Història de l'Imperi Romà

Imperi Romà (3a etapa de Roma)

Va començar al 31 a.C, quan Octavi derrota a Marc Antoni o el 27 a.C quan torna a casa victoriós.

Alt Imperi

Octavi August (vol dir venerable), tots els successors passen a ser Cèsar August. A l'imperi només governa l'IMPERATOR.

El seu poder radica en tres fets:

• Imperium: dirigir l'exèrcit

• Tribunicia potestas: dirigir el senat

• Culte a l'emperador: es considera una divinitat.

Va ser proclamat Pater patriae (pare de la patria), Princeps Senatus (primer del senat), i Pontifex Maximus (màxima autoritat religiosa).

Bon emperador per: acaba amb les guerres civils. La seva etapa de govern és coneguda com Pax Augusta, S. 1 a.C, s'anomena també segle August.

Cercle de mecenes: cercle d'escriptors amb idees en comú per afavorir les lleis i les propostes de l'emperador (Virgili, Horaci...). Càstic amb impostos als solters i els que es separen. Embelleix Roma, 'm'he trobat una ciutat de raola i l'he deixat marbre'.

Matrimonis:

Escribònia

Segones núpcies es casa amb Lívia (mare de Tiberi). Passa a la història com una crack perquè va anar matant a tots els possibles successors, perquè així el seu fill pogués ser emperador.

Dinastia Julio-Claudia

- Tiberi (14 d.C- 37 d.C): A la primera etapa hi ha absència de conflictes. A la segona va empitjorar molt, el govern es va enfonsar i ell marxa a Capri (una petita illa de Roma) i governa des d'allà. Poc simpàtic, no cau bé als romans. Guardia pretoriana adquireix molta força, destaca SEJÀ, el cap.

- Calígula (37 d.C- 41 d.C): Tenia 25 anys i ha passat a la història com un emperador dolentíssim, es va gastar el patrimoni de Roma en orgies, festes. Mantenia relacions amb les seves germanes, i estava enamorat d'una d'elles. Proclama cònsol de Roma al seu cavall. Va ser assassinat amb 29 anys.

- Claudi (41 D.C- 54 d.C): Se li van atribuir defectes físics (coix, tartamut). Tenia molta cultura però de petit li van dir que es fes passar per tonto i així viure més, que si el veien intel·ligent el matarien. La seva primera etapa va ser molt bona, tenia formació, era culte. Va estendre la ciutadania romana. Es va casar fins a 4 vegades. La 3a esposa (Mesalina) no l'estimava, es casa per interès. La 4a esposa (Agripina), era la seva neboda, aquesta tenia un fill del matrimoni anterior (NERÓ), enverina a Claudi amb bolets.

- Neró (54 d.C- 68 d.C): Mal emperador. Li agradaven les arts i la música. Va cremar barris sencers de Roma per construir-se un palau (Domus Aurea), va culpar als cristians. Va ordenar que matessin a la seva mare i a Sèneca (filòsof, era mestre seu) perquè ja no confiava en ells. Es treu la vida, 'quin artista mor amb mi'.

Comença la crisi del 69, 4 emperadors en 1 any.

Dinastia Flàvia

Durant aquesta dinastia van haver de lluitar contra fenòmens meteorològics, l'erupció del volcà Vesubi a Pompeia i Herculà. Roma va patir un incendi i van haver de reconstruir-la. Amplien fronteres, milloren l'economia, i conquerixen Jerusalem. Construeixen l'amfiteatre Flavi. Van ser bons emperadors menys l'últim, Domicià.

Vespasià, Tit i Domicià: va adquirir molt de poder i volia prescindir del senat. Damnatio memoriae: consisteix en esborrar qualsevol rastre. No tenien hereus i acaba la dinastia.

Dinastia Antonina (o dels adoptats) 96-192 d.C

Els havien adoptat, no eren fills de sang.

Nerva (96-98): D'origen Hispà, tenia 70 anys.

Trajà (98- 117): Molt bon emperador. Es va passar part de la seva vida lluitant als campaments (emperador soldat).

Adrià (117-138): Anomenat GRAECULUS, era un fan del món grec. Anomenat també com l viatger. Amic anomenat Antínous.

Antoní Pius (138- 161): Poc popular, es queda a Roma tot el seu regnat.

Marc Aureli (161- 180): el trobem a la pel·lícula 'Gladiator', emperador filosòfic, escrivia en grec. Es va passar part de la seva vida lluitant. Únic que va cedir el tron a un fill seu.

Còmode (180-192): Un dels pitjors emperadors. Es gasta els diners estalviats en jocs, era megalòman (creu que ha nascut per canviar el món). El van enverinar, es creu que va ser la seva pròpia germana. Nom que rebia Roma durant el seu regnat: COLONIA LUCIA ANNIA COMMODIANA.

Dinastia Severiana

Període d'inestabilitat durant 5 anys. Es proclamen molts emperadors diferents, guanya:

Septimi Sever: Origen oriental. Troba problemes a les fronteres. Deixa el regnat als seus fills a parts iguals (no funciona, Caracal·la mata Geta (germà)).

Caracal·la: Construeix enormes termes a Roma. Estén el dret de ciutadania als habitants lliures de l'imperi. Era bipolar i va ser assassinat.

Heliogàbal: fill bastart. (15 anys) Té el títol d'emperador, però governen la mare i l'àvia. Se'l considera un dels pitjors, se li atribueixen totes les coses dolentes.

• Alexandre Sever: intenta reconduir la situació.

S'acaba la dinastia però no els emperadors.

Baix Imperi

Hi ha 20 emperadors en 50 anys. L'etapa s'anomena Dominat (Dominus té quasi tot el poder).

• Dioclecià: instaura la tetrarquia (2 Cèsars i 2 Augustos (un d'aquests és ell), cap dels 4 viu a Roma), sistema que no funciona.

• Constantí: publicà l'Edicta de Milà (313) llibertat de culte, triar la religió.

• Julià D'Apòstata: renega el cristianisme, imposa de nou la religió romana.

• Teodosi: imposa el cristianisme a l'imperi (contrari que l'anterior).

• Ròmul Augústul: cau l'imperi romà d'occident.

* Els bàrbars es queden Roma al 476 d.C.