Història d'Espanya: De Carles I a Isabel II - Fets Clau i Conflictes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,18 KB

Carles I d'Espanya i V d'Alemanya (1516-1556)

Fill de Joana de Castella i Felip d'Habsburg. Herència: Castella, Navarra, Aragó, possessions d'Amèrica i territoris italians, Països Baixos, Luxemburg, Franc Comtat i les possessions d'Àustria.

Problemes interns:

  • Revoltes a Castella (les Comunitats, 1520)
  • Revoltes a València i Mallorca (les Germanies, 1519)

Problemes exteriors:

  • Amb França (Pavia, 1525)
  • Amb els turcs (Tunis)
  • Amb els prínceps alemanys (protestants, Mühlberg, 1555)

Felip II (1556-1598)

Fill de Carles I i Isabel de Portugal. Va fer capital del regne a Madrid (1561), a prop de l'Escorial.

Política interior:

  • Lluita contra el protestantisme (prohibició d'importar llibres i estudiar a l'estranger)
  • Impuls de la Inquisició
  • Persecució dels moriscos
  • "Neteja de sang" (impediment d'exercir càrrecs a persones amb avantpassats jueus o musulmans)

Política exterior:

  • Victòria contra els francesos a la batalla de Saint Quentin (1557)
  • Victòria contra els turcs a Lepant (1571)
  • Conflicte amb Anglaterra (suport als protestants i atacs a la flota espanyola). Fracàs de l'"Armada Invencible" (1588)
  • Rebel·lió a Flandes
  • Annexió de Portugal (1581)

La Guerra dels Trenta Anys

Esgotats per la llarga guerra, es va pactar la Pau de Westfàlia. S'accepta el principi que els interessos de l'estat i la religió prevalien sobre l'Imperi Romanogermànic. Espanya va reconèixer la independència del territori nord dels Països Baixos (Províncies Unides d'Holanda). La guerra amb França va continuar fins a la Pau dels Pirineus.

Pau dels Pirineus (1659)

Espanya va lliurar a França el Rosselló i part de la Cerdanya.

La Guerra de Successió (1701-1714)

L'any 1700, Carles II va morir sense descendència directa. El seu testament designava com a successor el candidat borbó, Felip V. Aquest nomenament va provocar un conflicte entre les potències europees. Gran Bretanya, Holanda i Portugal van donar suport al candidat austríac i van entrar en guerra contra Espanya i França. La successió al tron espanyol va esdevenir un conflicte internacional.

Decret de Nova Planta

El triomf dels Borbó va implantar l'absolutisme monàrquic. Felip V va abolir les institucions polítiques de Catalunya i va imposar l'organització de Castella. Es va implantar: el Consell de Castella, demarcacions provincials, corregiments i intendents.

Ferran VII (1814-1833)

Ferran VII va retornar al tron en un moment liberal i va decidir tornar a l'Antic Règim. A Espanya, les guerres van ser molt greus. Es va crear una oposició liberal i pronunciaments militars. Ferran VII va haver d'acceptar la Constitució. Els liberals van modernitzar la política del país. Ferran VII va intentar recuperar el poder, provocant descontentament entre els liberals. Després de la seva mort, la seva filla Isabel va accedir al tron.

Regència de Maria Cristina (1833-1840)

Guerres Carlines

Governs de transició (1833-1836):

  • Francisco Cea Bermúdez (absolutista moderat)
  • Francisco Martínez de la Rosa (liberal moderat)

Govern progressista:

  • Reunió de Corts
  • Llibertat de premsa
  • Nova llei electoral
  • Extinció del clergat regular
  • Reorganització de la Milícia Nacional

Reformes:

  • Desamortització dels béns del clergat (Mendizábal, 1835)
  • Restabliment de la Constitució de Cadis i reforma agrària liberal (Calatrava, 1836)

Mesures polítiques:

  • Dissolució del règim senyorial
  • Desvinculació de la repressió de les primogenitures
  • Desamortització

Altres mesures:

  • Abolició dels privilegis gremials
  • Abolició dels privilegis de la Mesta
  • Llibertat d'indústria i comerç

Constitució de 1837 (progressista):

  • Sobirania nacional
  • Declaració de drets dels ciutadans
  • Divisió de poders
  • Aconfessionalitat de l'estat
  • Dues cambres col·legisladores (Congrés i Senat)
  • Amplis poders a la corona
  • Llei d'impremta (supressió de la censura)
  • Llei electoral (sufragi censatari)

Regència d'Espartero (1840-1843)

Va dissoldre les juntes revolucionàries i va convocar eleccions on van guanyar els progressistes. Va actuar amb autoritarisme i es va aïllar de l'ordre progressista. Va obrir el mercat espanyol als teixits de cotó anglesos, provocant un enfrontament amb la indústria tèxtil catalana. Va dimitir el 1843 i Isabel II es va convertir en reina als 13 anys.

Constitució de 1845

  • Sufragi universal restringit
  • Sobirania nacional (reina + Corts)
  • Signatura d'un concordat amb la Santa Seu (1853)
  • Administració uniformista i centralització
  • Hisenda centralitzada
  • Elaboració d'un codi reial (1851)
  • Dissolució de la Milícia Nacional
  • Creació de la Guàrdia Civil

Entradas relacionadas: