del IX- XII: Guerra contra Turn:

IX: Turn ataca el campament troià i moren amics d’Enees.

X-XI: Pal·lant mor a mans de Turn i es fan uns funerals en honor a aquest heroi.

XII: Combat individual entre Enees i Turn. Enees mata a Turn i amb aquest combat s’acaba la guerra.

Llatinismes (6)

Ad Kalendas Graecas→ Mai.

Alea iacta est → La sort està llançada.

Audaces fortuna iuvat → La fortuna ajuda als valents.

De gustibus non disputandum → Sobre gustos no hi ha res a discutir.

Errare humanum est → Equivocar-se és humà.

Facta, non verba → Fets, no paraules.

Intelligenti pauca → A bon entenedor, poques paraules.

Mens sana in corpore sano.

Nihil novi sub sole → Res de nou.

Non plus ultra → No més enllà (el millor del millor).

Veni, vidi, vici → He vingut, he vist, he vençut.

Verba volant, scripta manent → Les paraules volen, els escrits perduren.

Llatinismes (7)

Cum laude → Amb excel·lència (matrícula).

Honoris causa → Per causa d’honor, s’utilitza molt després de doctorat premi per haver fet alguna cosa bona.

Aurea mediocritas → Ni molt ni poc (mitjà mitjà).

Beatus ille → Feliç aquell que viu al camp.

Etcètera → Etc.

Idem → El mateix.

In situ → En el lloc.

Inter nos → Entre nosaltres.

Per se → Per si mateix.

Post scriptum → Després d’escriure “post data”.