Història de l'Església Medieval a Catalunya i Europa: del segle VIII al XV
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,46 KB
Història de l'Església Medieval a Catalunya i Europa
La lluita iconoclasta (730-843)
Es donava importància a icones i imatges com a elements de culte. Lleó III, emperador de Bizanci, va prohibir l'ús d'imatges al 730, originant la lluita iconoclasta fins al 843, quan Teodora va decretar el restabliment del culte a les icones. Factors que afavoriren la lluita iconoclasta: el mal ús de les imatges, la influència de musulmans i jueus, i la voluntat de contrarestar la influència de Roma.
Els Estats Pontificis (756-1870)
Roma va acumular extensions de terres, fet que va afavorir la creació dels Estats Pontificis l'any 756. Això va augmentar la influència del Papa en molts assumptes. Els territoris papals van durar fins al 1870 amb la unificació d'Itàlia.
L'expansió de l'Església a Catalunya
Importància de la parròquia:
- Espai d'evangelització
- Administració del baptisme
- Educació cristiana dels nous membres
Els monestirs: A part de la dimensió estrictament religiosa, eren fonts de difusió cultural. Sant Miquel de Cuixà, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan de les Abadeses i Ripoll van ser fundats per Guifré el Pelós.
L'Església catalana a l'any 1000
Destaca l'abat Oliba, que va renovar la basílica de Ripoll i la de Cuixà, i va construir la nova església de Vic. També va fundar el monestir de Santa Maria de Montserrat. El 970, el comte Borrell II, Ató i Gerbert van anar a Roma per obtenir del papa Joan XIII la dignitat d'arquebisbat de Tarragona i poder-se independitzar del de Narbona (França), del qual depenia.
La cristiandat medieval
Període de teocentrisme: Déu com a centre i raó de tot el que existia. El govern d'Europa es repartia entre emperadors, reis i la jerarquia eclesiàstica, fet que va comportar l'oblit del servei espiritual i pastoral.
Renovació monàstica (segle XI)
El monaquisme va viure un dels moviments renovadors més importants. Això i l'aparició de nous ordres monàstics van enriquir l'aportació de l'Església a la societat:
- El monestir de Cluny, fundat l'any 910 per Guillem el Piadós a Borgonya (França), va protagonitzar la reforma de l'ordre benedictí.
- L'ordre del Cister, fundat a Cîteaux (França) l'any 1098 per Sant Robert de Molesmes, abat de Cluny, i 20 monjos més.
- El monestir de la Cartoixa, fundat l'any 1084 per Sant Bru a Grenoble, seguint l'esperit de renovació i amb el desig de viure amb radicalitat la pobresa evangèlica.
El Cisma d'Orient (1054)
La divisió de l'Imperi Romà en l'Imperi d'Occident i l'Imperi d'Orient va crear tensions de poder entre les seves esglésies. L'any 1054, el papa Lleó IX, amb la voluntat d'aconseguir la unitat entre ambdues, va enviar el cardenal Humbert a parlar amb el patriarca de Constantinoble. Resultat: excomunicació mútua i divisió definitiva.
Conseqüències del cisma:
- Ús del llatí a Occident i del grec a Orient.
- Celebracions litúrgiques diferents.
- A Occident s'atribueix al Papa un poder en l'església mundial i a Orient només a l'església ortodoxa.
- A Occident s'exigeix la disciplina del celibat a tots els sacerdots i a Orient només a bisbes i monjos.
El problema de les investidures (segles XI-XII)
Les investidures consistien a donar una església a un clergue o al nomenament d'abats i bisbes de manera interessada. Això va generar lluites entre senyors amb ànsies de poder. El papa Gregori VII es va enfrontar a l'emperador alemany Enric IV i el va excomunicar per haver exercit el dret d'investidura. L'any 1122, el papa Calixt II i l'emperador Enric V van signar el Concordat de Worms, segons el qual els bisbes i els abats havien de ser escollits per l'autoritat religiosa.
El Cisma d'Occident (1378-1417)
Climent V va ser escollit papa i va escollir Avinyó per la seva bona comunicació i per la protecció que li oferia el rei francès. Els papes van residir a Avinyó (1309-1377). Gregori XI va tornar a residir a Roma. Urbà VI va ser escollit papa, però els cardenals francesos no van acceptar la seva elecció i van escollir Climent VII, que va ser reconegut pel rei francès i va tornar a fixar la residència a Avinyó. Entre 1378 i 1417, l'Església va tenir dos papes amb diversos seguidors. Per solucionar-ho, es va convocar el Concili de Pisa (1409), que va escollir Alexandre V. Finalment, el Concili de Constança (1414-1418) va destituir els tres papes i va escollir Martí V.
Defensa dels llocs sants: Terra Santa (segle XI)
Va aparèixer un desig de conèixer la terra de Jesús. L'Església promovia els pelegrinatges a Terra Santa, però estava ocupada per musulmans. Per defensar la fe en aquests llocs es van organitzar les croades (campanyes militars) i els ordres militars (institucions religioses destinades a protegir els pelegrins).
Heretgies (segles XI-XV)
Exageracions o interpretacions deficients en matèria doctrinal van donar lloc a heretgies, que es van combatre per mitjà del diàleg i la Inquisició. Va destacar l'heretgia càtara o albígesa, que defensava el dualisme i es va practicar al sud de França.
Els pelegrinatges (a partir del segle IV)
Ritu que es manifesta de manera semblant a moltes religions. A partir del segle IV va esdevenir un fenomen en creixement constant.
L'art gòtic (segle XII)
Nou estil que neix a França i es desenvolupa en diferents àmbits: arquitectura (catedral), vitralls, escultura i arts decoratives.
Universitats (segles XI-XIII)
Es van crear les universitats (París, Bolonya, Oxford, Salamanca), cosa que va permetre que els estudis arribessin a tothom i s'ampliessin a altres camps.
Pau i Treva de Déu (segles XI-XV)
Importància de l'abat Oliba: nou ordre públic a Catalunya. La Pau de Déu concedia dret de refugi, i la Treva de Déu era la suspensió de les lluites.
Les aportacions del Císter
Fundació del monestir de Poblet (1150) i del monestir femení de Vallbona de les Monges (1160).
Nous ordres religiosos a Catalunya
- Ordre Mercedari
- Ordre de Franciscans
- Ordre Dominicà
- Ordre Carmelita
L'inici de la decadència
Crisi política, econòmica i social en temps de Pere III el Cerimoniós, agreujada per l'arribada de la pesta negra, que va provocar una forta davallada de la religiositat popular.