Història i estils de la música de big band i bebop
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en catalán con un tamaño de 2 KB
Elements de la secció melòdica d’una big band:
Aquesta està composta per 3 o 4 trompetes, i 4 o 5 saxòfons (de diferents registres) i algun clarinet.
Defineix l’estil swing:
Estil de jazz popularitzat en la dècada dels 30 i es caracteritza per el seu ritme viu i flexible i per estar orientat al ball.
Instruments principals de Glenn Miller:
Trombó i va ser director d’orquestra.
Primers anys en la vida de Duke Ellington:
Va néixer a Washington l’any 1899, va començar a practicar piano als 7 anys, es va formar anant a escoltar pianistes de ragtime. Amb 16 anys va debutar amb el piano.
Va tocar en un quintet que es deia The Washingtonian, van fer gires per Estats Units i Europa i van tocar a molts locals com per exemple al Cotton Club. Van acabar sent dotze al grup.
Per què va ser tan important l’estada al Cotton Club:
Què és l’estil jungle?
Identifica amb una paraula l’estil indigo:
Blues.
Quins altres dos estils va practicar Duke Ellington?
Digues dues característiques de la música de Duke Ellington:
Quins són els estils de la darrera època de Duke Ellington:
Pintar i baseball.
On comença el bebop?
S’inicia a Harlem, un barri de Nova York, en la dècada dels 40.
Músics que l’inicien i instruments:
Thelonious Monk (piano), Max Roach (bateria), Charlie Parker (saxo alt), Dizzy Gillespie (trompeta).
Com és la secció rítmica i què fa dels grups de bebop:
Com són les melodies?
Són ràpides, nervioses, dissonants i cromàtiques.
Per què és elitista el bebop:
Com és l’estructura de les peces de bebop:
Les peces sempre tenen les mateixes estructures: Inici i final amb tots els instruments amb el tema en uníson i entre mig s’en marquen els diferents solos improvisats.
El bebop suposa un cert elitisme artístic a causa de l’alt nivell d’exigència de la seva interpretació.