Història de la Filosofia: Del Racionalisme al Segle XX

Racionalisme

El primer filòsof modern va ser René Descartes, un gran científic amb contribucions com la geometria analítica o l'òptica geomètrica. La seva intenció es basa a construir la ciència moderna, que contraposa la ciència antiga i que considera absolutament certa. Troba la veritat en la proposició "si penso, llavors existeixo" (cogito ergo sum). Intentarà deduir la física i després la resta de ciències. Per a ell, la raó és una facultat humana.

Empirisme

Els empiristes creuen que tot el nostre coneixement es basa en les sensacions, les dades que provenen dels sentits, i depèn de l'experiència. Els empiristes britànics s'oposen al racionalisme. Per a ells, la raó és només sentit comú, seny, que s'ha d'aplicar críticament a tot tipus de problemes. Hume va ser el més radical dels empiristes.

Il·lustració

És un moviment cultural, que es caracteritza per la confiança en la raó i l'optimisme en les possibilitats de l'ésser humà. Els il·lustrats creuen en l'aplicabilitat universal de la racionalitat, creuen que la raó es pot aplicar a qualsevol tipus d'assumpte. Dintre d'aquest moviment podem trobar l'enciclopedisme. Els enciclopedistes, com Diderot, van intentar seriosament compendiar tot el saber que fins aleshores havia acumulat la humanitat, producte de la utilització de la raó. Aquest compendi es va titular Diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis. Encara que Rousseau pertany al període il·lustrat, va ser el primer dels autors que va criticar l'ideal de racionalitat, i la idea de progrés. Rousseau creia que l'home és bo per naturalesa, que en estat natural i sense cultura és bo; la cultura i la propietat privada el fan tornar-se dolent.

Kant

És el millor filòsof il·lustrat, i un dels més grans de tots els temps. La seva filosofia és crítica perquè intenta conciliar ponderadament les solucions donades pel racionalisme, d'una banda, i de l'empirisme de l'altre, per tal d'explicar el problema del procés intel·lectual de l'home i, en particular, el problema de la construcció de les teories científiques. L'experiència i la raó no són l'única font de coneixement. Elements que expliquen el coneixement:

• Materials (posteriori): provenen dels sentits, experiència.
• Formals (priori): provenen de la raó.

Idealisme

L'idealisme modern procedeix de la crítica a la filosofia de Kant i l'extrema confiança en la raó. El més important va ser Hegel. Tot i afirmant que només existeixen els conceptes, considera que aquests tenen característiques pròpies de les coses, com són el canvi i el moviment. Així diu que "tot allò que és real és racional i tot allò que és racional és real", volent dir que totes les coses tendeixen a identificar-se amb el seu corresponent concepte.

Filosofia Contemporània

Critiquen l'ideal de racionalitat i fan la separació entre la Filosofia i la Ciència.

Segle XIX

Dos corrents bàsics: aquelles filosofies que van ser una reacció contra el pensament de Hegel, i aquelles que confien encara en l'ideal de racionalitat modern i que consideren que la Ciència és l'únic saber autèntic.

Corrents derivats de l'idealisme

• Existencialisme: allò que és important no és la racionalitat, el món conceptual, sinó l'existència, els problemes vitals als quals l'home ha de fer front.
• (Vitalisme): Nietzsche critica la filosofia platònica i la religió cristiana perquè creen un món ideal, el món de les idees i el cel, que tenen valors oposats a les coses i la vida. La seva filosofia parteix de l'afirmació: "Déu ha mort"; si Déu no existeix, hem d'abandonar qualsevol esperança en una vida futura. Afirma un nou home que rebutjarà totes les morals gregàries i es dotarà d'uns valors morals propis. Bergson contraposa els conceptes científics als elements vitals.

Corrents derivats de l'idealisme

• Existencialisme: allò que és important no és la racionalitat, el món conceptual, sinó l'existència, els problemes vitals als quals l'home ha de fer front.
• (Vitalisme): Nietzsche critica la filosofia platònica i la religió cristiana perquè creen un món ideal, el món de les idees i el cel, que tenen valors oposats a les coses i la vida. La seva filosofia parteix de l'afirmació: "Déu ha mort"; si Déu no existeix, hem d'abandonar qualsevol esperança en una vida futura. Afirma un nou home que rebutjarà totes les morals gregàries i es dotarà d'uns valors morals propis. Bergson contraposa els conceptes científics als elements vitals.
• Marxisme: és una filosofia que ha tingut una gran influència ideològica i ha esdevingut molt important socialment; des del punt de vista ideològic, és un socialisme revolucionari. El creador va ser Karl Marx, que pensa el contrari que Hegel, on considera que els conceptes depenen de la matèria.
• Historicisme: filosofia que també està relacionada amb l'idealisme de Hegel i amb la seva noció de desenvolupament o història. Els historicistes creuen que, de la mateixa manera que els processos de la natura s'expliquen científicament mitjançant unes lleis, els processos socials, que tenen com a protagonista l'home, també s'haurien de poder explicar d'una manera semblant.
• Positivisme: és una manera d'entendre l'activitat científica. Hi ha científics que consideren que les seves teories són reals, perquè els conceptes que utilitzen en elles representen exactament les coses i els fenòmens, així que aquests científics són realistes. Una altra manera de considerar el que són les teories científiques és creure que aquestes no descriuen la realitat, així les teories científiques van ser models d'explicació dels fenòmens. Auguste Comte va defensar que la societat s'ordenés segons principis estrictament científics i que la ciència prescriptiva de com s'havia d'ordenar la societat era la Sociologia.

Segle XX

• Revisionisme Marxista: els primers marxistes van creure que un pas previ per aconseguir un estat on l'home no estigués alienat i fos lliure, i un cop hagués triomfat la revolució, era que els obrers implantessin una dictadura transitòria, on tindrien tot el poder i els mitjans de producció, mentre no es constituís el nou estat comunista.
• Fenomenologia i Existencialisme: la fenomenologia de Husserl pretén que la filosofia pugui ser una ciència. Segons aquest pensador, la diferència entre la ciència i la filosofia està en què, en el cas de la ciència, aquella té unes matèries i uns objectes clars i precisos mentre que, en el cas de la filosofia, no té cap objecte propi d'estudi. L'objecte propi de la filosofia era l'estudi del jo, ja que ens hauríem d'abstenir d'emetre qualsevol tipus d'afirmació sobre els fenòmens. Heidegger deia que la filosofia era la investigació de l'ésser, que ens conduirà a la veritat. Hi ha tres elements que ens respondran què és l'ésser: l'interrogador, la interrogació i la resposta, però a diferència d'altres preguntes, d'aquesta només podem estar segurs del qui interroga, del "jo".
• Estructuralisme i Antropologia: l'estructuralisme és una perspectiva filosòfica que neix de la lingüística, que és l'estudi formal del llenguatge que es concreta en la sintaxi o gramàtica, la semàntica i la pragmàtica. Saussure va ser el fundador de la lingüística moderna, considera que les paraules són signes i s'han de considerar en una teoria més àmplia del fet significatiu que es diu teoria semiòtica. L'antropologia és l'estudi de les cultures i formes culturals, i segons aquest punt de vista hem de parar atenció a les estructures i relacions que un individu estableix amb els altres i la societat, els lligams familiars, etc.