Història de la Filosofia: Reforma, Ciència i Pensament

Reforma Religiosa

Reforma Protestant

Martí Luter, alemany d'origen camperol, va viure amb indignació i sorpresa la campanya de les indulgències, que consistia a vendre perdons als fidels. Luter va representar un nou cisma dins l'Església i va formar l'Església Protestant.

La Contrareforma

En el Concili de Trento es van fixar uns objectius:

• Reforma moral de l'Església.
• Fixar el dogma catòlic enfront de les tesis protestants.

Renovació Científica

Francis Bacon

Filòsof de la ciència, estava segur que l'home pot dominar la natura, però primer l'ha de conèixer. Per això, va veure necessari un nou mètode (Novum Organum).

Mètode Inductiu

Partint de l'experiència i l'observació de la natura, permet establir els veritables principis i lleis que expliquen la natura. Serà eficaç si identifiquem i rebutgem els prejudicis.

Mètode Deductiu

Sil·logisme: Raonament en què la conclusió deriva de dues premisses.
Inducció: Va d'allò que és particular a l'universal.

Copèrnic

Teoria de l'heliocentrisme: Va néixer d'una nova orientació teòrica, de la certesa que els mateixos fets podien ser explicats segons models teòrics diferents.

Bruno

Va continuar amb el pensament de Copèrnic.

Kepler

Va descobrir que les òrbites dels planetes no són circulars, sinó el·líptiques.

Galileu

Conflicte amb l'Església (Eppur si muove) degut al fet de seguir la idea de l'heliocentrisme.

Mètode Experimental

• Necessitat de les matemàtiques com a eina d'investigació.
• Formular hipòtesis per explicar els successos naturals, d'aquí que el seu mètode s'anomeni hipotètic-deductiu.

Cristianisme i Filosofia

En el segle I apareix una nova religió, inundada en la paraula de Déu. La relació entre el cristianisme i la filosofia fou un tema d'estudi per Sant Agustí (Tagaste 354-430). Per a ell, la relació fe-raó s'expressa en:

• S'ha de creure per entendre.
• S'ha d'entendre per creure. La fe del cristià s'ha de basar en el discurs racional.

Sant Agustí va analitzar els diferents sistemes filosòfics i va adoptar aquestes postures:

• Profunda admiració per Plató: Gran part del seu pensament és de base platònica.
• Accepta tesis de l'estoicisme, gran admiració per Sèneca.
• Rebuig de l'epicureisme i l'escepticisme.

Filosofia Agustiniana

Sant Agustí està d'acord amb els estoics: la filosofia ha de ser un saber de salvació (està en l'altra vida).

Teoria del Coneixement de Sant Agustí

Critica l'escepticisme, ja que afirma que no podem arribar a tenir certesa de cap judici. Segons Sant Agustí, es contradiuen perquè si estem segurs de "no podem estar segurs de res", "si m'enganyo, existeixo"; un ésser inexistent no pot ni enganyar-se ni dubtar.

Filosofia Medieval

Edat Mitjana (s. V-XV). Dos períodes:

• s. V-IX: No hi ha filosofia.
• s. IX: Escoles i el saber cultivat en elles: Escolàstica (teologia i filosofia), treball col·lectiu.

Temes: La creació, Déu és el creador i el món creat.

Segle XIII: Aparició d'Aristòtil

Nova etapa en la filosofia. En l'etapa del seu pensament destaquen Sant Albert Magne i Sant Tomàs d'Aquino. Destacar la tasca de l'Escola de Traductors de Toledo, que traduïen llibres àrabs i jueus. Els àrabs van portar a Occident les versions d'Aristòtil. Aparició de les dues ordres mendicants: franciscans i dominics. Universitats més importants:

• París (4 facultats): Teologia, Filosofia, Dret i Medicina.
• Oxford: Tradicions platòniques/agustinianes. Es basa en l'aspecte empíric i científic. Utilitza la matemàtica i física d'Anisbul i àrabs.
• Cambridge (posterior).
• Bolonya (més antiga com París, però es basa en estudis jurídics i no és la més important).

Sant Tomàs d'Aquino va realitzar l'adaptació de la filosofia grega d'Aristòtil al pensament cristià de l'escolàstica. Entre els dos hi havia molta afinitat.

Teoria del Coneixement

Per a Plató, el coneixement consistia en un procés de record: l'ànima ha conegut les idees i només les ha de recordar. Aristòtil no accepta les idees innates: l'ànima és com una taula de cera, paper en blanc on no hi ha res escrit. En néixer, a la ment no hi ha res, tot ho anem adquirint pels sentits o altres facultats. Coincideixen en l'optimisme epistemològic, però Plató infravalora el món sensible perquè només és aparença. Per a Aristòtil, el coneixement ve de les coses sensibles i materials, o sigui, els sentits es revaluen, però aquest coneixement no és suficient. Procés: 1r capto un objecte amb els sentits i arribaré a la forma, idea, concepte universal: abstracció.

Exemple Picasso

Eliminant gradualment aspectes superficials d'un objecte, el toro, arriba a captar la seva essència. Partint del toro observat pels sentits, Picasso s'enlaira fins a traçar les línies mínimes que constitueixen la seva essència.

Hel·lenisme

Període des de la mort d'Alexandre el Gran fins que Octavi (vençut Marc Antoni i Cleòpatra) proclama Egipte província romana. Escoles:

Hedonista

Aristip, fi: el plaer és el més natural en els homes (sofistes... Freud), tot i la importància d'aquest, no ens ha de posseir mai.

Cínica

Arístenes (dels pocs que pertanyien a la classe més menyspreada), autodomini i autosuficiència, menyspreu de les convencions socials acceptant només el que és natural: ni família, ni polis perquè no eren naturals. Per tot això, proposa endurir el cos (fred, gana, caràcter).

Aquestes dues escoles pretenien ser camins de la felicitat.

Hel·lenisme Filosòfic

Epicureisme

Epicur va fundar una escola que es deia "El Jardí", on aprenien un estil de vida per aconseguir la felicitat. Sentia odi envers les supersticions i va lluitar contra elles, per tant, el primer que fa és plantejar els remeis a les preocupacions dels homes: Tetrafarmakon.

Preocupació/Remeis:

• Els déus: Si existeixen, no es preocupen de nosaltres.
• La mort: Somnis eterns... si quan dormim és tem bé, no cal preocupar-nos.
• Necessitats naturals: Fàcils de satisfer.
• Mals: Fàcils d'evitar.

Ètica

El plaer és un fi i així s'arribarà a la felicitat, que per a ell és:

• Satisfacció mesurada de les necessitats.
• Serenor després dels remeis i així arribarem a l'ataràxia, que és l'absència de dolor i pertorbació.

També considera important l'autarquia o autosuficiència.

L'Estoicisme

Fundat per Zenó de Cition i després Sèneca. Acceptació del que s'esdevé i absència del desig. Virtut: viure d'acord amb la natura i aquesta segueix un ordre inflexible, un destí. Perfecció: Absència de passions i desitjos. L'home ha de mantenir-se immutable, impertorbable.

Escepticisme

"Res no es pot conèixer amb exactitud i certesa" (Gòrgies). Fundador Pirró; creia que la raó humana no pot arribar al fons de les coses, només podem captar les aparences, per tant, mai podrem emetre judicis, aquesta és la posició del savi: abstenir-se de judicis.