Història de la Filosofia: Corrents i Pensadors Clau

Filosofia Antiga: Cosmos i Ésser Humà

Estudia el cosmos (el principi de totes les coses) i l'ésser humà.

Tales de Milet: L'aigua és el principi de totes les coses. És el primer científic que no es basa en Déu. Introdueix els dos postulats de la ciència: tot està regit per lleis, i l'home pot conèixer les lleis. Va ser el primer home que va predir un eclipse de Sol.

Pitàgores: El número és el principi de totes les coses. Diu que tot és traduïble a números. L'arrel quadrada de dos, una base en els seus pensaments, va fer que el matessin (en els seus pensaments ell pensava que era racional).

Heràclit: Tot flueix. Totes les coses canvien constantment. El que es manté ho ha de fer canviant.

Parmènides: El què és, és. I el què no és, no és. L'ésser és i el no-ésser no és. El que és, no pot deixar de ser i el que no és, no pot arribar a ser. El canvi implica que una cosa que abans era, passa a no ser, i que una cosa que no era, comença a ser.

Empèdocles: L'arquer de totes les coses no és un, sinó múltiple. Diu que el principi de tot és el foc, la terra, l'aire i l'aigua i que mai poden canviar.

Protàgores: L'home és la mesura de totes les coses. L'home veu les coses a la seva manera. És un fet individual i pot canviar al llarg de la vida.

Gòrgies: Res no és, si alguna cosa fos, tampoc la podríem conèixer, si la poguéssim conèixer, no la podríem expressar adequadament. És escèptic (dubten que hi hagi un possible coneixement autèntic de la realitat).

Sòcrates: Només sé que no sé res. Volia educar la gent. Creia en les lleis i les complia, per això va morir (primer el van condemnar a mort (una llei) i l'acceptà, després li oferiren marxar d'Atenes i no morir, però ell seguia la primera llei... i va morir). Coneix-te a tu mateix. És el seu saber més important.

Plató: Conèixer és recordar. Hi ha dos mons: el de les idees (coses immaterials que duren per sempre) i el sensible (les coses que canvien, com les persones). L'ànima està al món de les idees i quan coneixem una cosa no és res més que un record de l'ànima.

Aristòtil: Tothom, per naturalesa, desitja saber. Tots els éssers humans davant d'una cosa que no entenem ens fem preguntes. Tot el coneixement comença a través de l'experiència.

Epicur: Va crear un corrent psicològic (epicureisme). El plaer és el principi i el fi de la vida feliç. Hedonisme (busquen el plaer físic a tota costa, encara que després els sigui dolent) no és el mateix que epicureisme (busquen el plaer físic i l'intel·lectual, el més important, però pensant si serà bo per a ells).

Sèneca: Tot el que passa, passa perquè ha de passar. La mort és llibertat (estoïcisme)

Filosofia Medieval: Déu i el Sobrenatural

Estudia Déu i les coses sobrenaturals.

Agustí d'Hipona: Creure per entendre. Per entendre Déu primer s'ha de creure.

Anselm de Canterbury: Va ser el primer a intentar demostrar l'existència de Déu. Diu el neci en el seu cor, no hi ha Déu. Déu és l'ésser més perfecte i l'existència és una perfecció = Déu existeix.

Tomàs d'Aquino: La fe i la raó són dues vies igualment vàlides per arribar a Déu.

Guillem d'Occam: La fe serveix per conèixer allò sobrenatural i la raó per conèixer allò natural. Hi ha dues opcions: El bé és bo perquè Déu ho vol. i Déu vol el bé perquè el bé és bo, ell tria la primera.

Filosofia Moderna: El Coneixement Humà

Renaixement

Nicolau Maquiavel: El fi justifica els mitjans. En termes polítics.

Galileu Galilei: Impulsa la revolució científica. L'Univers està escrit en llenguatge matemàtic.

Thomas Hobbes: L'home és un llop per a l'home. Creu que la llibertat porta al desastre (falta ordre).

Moderna

René Descartes: Penso, llavors existeixo, i en la mesura que penso, existeixo. Inicia el racionalisme (si la raó utilitza un mètode adequat assolim el coneixement). Publica el seu mètode en un llibre (Llibre de mètode).

David Hume: Creu en l'empirisme (tot el coneixement comença per l'experiència i té el seu límit en l'experiència). Qualsevol dia pot no sortir el Sol (mai tenim la garantia que el que porta temps anant bé, seguirà anant bé).

Immanuel Kant: Pertany a la il·lustració. Atreveix-te a pensar (saber). L'ésser humà comença a ser adult, s'ha d'enfrontar a la realitat. Van crear una enciclopèdia de tot el saber.

