Història de l'ensenyament de les llengües fins al segle XX

Descripció de les llengües fins al segle XX

Summer 5000 aC primer ensenyament d’una llengua viva. L’ensenyament estava centrat en el vocabulari. L’alumne rep un ensenyament basat en la memorització, la repetició i centrada en el vocabulari. Egipte: estudi de llengua hieràtica, però es van dedicar a l’aprenentatge de les llengües parlades pels seus súbdits conquerits. Grècia: primer s’ensenyava en l’espartà, i després en l’atenés. Però l’escola grega va ser monolingüe i va menysprear l’aprenentatge de llengües estrangeres. L’antiguitat romana: ensenyaven llengües vives Ensenyament del Grec: a primària comencen amb l’alfabet i les síl·labes per aprendre l’escriptura i a lectura. La lectura s’associa a la recitació, s’aprén de memòria, l’escriptura amb la còpia de textos. A secundària aprenen la gramàtica, els poetes, la morfologia, la sintaxi. Fan exercicis imitant els models literaris o seguint un manual de gramàtica. Ensenyament del Llatí: igual que el grec però amb models literaris llatins.

S. XVI-XIX del llatí, llengua morta, a les llengües vives

Ascham: defineix la doble traducció (traduir un text a una llengua i tornar-ho a traduir per comprovar si és correcta la traducció). La paràfrasi o reformulació, la metàfrasi (transformar un text poètic en prosa). A més a més parla del resum, la imitació, la declamació o eloqüència pública, etc. Montaigne: Ensenyar llatí sense esforç, el basa en la seua experiència personal, on el seu mestre només estava autoritzat a parlar-li en llatí. Locke: distingeix entre dues grans categories de necessitats: finalitats comunicatives (parlar) i perfeccionament de l’estil (gramàtica, però a soles la llengua materna, l'experta). Comenius: Vol convertir l’ensenyament de llengües en quelcom ràpid, eficaç i agradable. Les llengües necessàries per a aprendre són la materna i les llengües de països veïns.

Comenius està fundada sobre tres principis: El principi sensualista: tot ha de passar pels sentits. El principi de l’ordre: coneixement del medi, literatura, pensament, llibres sants... el model d’ensenyar és primer els exemples, després les regles i finalment els exercicis. El principi del plaer: l’ensenyament ha de ser tan agradable com un joc.

Conceptes de la teoria de Locke al segle XVI sobre l'ensenyament de llengües

Locke: finalitat comunicativa i perfeccionament

-L'aprenentatge de la llengua amb finalitat comunicativa. És suficient un “aprenentatge natural”, és a dir, un aprenentatge “per l’ús”, fent servir la memòria i la imitació. Consisteix a prescindir de la gramàtica i parlar contínuament la llengua que és objecte d’ensenyament amb els alumnes.

L'aprenentatge de la llengua per al perfeccionament de l’estil. Ara l’ensenyament de la gramàtica és obligatori perquè garanteix la puresa en l’ús de la llengua. Ara bé, és la gramàtica de la llengua materna la que cal estudiar, no la d’una llengua que encara no domina, on la perfecció de l’estil no és important, sinó la capacitat de comunicació.

Principis bàsics de la teoria de Comenius per a la didàctica de les llengües

La teoria didàctica de Comenius està fonamentada sota tres principis

El principi sensualista: Tot ha de passar primerament pels sentits. // El principi de l’ordre: Cal començar pel "llibre de la natura" (avui diríem "coneixement del medi"), continuar pels "llibres de L’home" (literatura, pensament) i acabar pels "llibres sants". Una de les regles didàctiques és que qualsevol ensenyament ha de començar primerament pels exemples, seguidament per les regles, i finalment pels exercicis. El principi del plaer: L’ensenyament ha de ser tan agradable com un joc L’èxit dels principis enunciats està lligat a la utilització dels manuals adequats. Els manuals són considerats un element imprescindible, sense el qual l’ensenyament de les llengües no seria possible.