Història d'Espanya: Governs de Concentració, Dictadura i Moviment Obrer (1917-1930)

Governs de Concentració

Governs on participa la gran majoria dels partits polítics, generalment en resposta a situacions difícils i greus per a l'estat. A Espanya, es van donar governs de concentració de 1917 a 1923 i durant la Guerra Civil a la zona republicana.

Pacte de Sant Sebastià

Acord signat l'agost de 1930 entre els principals representants de l'oposició republicana per formar una plataforma comuna contra la Monarquia. Va ser un moment decisiu en el final del sistema de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII. L'acord més important va ser la formació d'un Comitè Revolucionari presidit per Niceto Alcalá Zamora.

Unió Patriòtica

Partit únic creat el 1924 per Primo de Rivera durant la seva dictadura. El seu lema era "Pàtria, religió i monarquia", amb un programa basat en els ideals d'ordre i justícia. Pretenia ampliar les bases socials del règim, però només s'hi van adherir funcionaris, membres de les milícies, dels sindicats lliures i l'oligarquia local. Va ser l'únic partit legal.

CNT (Confederació Nacional del Treball)

Agrupació sindical espanyola, d'àmbit nacional i caràcter obrer, creada el 1910 a Barcelona. Defensava l'associació sindical i la vaga general com a arma per millorar les condicions dels treballadors. Els seus objectius eren la destrucció del sistema capitalista, la col·lectivització dels mitjans de producció i la substitució de l'Estat pels sindicats. Durant la Segona República, es va escindir en diverses branques, i la més radical, la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), va triomfar. Durant la guerra, va col·laborar amb la República i, per primera vegada en la història de l'anarquisme, va tenir representants al govern.

Trienni Bolxevic (1918-1921)

Període durant els últims anys de la Restauració, especialment a Andalusia, causat per la misèria dels llauradors i l'augment dels preus. Els anarquistes i socialistes van impulsar revoltes camperoles per la "fam de terres" i el deteriorament de les condicions de vida. Es van cremar collites, es van ocupar terres i molts municipis van ser convocats pels comitès de vaga. La declaració de l'estat de guerra, la il·legalització de les organitzacions obreres i la detenció dels seus líders van aturar la rebel·lió.

Pistolerisme (1916-1923)

El governador civil de Barcelona va protegir els pistolers de la patronal, que actuaven contra els dirigents obrers. Va exercir una dura repressió contra els sindicalistes i va aplicar la Llei de Fugues. Van morir 226 persones, incloent-hi Eduardo Dato (president del govern), empresaris i dirigents sindicals.

Desastre d'Annual (1921)

Derrota de l'exèrcit espanyol al Marroc. El general Silvestre va iniciar una ofensiva que va acabar en desastre. L'exèrcit va ser derrotat a Annual, es va perdre el territori ocupat i hi va haver 13.000 baixes, inclosa la de Silvestre. Es va anunciar que el cas seria discutit al Parlament (Expedient Picasso) i que es demanarien responsabilitats, cosa que va mobilitzar sectors de l'exèrcit i de la dreta que veien la solució en una dictadura militar.

Assemblea Nacional Consultiva (1927)

Inici de l'intent de Primo de Rivera d'institucionalitzar el seu règim autoritari. Era de caràcter corporatiu, amb membres designats entre ciutadans de grans institucions públiques, oblidant el sufragi universal.

Organització Corporativa Nacional

Agrupava patrons i obrers en grans corporacions (sindicalisme vertical) i regulava els conflictes laborals a través de comitès paritaris. La seva missió era la reglamentació dels salaris i les condicions de treball, i la mediació en cas de conflicte. El sistema va ser ben vist per la UGT, però els anarcosindicalistes i els comunistes eren perseguits.

Escola Moderna

Centre educatiu obert a Barcelona el 1901 que pretenia transformar l'experiència pedagògica en un sentit crític, laic, racionalista i llibertari. Volia superar la mediocritat intel·lectual, la superstició, l'autoritarisme i les carències higièniques i materials de l'educació a l'Espanya de la Restauració.