Història geològica de la Terra

Precambrià

- És l'etapa més llarga de la història de la Terra

- Sorgeix la vida i apareix la primera escorça continental (fa uns 1.100 M.a - Rodinia) que es fracciona fa 800M.a

- Els fòssils característics són els estromatòlits, els primers organismes pluricel·lulars van formar el conegut com a Fauna Ediacara.

- Va augmentar la salinitat del mar (sals dissoltes de la superfície)

- Es va formar l'atmosfera oxidant i la capa protectora d'ozó.

- A partir d'aquí van aparèixer formes de vida més complexes que podien respirar oxigen

Fanerozoic

-Paleozoic

- També es diu Era Primària.

- Va començar fa 541 M.a. Apareixen molt fòssils d'invertebrats (els fòssils més representatius són els trilobits i els braquiópodes) i és l'era dels peixos i dels primers amfibis (explosió Cambriana).

- Al final d'aquesta era van aparèixer plantes vasculars molt exuberants (possibilitant la formació de carbó en ambients pantanosos - Carbonífer). També van aparèixer les primeres gimnospermes (coníferes)

- Les 4 grans masses de continents de l'inici del Paleozoic van formar una massa única o Pangea, envoltada per un únic oceà, Panthalassa.

- El clima en general era oceànic. Al 430 aprox. va haver la primera gran glaciació originant una extinció massiva.

- A partir d'aquí, torna a pujar la temperatura fins que fa 300 M.a. Baixa la concentració de diòxid de carboni i torna a haver una Glaciació.

Mesozoic

- També es diu era Secundària

- Va començar fa 250 M.a. Es divideix en 3 períodes (Triàsic, Juràssic i Cretaci)

- Pangea va fragmentar-se.

- El clima va ser molt sec durant el Triàsic, al Juràssic més temperat i finalment al Cretaci la temperatura va augmentar fins als 25 graus de mitjana, augmenta molt la vegetació i els dinosaures.

- Els invertebrats més abundants són els ammonits i belemnits.

- Apareixen els rèptils (dinosaures), les aus i els mamífers (molt petits)

- Al Cretaci van aparèixer les angiospermes.

- Acaba amb el possible impacte d'un meteorit (66-65 M.a.)

Cenozoic

- Va començar fa 65 M.a. Es divideix en 2 períodes: Terciari i Quaternari a partir de 2,6M.a.

- Activitat tectònica molt intensa amb expansió dels oceans i creació dels Alps.

- Els invertebrats més abundants són els nummulits(65-40 M.a.)

- Després de l'extinció dels grans rèptils va haver un gran èxit en l'evolució dels mamífers i d'ocells.

- Al principi del Cenozoic la temperatura era molt baixa. Durant el Quaternari van haver nombroses variacions de temps càlid-fred.

- Al Quaternari apareix al primer representant del gènere Homo

Principi de superposició d'estrats

En una seqüència no deformada de roques sedimentàries la roca més antiga està en l'estrat més profund i la més jove en l'estrat superior. És a dir, els estrats es dipositen inicialment horitzontals, situant-se els més antics sota.

Principi de continuïtat lateral

Els estrats s'estenen originalment en totes les direccions aprimant fins a aconseguir gruix nul o fins que acaben contra les vores de l'àrea original de deposició.

Principi de successió faunística

La flora i fauna fòssil apareixen en el registre geològic amb un ordre determinat. Podent reconèixer-se cada període geològic pels seus fòssils característics. El contingut en fòssils dels estrats permet determinar la seva edat relativa

Fòssils guia

Un fòssil guia o índex és aquell que permet deduir l'edat de l'estrat en el qual es troba perquè és característic i exclusiu d'una etapa geològica determinada

Principi de l'actualisme

Els processos geològics en el passat han ocorregut d'igual forma que en l'actualitat. Encara que, algunes de les seves característiques, com a durada, velocitat, intensitat, etc., poden ser diferents.

Principi de la successió d'esdeveniment

Principi d'inclusió

Discontinuïtats

D. de Conrad (50 km)

D. de Mohorovicic (100 km): separa l'escorça del mantell superior.

D. de Repetti (670 km): separa el mantell superior del mantell inferior.

D. de Gutenberg (2900 km): separa el mantell inferior del nucli extern.

D. de Lehmann (5100 km): separa el nucli exterior del nucli interior.

EL CAMP MAGNÈTIC TERRESTRE

S'origina a causa del moviment de les masses de ferro del nucli extern, perquè s'hi generen corrents elèctrics, en un procés anomenat efecte dinamo.

