Història d'Ilerda i la Poesia Lírica d'Horaci

Història/Origen d'Ilerda

Abans de ser romana, era la capital dels ilergets (poble iber), però van caure en declivi. En època dels ilergets, Ilerda es deia Iltirta. Aquesta ciutat, geogràficament, es troba en el Turó de la Seu Vella, a més, tenien el riu Segre a la vora (antigament anomenat Sicoris).

A partir del s. II aC trobem les primeres restes romanes (encara no s'havia fundat la ciutat romana). Els ilergets comencen a tenir contacte amb els romans (sobretot per la fi de les guerres púniques) abans del s. II aC, on s'hi troben restes romanes. Al s. I aC tenim la fundació d'Ilerda (89 aC: primer registre en què es menciona la ciutat) com a ciutat romana. Ilerda està a l'interior i interessa perquè és un punt estratègic per poder endinsar-se cap a l'interior de la Península (volen fer la península seva/romana), a part que aprofiten el riu Segre.

Ilerda era un punt estratègic: (pros i contres)

Enfrontaments del Segle I aC:

(dos grans enfrontaments)

-70 aC → Guerra Sertoriana.

-49 aC → Guerra Civil: Entre Pompeu contra Cèsar. Ilerda va ser important en aquesta guerra perquè dos lloctinents (generals) de Pompeu van instaurar un campament de defensa a la ciutat (Ilerda) perquè Juli Cèsar no pogués passar de la ciutat cap a dins la Península. Juli Cèsar va derrotar els generals (exèrcit de Pompeu) assetjant la ciutat, i llavors aconsegueix passar. Per tant, Pompeu es rendeix al cap de poc. Aquesta batalla va ser una batalla decisiva (important) per a la guerra civil. (Ilerda és un dels detonants que fa que Pompeu es rendeixi). Tot això ho sabem perquè es troba a l'obra de Cèsar De Bello Civili. Generals: Afrani i Petrei.

Parts de la Ciutat Antiga d'Ilerda: (Estructura Original)

La ciutat és irregular perquè està entremig d'un turó i un riu (condicionen molt l'estructura de la ciutat). Tot i això, es va fer ex novo (els romans reorganitzen/estructuren de nou la ciutat després del declivi dels ilergets). Per a l'organització de la ciutat, els romans van planificar 23 hectàrees (tamany d'Ilerda). El cardo i el decumanus estan orientats cap a l'est de la ciutat en comptes de creuar el centre de la ciutat, i el fòrum està a l'oest. Les muralles i les termes es van construir el s. II aC. A l'est de la ciutat, fora de les muralles, hi ha una necròpolis. Al sud-oest, la ciutat té un pont que creua el Segre (Sicoris). El pont era romà.

Què s'ha conservat:

Problema: Hi ha la ciutat actual sobre l'antiga. S'ha conservat una part (petita) de la muralla, també alguns elements del fòrum (no sencer).

Restes de les termes, es conserva un tros del cardo (el decumanus no). Es sap que el cardo estava a l'est perquè s'ha conservat (com que és irregular, no es podria endevinar sense aquesta prova). S'han trobat domus dintre de la ciutat. Fora de les muralles s'han trobat villae.

Horaci i la Poesia Lírica: Poesia Lírica

En un origen, es recitava acompanyada de la lira. L'origen de la poesia lírica el trobem a Grècia, i els romans adoptaran aquest gènere dels grecs. Primer romà a fer lírica: Catul (1r autor romà) en escriure poesia lírica en llatí. La major part de l'obra de Catul està dedicada a la seva estimada Clòdia (pseudònim: Lèsbia).

Biografia/La Vida d'Horaci

Nom → Quint Horaci Flac. Va néixer a Venúsia l'any 65 aC. Horaci era fill d'esclaus lliberts. Va estudiar retòrica a Roma i va complementar els seus estudis a Atenes, on va estudiar filosofia (el diferencia dels altres).

