Història de Grècia i Roma: Èpoques, Societat i Govern

Època Arcaica a Grècia

A l'època arcaica, les polis van estar governades per caps locals o reis. Aquests van anar perdent força a favor de l'aristocràcia, que va començar a ocupar els càrrecs públics. De vegades, l'aristocràcia oprimia els grups socials més febles, i un tirà assumia el poder per mitjà d'un cop d'estat. Els tirans anul·laven els drets de les llibertats dels ciutadans, però portaven a terme reformes polítiques i econòmiques que afavorien els comerciants, els camperols i els artesans. A causa del creixement de la població, de la falta de terres de cultiu per a tots els habitants de la polis i de la necessitat d'expansió del comerç i l'artesania, van començar a fundar-se colònies al voltant del mar Mediterrani i es va començar a encunyar moneda. Amb aquesta es va instaurar un nou tipus d'economia i va entrar en decadència el comerç basat en la barata.

Època Clàssica a Grècia

La Grècia clàssica estava formada per multitud de polis; en van destacar Atenes i Esparta.

Atenes

Els greus desordres que es van produir a Atenes a causa de la duresa amb què l'aristocràcia tractava els grups humils van fer necessàries una sèrie de reformes. Aquestes van ser portades a terme per Soló, un legislador que va donar el poder polític a l'assemblea popular. Després d'un procés llarg es va instaurar a Atenes la democràcia: el poder va passar als ciutadans, que portaven les lleis, elegien els seus governants i decidien sobre la guerra i la pau. Els magistrats executaven les seves decisions i el consell preparava els assumptes que s'havien de tractar. Amb Pèricles, Atenes viurà una època d'esplendor i desenvoluparà un gran comerç.

Esparta

El seu sistema polític era l'oligarquia. La ciutat estava governada per dos reis, amb funcions religioses i civils; 28 ancians que presentaven projectes a l'assemblea popular, formada pels ciutadans espartans, els únics que tenien drets polítics. En aquesta època van tenir lloc una sèrie d'enfrontaments:

1. Les guerres mèdiques: els grecs van lluitar contra els perses pel domini de les costes d'Àsia Menor. Atenes organitza la Lliga de Delos, en la qual participaren diverses polis per a vèncer els perses.
2. Guerres del Peloponès: van enfrontar les polis gregues entre si, Atenes contra Esparta. Va vèncer Esparta, que va imposar a Atenes un govern oligàrquic i va fer destruir les fortificacions del port i les muralles que rodejaven la ciutat.

Després de les guerres, les polis van quedar debilitades, de la qual cosa s'aprofita Filip de Macedònia.

Època Hel·lenística a Grècia

La seva forma de govern era la monarquia hereditària. Amb Filip II, aquesta monarquia s'imposa com a objectiu l'expansió territorial de Macedònia, per la qual cosa va iniciar la conquesta de Grècia. Després de la mort de Filip II, el seu fill Alexandre el Gran va continuar l'expansió iniciada per ell i va aconseguir l'expansió territorial més gran del món antic abans dels romans: va dominar els grecs, va sotmetre Síria, Egipte i Mesopotàmia, va vèncer els perses i va arribar fins a l'Índia. A la mort d'Alexandre, el seu vast imperi es va repartir entre els seus generals, que es van disputar el poder: Macedònia i Grècia per a Antigònides, Àsia Menor, Síria, Mesopotàmia i antic imperi persa per a Selèucides, Egipte per a Ptolemeu.

La Polis Grega

Les polis tenien un centre urbanitzat on es distingia l'acròpolis i l'àgora. A l'àgora es reunien en assemblea els habitants de la polis i també s'organitzava el mercat. Els territoris pròxims formaven part de la polis. Els habitants d'aquestes ciutats no eren tots iguals i s'establien diferències entre els grups socials.

• Ciutadans: eren els habitants de la polis que tenien dret a votar i participar en la vida política i l'obligació de pagar impostos. A Atenes aquest grup el formaven l'aristocràcia, els mercaders i els agricultors.
• No ciutadans: no posseïen els drets esmentats. La majoria eren artesans o comerciants. A Esparta s'anomenaven periecs i eren treballadors lliures.

Fora d'aquests ordres socials estaven els esclaus i les dones.

Etapes de la Civilització Romana

Es divideix en tres etapes:

Monarquia (753-509 a.C.)

Roma va ser fundada per Ròmul l'any 753 a.C. entre els tossals que envolten el Tíber. Després, la ciutat va ser ocupada pels etruscs. La forma de govern de Roma en aquesta etapa va ser la de monarquia, i l'últim rei etrusc, Tarquini, va ser expulsat del tro el 509 a.C. perquè governava de manera despòtica. En aquest període, a la península Itàlica destacaven dos pobles: els etruscs i els llatins.

La República (509-27 a.C.)

El 509 a.C. els llatins expulsaren els etruscs i adoptaren el model de la república. Els ciutadans elegien els seus dirigents. El poder es repartia entre les assemblees populars, que estaven formades per tots els ciutadans i prenien decisions sobre distints assumptes; els magistrats, que exercien càrrecs polítics sense cobrar un sou, per això eren elegits per un any; i el Senat, format per antics magistrats la funció del qual era consultiva, però que van arribar a acumular tant poder, que a la pràctica eren els que dirigien la república. El Senat s'ocupava de la política exterior, així com d'assumptes militars, religiosos, legislatius i judicials. Durant la república, Roma va portar a terme una gran expansió i va lluitar contra Cartago pel domini de la Mediterrània. Els últims anys de la república, el govern va ser acaparat per alguns magistrats i generals destacats. El més important de tots va ser Cèsar, que ocupa el càrrec més important de la república romana: la dictadura, magistratura que permetia assumir tot el poder de l'estat, transitòriament i en circumstàncies extraordinàries.

L'Imperi (27 a.C. - 475 d.C.)

Es va iniciar quan el Senat va atorgar a Octavi, fill adoptiu de Juli Cèsar, el poder polític i, més tard, el religiós, en concedir-li el títol d'August. Amb Octavi August es va inaugurar l'imperi i una època de pau, la pax romana, fins al segle II d.C. Aquesta etapa es va caracteritzar per les conquestes territorials. A partir del segle III d.C. l'imperi va entrar en decadència per motius diversos: la corrupció entre els funcionaris i l'exèrcit, inclòs l'emperador; els pobles bàrbars començaren a atacar les fronteres; l'expansió de l'imperi feia difícil les comunicacions entre Roma i els seus territoris; el comerç i l'artesania entraren en crisi i els propietaris rics van començar a invertir en terres; els preus dels productes van pujar a causa del consum excessiu i els impostos van augmentar per a mantenir l'exèrcit i l'administració, la qual cosa va provocar el descontentament popular. L'any 395, en un intent per salvar l'imperi, l'emperador Teodosi el va dividir en dues parts: l'Imperi d'Occident per a Honori i l'Imperi d'Orient per a Arcadi. Aquesta divisió no va poder evitar la caiguda de l'Imperi Romà el 475 d.C.