Història de Ilerda, Barcino i Ciceró

Ilerda

ILERDA: Ilirta situada en un turó (el de la Seu Vella) prop del riu Segre (Sicoris). Emplaçament estratègic (fluvial+terrestre), conquerida s1. Anomenada Ilerda, temps de l'emperador municipium. Els cabdill Indíbil i Mandoni = símbol. Representen resistència de la ciutat davant invasions externes, ja que van lluitar per la independència davant romans i cartaginesos. Primer Indíbil i Mandoni oposats als romans fins que els fan creure que els cartaginesos els havien traït. S'uneixen als romans i fan fora els cartaginesos. Els cabdills s'adonen i encapçalen una coalició de pobles íbers contra els romans. Victòria romana, mort d'Indíbil en combat i Mandoni executat. Bgc C&P: Batalla de Llerda (2n segle aC República Romana). Conquerida Itàlia i sabent que Pompeu era a Grècia. Cèsar ocupa les legions de Pompeu a Hispània, cobrint-se per avançar cap a Grècia. Batalla el 49 aC entre els exèrcits de Juli Cèsar i Pompeu, igual nombre però més habilitat i experiència per part de Cèsar = guanyar. Restes romanes: Ciutat de 23 hectàrees. Muralla que abastava tot el turó de la Seu Vella i part baixa fins a l'antic curs del Segre i Noguerola, difícil topografia que no segueix el traçat urbanístic habitual. Termes públiques: grans del 1r al II dC, 1800m2, 2 zones amb 1 bany i 1 palestra. Domus romana del 1r dC, amb 27 espais (Audi Enric Granados 1984-87). Altres com Palma nº19, làpida incrustada d'Afrània Crhocale i un pont.

Barcino

BARCINO: Fundada el 15-5 aC, època de l'emperador August. Després de vèncer els càntabres i àsturs. Centre del territori més productiu, plana entre la costa i la serra de Collserola entre els rius Besòs i Llobregat. Ubicada sobre el traçat de la Via Augusta, connectant-la amb Roma. Colonia Iulia Augustea Paterna Faventia Barquino. Colònia perquè era una ciutat de nova planta per distribuir les terres dels soldats romans retirats. El govern seguia les formes de l'imperi per propagar l'organització i la cultura. Classes socials: Cives (nascuts a la ciutat o amb ciutadania), incolae (domiciliats sense ciutadania), hospitales (residents transitoris), servi (esclaus sense drets). Cives i incolae pagaven impostos municipals, els cives ocupaven llocs governamentals. Més de 212 amb l'aprovació de la constitució podien tots. Les magistratures. Dos duòvirs (funció de cònsols), dos duòvirs quinquennals (censors), edils (regidors que vigilaven els carrers i les institucions públiques), ordo decuriorum (cúria municipal), altres s'ocupaven del cens, patrimonis, finances, cultes ordinaris, imperials, etc. La fundació mitològica: Hèrcules salpa de Grècia amb 9 naus per fundar una nova ciutat, però una forta tempesta fa que només vuit arribin a la costa de Marsella. Vorejant la costa arriben al turó de Montjuïc, on la novena nau havia arribat i començat a construir la nova ciutat, Barca nona (barca novena). Estructura: traçat urbanístic de les colònies romanes amb angles retallats per adaptar-se al relleu, 10 hectàrees. Cardo decumanus (carrer de la llibreria i del Call) Decumanus maximus (carrer del bisbe i de la ciutat). Encreuament al fòrum, encara centre del poder polític i administratiu, al voltant dels cardines i decumani minores, amples i amb clavegueres. El fòrum: finals del segle I, gran temple dedicat a l'emperador August, planta rectangular, capitells d'estil corinti, se'n conserven 4 a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer Pradís, damunt d'un pòdium. Domus, tabernae i indústries: Sota la plaça del Rei, restes de cases senyorials amb bonics mosaics, comerços d'aliments i petites indústries de transformació com bugaderia (fullonica), taller de tintatge (tinctoria), factoria de salaó i garum, instal·lació vinícola (fins a 1000 litres). La muralla: del segle I aC amb finalitat de prestigi, al segle IV s'adossa amb 76 torres. No es conserva sencera ja que s'ha aprofitat per construir cases i palaus, restes al carrer Tapineria amb l'angle de la muralla i l'única torre de forma octaèdrica. Les portes: 4, el pas central per als carros i mercaderies, dos laterals per als vianants, l'actual porta Praetoria a la plaça Nova. Aqüeducte: del Besòs, es desdoblava, reconstrucció d'un dels arcs a la plaça Nova. Extramurs: actual plaça de la vila de Madrid, via Sepulcral Romana, entre el I i el III dC s'hi enterrava gent de classe popular. S'han trobat molts monuments funeraris com cupes i unes caixes de pedra semicilíndriques amb espai per a la inscripció en memòria del difunt.

Ciceró

CICERÓ: Marc Tul·li Ciceró, 106 aC, ciutat d'Arpino, fill d'una família de cavallers. Estudis superiors a Roma, viatja a Grècia i Àsia Menor, torna a Roma i comença la seva carrera política, ocupant tots els càrrecs fins a cònsol el 63 aC. Durant la conjuració de Catilina, va fer executar els principals conspiradors, va ser exiliat perquè no va apel·lar al poble. Després de la victòria de Cèsar sobre Pompeu a la batalla de Farsàlia el 48 aC, es retira de la vida política. Després de l'assassinat de Juli Cèsar, torna a Roma per reprendre la seva carrera política i atacar Marc Antoni. Arran de la constitució del segon triumvirat, Ciceró és considerat un enemic principal i és assassinat a la seva vila de Fòrmies el 43 aC. Obres, discursos: Discursos de contingut jurídic com Pro Archia Poeta, Pro Milone, In Verrem. Discursos de caràcter polític com les Philippicae (14 discursos on ataca Marc Antoni quan volia succeir a Juli Cèsar) i In Catilinam (4 discursos contra Catilina, el màxim implicat en la conjuració contra la República Romana, 1 pronunciat davant el senat per induir Catilina a fugir de Roma, 2 pronunciat al fòrum per informar al poble, 3 també al fòrum per informar de la detenció dels conspiradors restants a Roma, 4 al senat per condemnar a mort els conspiradors). Tractats de retòrica: De oratore (3 llibres on intervenen Marc Antoni i Licini Cras, dos oradors del segle II-I aC que parlen sobre les qualitats d'un bon orador. Diuen que tot discurs es divideix en proemi/introducció, tema i guanyar la simpatia del públic, exposició, argumentació i conclusió. Per fer un discurs cal inventio, buscar arguments, dispositio, ordenar-los, elocutio, triar vocabulari, memoria i actio. Brutus: diàleg entre Ciceró, Brutus i Àtic on reconstrueix tota la història de l'eloqüència romana. Tractats politicofilosòfics, tractats de temàtica política com De re publica i De legibus, tractats de contingut més filosòfic o moral com De Officiis, De Senectute, De Amicitia. Epístoles autèntiques com Epistulae ad Aticum, Epistulae ad Marcum Brutum, Epistulae ad familiares, Epistulae ad Quintum Fratem.