Quan Horaci estava a Grècia, a Atenes predominaven els valors republicans, i llavors quan va tornar a Roma, tenia una ideologia republicana (en aquell moment Roma = República). Al final de la República, arriba al poder un triumvirat (Pompeu, Cèsar, Cras) → 3 generals que es queden amb el poder (això xoca amb la idea de república (democràtic)). Horaci estava en contra del triumvirat.

Més tard (quan Cèsar s'ha quedat amb el poder de Roma perquè el triumvirat s'ha desfet), assassinen a Cèsar, i llavors hi ha una sèrie de disputes per saber qui governarà: Brutus (un dels que mata a Cèsar, i un dels candidats per governar Roma) → va reclutar un exèrcit i Horaci hi va formar part. Brutus va perdre i Horaci va decidir tornar a casa dels pares, però el seu pare havia mort, i l'estat li va treure totes les seves propietats (del pare).

Al final, Horaci es va dedicar com a escriptor de l'Estat, i en el seu temps lliure, feia poesia i es va fer amic de poetes que coneixem com per exemple → Virgili. Horaci va formar part del Cercle de Mecenes. Va morir el 8 aC, poc després que Mecenes també morís.

La seva Obra

Horaci és el poeta líric llatí per excel·lència, el que va portar la lírica a la seva màxima esplendor. Aquest utilitza la lírica per expressar els seus sentiments més profunds i juga molt amb referències/metàfores d'ell mateix, altra gent o els seus sentiments (gran part de la seva vida la coneixem per la interpretació de les seves escriptures).

Horaci s'inspira en dos autors grecs: Alceu i Safo de Lesbos. Horaci va adaptar versos (dels seus poemes) d'Alceu i Safo al llatí.

Obra

Va conrear 5 gèneres literaris diferents:

Epodes

: Són un recull de 17 poemes breus amb temàtica diversa. Estan escrits de manera sarcàstica i a vegades violenta, perquè critica diferents prototips de l'època (criticava a un conjunt amb un únic pseudònim). Hi ha alguns que són de contingut amorós, i hi ha un poema dels 17 que és bucòlic (per elogiar la vida del camp) → Beatus Ille (nom del poema bucòlic): parla de la vida/retir al camp.

Sàtires

(Sermones): Hi ha 30 sàtires i tenen una temàtica molt variada. Crítica de la societat del moment (vol plasmar com era en forma de sàtira per riure o criticar). A les sàtires apareixen sobretot els vicis de la societat romana i explica com els vicis poden arribar a desequilibrar les persones amb avarícia, ambició...

Odes

(Carmina): Són el prototip de poema. Són un recull de composicions líriques que seguien l'estil de Catul. La temàtica de les Odes és diversa, però sobretot destaquen:

• Amor
• Amistat
• Caràcter filosòfic i polític (menys usats), en els polítics s'elogiava a August.

Epístoles

(Epistulae): Són cartes adreçades a diversos amics, sobretot a Mecenes. A les cartes reflexionava sobre com tenir una vida feliç → per Horaci la felicitat era: la vida al camp, la tranquil·litat, la pau de l'ànima... Ars Poètica → Dona consells i explica com ser un bon poeta.

Cant Secular

(Carmen Saeculare): És un himne que li va encarregar August per celebrar els Ludi Saeculares (uns jocs molt grans en honor a August). Aquest cant el va escriure per celebrar i agrair als déus l'entrada d'una nova època.

Tòpics Literaris

Beatus Ille → "Feliç aquell", fa referència a la tranquil·litat que comporta la vida al camp.

Tempus Fugit → "Temps fugaç", el temps passa molt ràpid, per tant l'hem d'aprofitar.

Carpe Diem → Aprofitar/gaudir del moment, aprofitar tots els moments que puguis.

Frugaliter → Aprofitar els plaers senzills de la vida.

Aurea Mediocritas → "Daurada mediocritat", ser feliç amb el que tens sense voler massa ni massa poc (sense els extrems).

Non Omnis Moriar → "No moriré del tot", era conscient de la immortalitat de les obres dels artistes.