F.G. Hegel: És la figura de l'idealisme alemany. Allò real és racional i allò racional és real.

Filosofia Contemporània: Crítica i Revisió

Critiquen el pensament anterior i revisen la cultura.

K. Marx: Crea el marxisme (una forma del comunisme) (tothom igual, sense propietats privades i cadascú ha d'aportar segons les seves possibilitats o ha de rebre segons les seves necessitats i l'Estat ho controla). Un fantasma recorre Europa, el fantasma del comunisme. La religió és l'opi del poble.

Friedrich Nietzsche: Seguia el vitalisme. Déu ha mort però els humans no se n'han adonat.

Sigmund Freud: El sentiment de culpabilitat és el problema més important de l'evolució de la cultura. És el descobridor de l'inconscient. Abans d'ell deien que la ment era igual que la consciència i ell diu que la ment és la suma de la consciència i la inconsciència.

Les Branques de la Filosofia

• Metafísica: Estudia tot allò que és o existeix (ésser).
• Lògica: Estudia l'estructura, forma i correcció dels raonaments escrits i en dóna la validesa.
• Epistemologia: Estudia el coneixement (tipus, formes, els seus límits...).
• Ètica: Estudia els codis morals (el que està bé i el que no està).
• Estètica: Estudia l'art i la bellesa en general.

La Contribució de la Dona a la Filosofia

• Antiguitat: Hi havia dones entre els pitagòrics i els epicuris. Hipàtia d'Alexandria és la primera filòsofa de la història.
• Edat Mitjana: Hildegard von Bingen va reflexionar sobre teologia i ciència.
• Edat Moderna: Ada Byron, pensadora i matemàtica precursora del llenguatge informàtic.
• Segles XX i XXI: Hannah Arendt, política i sociòloga, i Simone de Beauvoir, defensora dels drets de les dones.

Els Límits del Coneixement

La Possibilitat del Coneixement

• Dogmatisme: Diu que podem adquirir coneixement segur i universal, i tenir-ne certesa absoluta. Diu que el coneixement es pot ampliar. Pensador: Descartes.
• Escepticisme: El moderat dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur. El radical nega que sigui possible. Pensador: Pirró.
• Criticisme: El coneixement és possible, però no és inqüestionable i definitiu, ha de ser revisat i criticat contínuament, per trobar-hi errors. Pensador: Kant.
• Relativisme: Cada persona té una veritat particular, que depèn del context social, cultural i històric.
• Perspectivisme: Cada persona té una veritat particular. Pensador: Ortega y Gasset.

Epistemologia

• És la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar el coneixement.
• Té importància creixent de les ciències naturals i és la base de les altres ciències.

Concepte de Coneixement com a Saber

• Opinió: Apreciació subjectiva de la qual ni estem segurs ni la podem provar davant dels altres.
• Creença, 2 tipus:
  • Ús dubitatiu: Expressa que no estem realment segurs de la veritat del que afirmem, que tenim dubtes sobre el seu compliment.
  • Ús assertiu: Quan estem segurs d'alguna cosa encara que no tinguem prou proves per demostrar-ho.
• Coneixement: Creença que estem segurs, però que no podem provar. DOS TIPUS:
  • Teòric: Constituït per totes les informacions que descriuen i expliquen el món natural que ens envolta. Per Aristòtil, era contemplació desinteressada i agradable de la natura.
  • Pràctic: És saber actuar en el món.

Veritat de Fets

• Les aparences ens enganyen i oculten la realitat, ja que no ens deixen veure com són les coses realment.
• La veritat de fets s'identifica amb la realitat autèntica en oposició a la realitat aparent.

Veritat de Proposicions

• La veritat no s'atribueix solament a la realitat, també a les afirmacions que fem.
• La veritat és una propietat de les nostres proposicions (empíriques o formals), això vol dir, que hi ha dues classes de veritats:

Veritats de Proposicions Empíriques

• La veritat com a correspondència: Una proposició és verdadera quan hi ha una adequació entre la proposició i la realitat a la que es refereix. Aristòtil en va ser l'impulsor.
• La veritat com a coherència: Una proposició és verdadera si no entra en contradicció amb la resta de proposicions acceptades. Hegel va impulsar-la.
• La veritat com a èxit: Una proposició és verdadera quan és útil. Si en posar-la en pràctica és positiva, és verdadera, si és negativa, és falsa.

Veritat de Proposicions Formals

• En les proposicions formals, la veritat que té sentit és la de coherència.
• Només pot ser verdadera si no entra en contradicció amb les altres.