El camp magnètic terrestre crea un espai, la magnetosfera. Actua de manera de pantalla, desviant la major part dels ions i electrons emesos pel Sol.

MOVIMENT CONVECTIU DEL NUCLI EXTERN

S'hi produeix un moviment convectiu de la massa de ferro que transmet la calor cap al mantell intern. Això fa que en aquesta zona les roques es mantinguin foses i transmetin la calor a la superfície. La calor la emet per conducció.

LA TEORÍA DE LA DERIVA CONTINENTAL

Va ser anunciada pel científic alemany Wegener l'any 1912.

Segons Wegener, fa uns 300 milions d'anys tots els continents estaven units en un supercontinent (Pangea), envoltat per un oceà (Panthalassa).

Aquesta massa continental va començar a esquerdar-se fa un 200 milions d'anys i els fragments van viatjar a la deriva.

PROVES DE LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL

Proves geogràfiques: coincidència en la forma dels continents, cosa que podria significar que van estar units fa un gran període de temps.

Proves paleontològiques: existència de fòssils idèntics, que no van poder travessar els oceans, localitzats en continents ara separats.

Proves paleoclimàtiques: les restes d'antigues masses continentals que formaven un gran casquet polar es troben ara molt allunyades les unes de les altres.

Proves geològiques i tectòniques: si unim els continents actuals, podem observar que el tipus de roques, la seva cronologia i les cadenes muntanyoses, es prolongaries en continents ara allunyats.

LA TEORIA DE L'EXPANSIÓ DEL FONS OCEÀNIC

Les dades de l'estudi del fons oceànic van dur al professor Hess a enunciar, el 1962, la teoria de l'expansió del fons oceànic. Segons Hess, els fons oceànics es formaven a les dorsals oceàniques a partir del magma procedent del mantell. Aquest sòl oceànic nou empenyia l'anterior i, de resultes d'això, els fons oceànics s'anaven expandint i es destruien a les fosses oceàniques.

TECTÒNIQUES DE PLAQUES

La superfície de la Terra està dividida en blocs o plaques rígides de formes i grandàries diferents, anomenades plaques tectòniques. Tenen un gruix mitjà de 100km i es desplacen a una velocitat d'uns centímetres per any. Hi han tres tipus segons el tipus d'escorça on es trobin: continentals, oceàniques i mixtes.

Noms de les plaques:

-Euroasiàtica -nord-americana -sud-americana -africana -indoaustraliana -antàrtica -pacífica -placa del Carib

TIPUS DE LÍMITS DE PLAQUES

·Límits divergents: dorsals oceàniques

Zones on es separen dues plaques. El magma que ascendeix al mantell pel rift* crea escorça oceànica nova. Activitat sísmica i volcànica.

rift: els rifts són fosses tectòniques allargades on l'escorça terrestre està patint divergència.

·Límits convergents:

Quan dues plaques s'aproximen, una placa oceànica es subdueix per sota d'una altra, continental o oceanica i es destrueix litosfera oceànica.

-una placa oceànica es subdueix sota una altra placa oceànica. Es formen illes com les del Japó.

-una placa oceànica es subdueix sota una continental. S'originen cadenes muntanyoses.

-una placa continental es subdueix sota una altra continental. S'originen serralades.

·Límits neutres: falles de transformació. Les plaques llisquen lateralment i ni es crea ni es destrueix litosfera. Terratrèmols.

Plomalls: els plomalls tèrmics son columnes de material rocós calent que ascendeixen des de la base del mantell cap a la superfície, on originen una zona de de vulcanisme intens, anomenats punts calents.

ELS PUNTS CALENTS

Són zones de gran activitat volcànica, situats a l'interior de les plaques.

Es manifesten com a volcans aïllats, volcans fissurals o volcans alineats, tant a la litosfera continental com a la oceànica.

Ascendeix magma molt calent, en forma de plomalls, des de les zones profundes del mantell.

Quan la placa, en el seu desplaçament, passa per sobre d'un punt calent, es van formant successivament volcans. En desplaçar-se, els volcans s'allunyen de la font de magma i s'extingeixen.